Aquest dijous es constituirà el nou Parlament. Com veu aquesta legislatura?
La legislatura serà complicada perquè hi ha la crisi i el Parlament i el Govern català no hi poden fer gaire cosa. Ells no tenen ni poder ni mitjans econòmics per solucionar-la. Des del punt de vista de la governalitat, l’Artur Mas no ho tindrà fàcil. Serà una legislatura sui generis, perquè les relacions amb Espanya estan en el moment mes crític que mai. I cada vegada hi ha més gent que se’n adona que l’autonomisme no va enlloc.
Aquesta vegada hi havia moltes candidatures independentistes, està decebut amb els resultats?
Realment només hi havia dues candidatures independentistes; Solidaritat i Reagrupament. La imatge que han donat per separat no ha estat bona. Hi ha gent que davant la divisió dels independentistes, ha votat finalment a altres formacions. L’independentisme ha estat un fracàs electoral. Cosa que no vol dir que no sigui una opció important i que hi hagi menys independentistes. De fet, més independentistes hi haurà quan es vegi que el concert econòmic que CiU vol proposar no s’acabarà fent, no se’n sortiran.
No confia en que Artur Mas faci un pas més enllà de l’autonomisme?
No, crec que no hi ha manera. Inclús amb les condicions més favorables, que seria que a les eleccions del 2012 no hi hagués majoria absoluta i que els diputats catalans nacionalistes fossin decisius, inclús en aquest cas, el que s’obtindria des del punt de vista de finançament seria poca cosa. El més probable però, és que el PP obtingui majoria absoluta i que no necessiti els partits catalans.
Vostè ha dit abans que només hi ha dues forces independentistes, Solidaritat i Reagrupament, i ERC?
Esquerra és un partit independentista virtual, ho diu però no ho fa.
Per tant, amb aquests únics dos partits independentistes i un d’ells fora del Parlament la independència s’haurà d’esperar…
Segur, és evident. I si només fos una legislatura ja estaria bé. Només hi ha un 10% independentistes al Parlament.
Els independentisme tornen a ensopegar amb la mateixa pedra: la falta d’unió?
Bé, no hi ha masses precedent de la situació actual. Als anys vint i trenta, hi havia diferents grups, però no hi havia divisió. És una situació desgraciada perquè no hi ha hagut un líder total. Jo confio que la pròxima legislatura les coses puguin canviar.
Li va sorprendre el fracàs de Reagrupament?
No esperava gairebé res de Reagrupament. Pensava que hi havia alguna possibilitat que en Carretero sortís. Però ho dubtava. En Laporta era més conegut i arrossegava més gent. Potser esperava més vots, però no diputats.
Ara com a única força independentista, per tant, ha quedat Solidaritat…
Sí però és una força esquifida. Dependrà de la seva actuació al Parlament, si tenen una actuació brillant potser poden fer un forat. Dependrà molt de la manera com enfoquin les coses i de la seva qualitat com a parlamentaris. Amb quatre diputats, en principi, no es poden fer gaires coses. Encara no es pot jutjar, és massa aviat.
Fa un any vostè deia que Esquerra era una “agència de col•locació” i els criticava per haver fet el tripartit. Aquesta ha estat la causa de la caiguda de vots?
La principal causa ha estat que el seu discurs no s’ha ajustat gens a la seva actuació durant els últims anys. No tenen credibilitat. Ara, durant les eleccions, feien un discurs molt independentista, però al mateix temps estaven al Tripartit. De fet el mateix va passar quan el senyor Puigcercós va ser diputat a Madrid, que va estar supeditat al PSOE. Hi havia una incongruència del que es deia i el que es feia.
Creu que Puigcercós hauria de dimitir?
Jo crec que hauria de dimitir si hi hagués un recanvi però no n’hi ha. Segurament hi ha joves capacitats, però no són coneguts, no tenen suport. Si Puigcercós i Ridao dimiteixen, qui queda?
I en Benach, ha fet bé d’abandonar l’escó?
Crec que ha fet molt bé. No era còmode per a ell ser un simple diputat amb un partit derrotat després de ser president del Parlament.
Vostè ho va fer…
Sí. Jo m’hi vaig trobar. Vaig tenir un derrota electoral, vaig deixar de ser president, però vaig seguir com a diputat. Les circumstàncies, però, eren diferents.
Però en Benach ja ho sabia que podria ser un diputat més quan es va presentar…
Bé, jo crec que és normal que s’hagués presentat a les eleccions, tot i saber que els resultats no anaven a ser bons.
L’honorabilitat no és precisament mantenir-se quan els ciutadans t’han votat?
No és necessari. Renunciar també està justificat. El sistema és tal que el que segueix l’ordre de la llista obté l’escó.
El vicepresident del Govern, Josep Lluís Carod Rovira, ha proposat fer un front comú a Madrid del centre esquerra. Què li sembla?
Una mica estrany. Sembla una candidatura del Tripartit. I vist “l’èxit” d’aquesta coalició… No entenc com podrien acceptar aquesta proposta si PSC i ERC ja han renegat públicament del Tripartit. A més, no hi ha majoria. Una gran coalició d‘esquerres tindria sentit quan hi hagués una gran majoria d’esquerres. Aquesta proposta d’en Carod no em sembla viable.
Vostè també creia que aquestes eleccions eren tan fonamentals com es plantejava des dels diferents partits?
No, això forma part de la propaganda electoral que sempre es fa a les eleccions. Eren unes eleccions importants, però el futur del país no queda condicionat.
Si segons vostè l’independentisme polític ha fracassat, però el social no, com s’ha de conrear aquest per què no es desencanti?
Aquesta és la tasca dels pròxim quatre anys. A les eleccions municipals veurem si hi ha més unitat, també a les eleccions espanyoles. Ara hi ha hagut un frenada, veurem què passa en aquests quatre anys. Crec que els motius per pensar que la independència és l’únic camí només faran que augmentar.
