Quin president necessita Catalunya en l’actual context?
Catalunya, des de la recuperació de les institucions, necessita un president que estigui al costat de la gent. Un president proper que sigui càlid, que doni confiança i sobretot que tingui una autoestima extraordinària per la institució. Això demana que no la posi al servei de ningú, ni de cap govern espanyol ni de cap partit sinó en funció dels interessos de la gent.
El President és capaç de prestigiar la institució amb el seu comportament?
No perquè ja és prou forta. El President de Catalunya ha de tenir la personalitat que sigui però ha de ser proper, dialogant, ha de ser una persona que demostri autoritat i, primer de tot, ha de ser generós i el President de tothom.
Si avaluem els presidents des de la restitució democràtica, algun d’ells s’escau amb aquestes característiques?
Pujol és un cas molt excepcional perquè és el primer president votat de la Generalitat restituïda. L’etapa de Tarradellas va ser una de transició en la que es va dedicar a portar la institució a tot arreu. Maragall va intentar fer una cosa similar, el que passa és que l’enemic el tenia al seu propi partit. En el cas del senyor Montilla, ha estat un president amb molts alts i baixos, cosa que explica la seva manca de proximitat. No ha tingut lideratge, com ell mateix ha reconegut, i així era difícil que la gent el seguís.
Parlant del darrer president, pot ser que amb major distanciament històric se’l vegi com un president atípic?
No. Se’l veurà com el president d’un projecte, d’una etapa que ha fracassat. La seva coalició, ja en la primera legislatura amb Maragall, no va funcionar. Se’l veurà com la persona d’una etapa institucional poc destacada.
Després d’aquesta etapa fracassada veu possible una època plàcida per a Convergència, semblant a la de Pujol durant 23 anys governant?
No ho crec, ni valoro que sigui bo pel país.
Creu que la Generalitat és una institució que s’ha devaluat?
La Generalitat té un poder autonòmic molt gran. El que passa és que aquests últims anys el més fonamental no ha sigut la gestió des de Catalunya, hi ha hagut massa influència del que es deia o deixava de dir a Madrid. El problema ha estat que el President tingués més anima PSOE que no pas nacional, però la Generalitat no està degrada ni molt menys. Conserva el prestigi que li donen els segles d’història, ja que és més antiga que la majoria d’institucions europees.
Doncs parlem d’una crisi política…
Sí, però això és conjuntural.
Què caldria per revertir aquesta situació?
Entre els tres o quatre problemes fonamentals, ara mateix la gent vol que la Generalitat intenti incidir en la crisi econòmica i l’atur. Ha de fer front a més necessitats, com el de l’educació, la sanitat o comunicacions. Bàsicament centrar-se en les estructures de la societat.
Durant els anys trenta del segle XX els presidents Macià i Companys van liderar els moviments que propugnaven un canvi en les relacions Catalunya-Espanya. Mas prefereix no actuar sense una majoria social que l’avali. S’ha produït un canvi d’estratègia?
En l’època de Macià i Companys finalment van optar per una via autonomista, autonomista d’esquerra amb la resta de l’Estat espanyol. Això va ser així fins la Guerra Civil. Ara el que Mas diu és que anirà a buscar la majoria social pel dret a decidir, cosa que va més enllà del que es demanava en l’època republicana.
Això vol dir que espera que l’independentisme maduri per si sol?
No vol anar a un trencament de la societat catalana. Mentre les proporcions siguin les que diuen les enquestes s’ha de ser prudent.
El debat independentista seguirà en la propera legislatura?
Suposo i espero que sí. La dinàmica parlamentària i les prioritats faran que no sigui sempre el tema de debat.Tot i així no se’n deixarà de parlar.
Aquest serà la segona legislatura en la història del Parlament amb més partits a la Cambra. Quina valoració en fa?
Em sembla positiu perquè això respon a les sensibilitats de Catalunya. La gent s’ha manifestat i aquests resultats reflecteixen la pluralitat del país.
