Quins són els objectius de la conferència Building a New State?
Des de Sobirania i Justíca, volíem centrar-nos en el que suposarà la creació de l’Estat català. En els acords de separació amb Espanya. Ens costa parlar d’arribar a aquest punt, fins i tot se’ns escapa el riure, però és important que ho verbalitzem. Ens plantegem com serà aquest procés amb una transperència suficient ja que fins ara no s’ha fet així.
A la presentació d’aquesta conferència parlava de batalles irresoltes per l’independentisme. Quines són?
Des de l’independentisme es pensa, amb una certa ingenuïtat, que en un moment concret declararem la independència i ja serem lliures. Tot això suposa obrir negociacions amb Espanya, i el món, que seran complexes. Hi ha coses que hem d’anar estudiant en aquest sentit, què ens hem de repartir, com ho hem de repartir, què passarà amb la previsible oposició frontal d’Espanya, quins aliats tenim al món? Aquestes preguntes demostren que la independència és fàcil, perquè depèn de nosaltres, però no ho serà tant com ens pensem.
Sobirania i Justícia ha de promoure aquest estudi? A Escòcia és el govern qui ho fa…
Una entitat com Sobirania i Justícia amb els mitjans que té no pot encarregar-se’n. Això ha de ser una política d’estat. És la Generalitat de Catalunya qui s’ha de plantejar el procés de separació amb Espanya. Malauradament les estructures governamentals catalanes aquest tema no se l’han plantejat. El partit que governa no el té al seu programa electoral i per tant, ara mateix, això queda en mans de la societat civil.
Són comparables amb Catalunya els processos de secessió dels darrers anys?
De la secessió de Kosovo, per exemple, en podem treure conclusions interessants i per això portarem Charles E. Ehrlich, qui va construir les estructures d’aquest estat. Què va passar fiscal i financerament entre Eslovènia i Iugoslàvia? No cal que ens inventem històries perquè això ja ha passat. Hem d’adonar-nos que el camí cap a l’objectiu final és enorme. Sé que ara sortiran 300.000 trolls dient que no crec en la independència però, precisament perquè penso que no hi ha una altra sortida, defenso que l’hem d’estudiar amb temps.
La manca d’una ‘diplomàcia catalana’ és un obstacle?
Necessitem de la complicitat d’una sèrie d’estats claus al món, sense la qual difícilment aconseguirem el nostre objectiu. Hi ha hagut zones al món que s’han declarat independents sense ser reconegudes per ningú. Si això ens passés seria una catàstrofe.
Recentment ha afirmat que Catalunya “no és al món ni se l’espera”…
Sí, i se’m tiren a sobre quan ho faig. No tenim cap aliat, l’esforç serà monstruós. Si Espanya s’equivoca i ens envia els tancs hi guanyarem molt. Tant de bo ens ens els enviï perquè podrem guanyar alguna simpatia. Els qui hem viscut a l’estranger ens adonem que som uns desconeguts. La diplomàcia catalana s’ha de posar en marxa urgentment. Ens calen lobbys arreu del món. A més, quan surt un català famós internacionalment, normalment no ens juga a favor: Pau Gasol o Rafael Nadal no expressen la catalanitat que volem fer saber, són més Espanya.
El catalanisme ha conreat antipaties a l’exterior?
Això tant afecta polítics com ciutadans i n’hem de ser autocrítics. Si el primer que fem és una manifestació antiamericana contra Israel doncs difícilment aquesta gent ens ajudarà. Els països que lideren el món són el nostre objectiu.
L’independentisme menysté Espanya?
Espanya és un adversari perillosíssim, molt ben posicionat al món, diplomàticament molt potent. Tenen família reial, infantes i hereus encantadors. Tot això no és anecdòtic. Hem d’anar-la estudiant i preveient les dificultats que pugui posar-nos…
El secessionisme polític és tan ingenu com el civil?
Em temo que sí. Tots plegats, com que és un tema tant passional el nostre, ens pensem que som els únics que som al món. Molts altres països s’han independitzat, observem doncs com ho han fet i quines dificultats s’han trobat per assolir l’estat. Això aportaria transparència al procés d’independència de Catalunya.
A part d’ingenu, caïnita?
Sí, això ho porta la passió ja que aquest és un tema vital. Amadeu Hurtado, un dels meus preferits, ja deia que aquest és un poble molt passional. Aquesta passió ens fa cometre errors, a posar barricades. Necessitem un projecte noucentista que ens faci imbatibles des del rigor i l’excel·lència.
El missatge independentista és prou transversal?
Si no sortim del petit submón independentista i aconseguim que aquest discurs penetri en capes que fins ara no s’hi han involucrat, serà molt complicat assolir el nostre propòsit. Des de l’independentisme articulem un discurs que no arriba de forma majoritària a la massa neutra de la població.
Per què creu que no arriba a tothom?
Per la ‘santa aliança’. No només els polítics no tenen el nostre compromís, tampoc el té el Círculo de Economia, la majoria de grans empreses catalanes o les multinacionals establertes aquí. Tampoc bona part de les institucions culturals estan decididament abocades a la independència. Aquí hi tenim un problema perquè la independència és un projecte de país i revolucionari, ja que és l’únic que pot fer canviar les coses.
L’independentisme haurà de parlar en castellà a Catalunya si vol seguir creixent?
Necessitem a tothom i si per tenir aquest tothom s’ha de parlar en castellà, així s’haurà de fer.
Quelcom es deu estar fent bé, però. Dades recents com les del CEO així ho indiquen…
Sí, són uns resultats fantàstics. El procés ara és imparable, el que hem de fer és veure com accelerar-lo i sumar al nostre carro gent necessària. Intento que l’independentisme no exclogui ningú. Necessitem del darrer vot i del darrer individu, s’hi acabi d’incorporar o no. De vegades n’hi ha que es pensen que tenen un pedigrí extra. Si el president Pujol, per exemple, està apropant-s’hi, el que hem de fer és animar-lo i no llançar-nos-hi al damunt.
Building a New State coincideix amb l’inici de la campanya de les eleccions espanyoles. Què s’hi juga l’independentisme en aquesta convocatòria?
És important que l’independentisme, l’implícit i l’explícit, es manifesti rotundament ara que hi té l’ocasió. Sóc partidari de participar-ne tot i que és evident que a Espanya no s’hi ha de fer cap pedagogia ni queixar-s’hi de res. S’hi ha d’anar a dir que en volem marxar, per això hem d’activar els mecanismes que permetin negociar aquesta separació. Com deia el president Barrera, fer-hi una política d’obstrucció, que sigui rigorosa i no entri mai al mercadeig per petites coses que se’ns puguin donar.
