Tancat per vacances. Però amb la persiana mig abaixada per si cal obrir el negoci a qualsevol hora i a ple rendiment. Tothom està avisat que la treva de quinze dies que comença avui -fins que es reprengui l’activitat política institucional el 16 d’agost tant a Catalunya com a l’Estat espanyol- penja d’un fil molt dèbil. Tan dèbil que ningú no pot abaixar la guàrdia més enllà d’un parell d’hores. Ni aquí ni allà. A dos mesos clavats per al referèndum, l’independentisme mesura al mil·límetre cada pas que dóna. El darrer, abans d’abaixar la persiana uns dies, ha estat la presentació al registre del Parlament de la proposició de llei del referèndum, signada col·lectivament per tots els diputats de JxSí i la CUP, tret dels quatre membres de la Mesa, per poder garantir la imparcialitat d’aquest òrgan parlamentari. I ho han fet de forma col·legiada per escenificar que tots els diputats independentistes estan disposats a assumir la repressió judicial que previsiblement arribarà de Madrid si tira endavant la llei que donarà cobertura legal a la celebració del referèndum l’1 d’octubre. L’independentisme té feina pendent per fer en tornar de vancances.
Aprovar la llei del referèndum i convocar-lo
Precisament, com s’aprovarà la llei del referèndum és una incògnita que es resoldrà a partir del 16 d’agost, quan la Mesa del Parlament podria donar-li tràmit en la primera reunió després de l’aturada temporal. Perquè la reforma del reglament, aprovada per JxSí i la CUP, ha estat suspesa pel Tribunal Constitucional en un ple extraordinari aquest mateix dilluns. Cap novetat, perquè l’executiu de Rajoy havia demanat la suspensió a l’alt tribunal en considerar que és una reforma ad hoc per aprovar les lleis de la desconnexió per la via de la lectura única. A més, PP i C’s també han presentat un recurs al TC, per si els magistrats no en tenen prou amb la petició de Rajoy. L’independentisme decidirà si desobeeix directament el TC o si opta per explorar al màxim el reglament actual, que per la via de l’article 81.3 permet tramitar lleis d’urgència alterant l’ordre del dia dels plens, això sí, amb uns terminis més dilatats que la lectura única. Sigui com sigui, el Parlament ha de tenir enllestida la llei del referèndum, com a molt tard, la primera setmana de setembre per tal de tenir marge per signar el decret de convocatòria de l’1 d’octubre. I tot plegat, a les portes de la Diada.
La llei de transitorietat jurídica
És la mare dels ous, la llei paraigua que ha de donar seguerat jurídica a la nova república i que suposarà el pas de la legalitat espanyola a la catalana. JxSí i la CUP han acordat finalment ajornar la presentació de la llei de transitorietat jurídica, la llei de la desconnexió, que tenien prevista per abans del 31 de juliol, i dedicar-se als fronts judicials oberts i a la llei del referèndum. Aquesta llei ha generat debat intern entre els tres partits, el PDeCAT, ERC i la CUP, sobre els terminis en què s’ha de presentar, i sobretot, si ha d’estar aprovada abans o després del a celebració del referèndum. Un sector del PDeCAT, més conservador, considera que la llei ha de quedar la calaix fins després del referèndum, i si guanya el Sí, posar en marxa el procediment d’aprovació. Però ERC, la CUP i una part del PDeCAT, inclòs el president Puigdemont, són partidaris de registrar-la i aprovar-la abans del referèndum però que no entri en vigor fins a conèixer-se els resultats. De moment, està guardada al calaix durant la primera quinzena d’agost, i després es decidirà quan es presenta públicament, amb un format similar al de la llei del referèndum, que es va presentar al Parlament en un acte conjunt de JxSí i la CUP, i després, al TNC només amb líders de JxSí.
La Mesa del Parlament al TSJC i Irene Rigau
En el front judicial, queda encara pendent què passa amb els membres sobiranistes de la Mesa del Parlament, investigats pel TSJC acusats d’un delicte de desobediència i prevaricació per haver permès que el ple votés resolucions sobre el referèndum, que segons la justícia espanyola, contravenen la sentència contra la resolució del 9N. El TSJC, que no ha tingut en compte la inviolabilitat parlamentària ha batejat aquest procés com el Cas Forcadell, posant tot el focus en la presidenta del Parlament, que podria acabar inhabilitada. Per altra banda, l’ara conseller de la Presidència, Jordi Turull, estava cridat a declarar com a testimoni per aquest cas el 31 de juliol, però la seva declaració ha estat ajornada. Però hi ha un nou element sobre aquest cas, que s’interpreta com una respost a l’anunci que han fet avui els independentistes d’entrar a registre la llei del referèndum: El Ple del Tribunal Constitucional ha fet una advertència a la presidenta del Parlament i als membres de la Mesa.Concretament els adverteix a tots ells del “deure d’impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que suposi ignorar o eludir la suspensió acordada”, i els adverteix de les“eventuals responsabilitats, inclosa la penal, en la que poguessin incórrer en cas d’incomplir aquest requeriment”. I també en l’àmbit judicial, la diputada Irene Rigau està a l’espera de la sentència del Tribunal Suprem sobre el recurs presentat contra la sentència del TSJC que la inhabiita per un període de 21 mesos per haver participat en l’organització del 9N com a consellera d’Ensenyament.
El Tribunal de Cuentas contra Mas, Ortega, Rigau i Homs
Una altra qüestió pendent per resoldre quan acabin aquestes dues setmanes de “vacances” és la decisió del Tribunal de Cuentas de reobrir el cas del 9N per iniciar el setge al patrimoni personal d’Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs, als quals podria reclamar una fiança conjunta de 5.129.833 euros, xifra que segons la Fiscalia es va utilitzar indegudament per a la convocatòria i desenvolupament del 9-N. El Tribunal de Cuentas va actuar d’ofici malgrat que el TSJC -i el Suprem en el cas d’Homs- havia dictat una sentència que no contemplava la malversació de fons públics, i ha nomenat un delegat instructor del cas una setmana abans que finalitzi el termini de presentació d’al·legacions per part de la defensa, el 4 d’agost. L’exconsellera Joana Ortega va assenyalar a El Món que calculen que el Tribunal de Cuentas iniciarà l’embargament dels seus béns “abans de l’1 d’octubre, perquè la gent tingui por”.
Els interrogatoris de la Guàrdia Civil
L’independentisme també marxa de vacances sense saber del cert qui ha ordenat els interrogatoris a càrrecs del Govern i al coordinador del Pacte Nacional Pel Referèndum, Joan Ignasi Elena, que han declarat a la caserna de la Guàrdia Civil de Travessera de Gràcia en relació als preparatius del referèndum, en el marc de la investigació del cas conegut com a Cas Vidal, arran d’una denúncia del partit d’ultradreta VOX. El Govern ha presentat una denúncia contra els agents de la Guàrdia Civil que van practicar els interrogatoris, que de moment no té resposta. Alguns dels interrogats van abandonar el recinte amb la comunicació que eren investigats policials, per ordre, inicialment, d’un jutjat d’instrucció, un extrem que el TSJC va desmentir en un comunicat.
Possibles inhabilitacions
A dos mesos per a la celebració del referèndum, el nou executiu de Carles Puigdemont és conscient que a partir d’ara es pot produir una inhabilitació, tant dels consellers com del mateix president, des del moment en què se signi el decret de convocatòria de l’1 d’octubre. De fet, la consellera de Governació, Meritxell Borràs, ja té una querella per haver iniciat el procés de validació d’empreses per comprar les urnes. El Govern ha remarcat que signarà els documents de manera col·legiada i no focalitzarà la càrrega sobre una sola persona. De fet, amb la darrera remodelació de l’executiu, es va crear un òrgan coordinador del referèndum. També quan es tramiti la llei del referèndum al Parlament, signada per 67 dels 71 diputats independentistes -els 4 de la Mesa no han signat-, estaran en el punt de mira de la justícia espanyola. A hores d’ara ningú no descarta que s’arribi al referèndum amb els líders del procés inhabilitats. Però tal i com va remarcar el mateix president de la Generalitat al diari francès Le Figaro, no acceptarà una inhabilitació provinent d’un tribunal (TC) amb atribucions penals que no li corresponen.
L’ombra del 3% i el cas Palau
Però els problemes no només vindran de fora. L’independentisme haurà d’afrontar una pedra en el camí en forma de sentència sobre el Cas Palau, que es previst que es faci pública a partir de l’1 de setembre. La presumpta corrupció a l’antiga CDC, coneguda com el cas 3%, no només ha estat un motiu d’atac de l’unionisme al moviment independentista, sinó també un escull molt important a l’hora de bastir la confiança entre el PDeCAT i la CUP. Els cupaires, i també ERC, han remarcat que el nou país ha de néixer lliure de corrupció, i han demanat al seu soci de full de ruta que faci net al partit i assumeixi les responsabilitats que li corresponguin si es demostra que els governs de CiU es van embutxacar diner públic per al partit a través del cobrament de comissions. I encara més, l’exdiputat de JxSí, exconseller de Justícia i exgerent de CDC, Germà Gordó, ha estat cridat a declarar al TSJC en qualitat d’investigat pel cas 3% el proper 13 de setembre.
