Quim Torra: "2020 ha de ser l'any de la democràcia retrobada"

"No permetré, ni acceptaré, que un tribunal suplanti la sobirania dels catalans", assegura el president de la Generalitat en el missatge de Cap d'Any

"M'he de referir a l'any que acaba, com un altre any on els catalans hem viscut en una democràcia segrestada". Així de contundent s'ha mostrat el president de la Generalitat, Quim Torra, aquest dilluns al vespre durant el missatge institucional de Cap d'Any. Des de la Sala dels Diputats del Palau de la Generalitat, ha recordat que "el 2019 hem constatat amb més evidències que mai la cara autoritària de l'Estat espanyol" i que "el món ha pogut veure un judici de vergonya, una autèntica farsa jurídica, que va acabar amb una sentència de més de 100 anys de presó contra persones demòcrates i pacífiques que ja fa més de 2 anys que viuen privades de llibertat".

Torra ha constatat també que "el clam contra aquella farsa ha arribat a tots els racons" i que "les entitats més importants de drets humans l'han denunciat, inclòs el Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries de les Nacions Unides". Però no només això: "també han alçat la veu diputats i senadors de molts països del nostre entorn i Premis Nobel de la Pau". "Ara mateix, l'Estat espanyol infringeix la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea", ha afirmat amb contundència i ha demanat "que s'alliberi immediatament el vicepresident Oriol Junqueras i, també en conseqüència, es declari la nul·litat del judici al procés". 

El president ha anat més enllà i ha denunciat que "la repressió no s'ha aturat ni un sol dia", perquè "s'ha empresonat persones vinculades a l'independentisme sense proves i amb interrogatoris que hem exigit saber en quines condicions s'havien produït". A més, s'ha referit al seu propi cas:" L’ús de la justícia per fer política ha portat davant dels tribunals el president de la Generalitat per haver defensat la llibertat d'expressió i el suport als presos polítics i als exiliats amb una pancarta al balcó del Palau de la Generalitat".

"No permetré que un tribunal suplanti la sobirania dels catalans"

En aquest sentit, Torra ha afirmat que "no han volgut inhabilitar-me a mi", sinó que "amb aquesta sentència, que ja estava escrita quan van començar el procés judicial, volen inhabilitar el president de Catalunya". Però ha avisat l'Estat que "els presidents els nomena i els cessa el Parlament. És a dir, els únics representants legítims de la ciutadania" i que, per tant, "no permetré, ni acceptaré, que un tribunal -i encara menys una junta política- suplanti la sobirania dels catalans".

Per això, el president de la Generalitat creu que "l'any vinent ha de ser l'any de la democràcia retrobada, perquè els catalans volem governar-nos sota tres grans principis: democràcia, diàleg i drets humans". Així, Torra considera que "Catalunya ha de ser un país radicalment democràtic". I per això ha volgut recordar unes paraules de Víctor Torres: “Els enemics que no hem de perdre mai de vista són les tres principals xacres de la democràcia: la demagògia, la incompetència i la immoralitat”. "Hem d'aspirar a viure en un país que faci del sentit crític, el talent i l'ètica, la seva raó de ser", ha sentenciat.

Durant el discurs, Torra ha insistit que la seva disposició al diàleg és "absoluta", però ha deixat clar que "diàleg vol dir continguts concrets i compromís de solucions polítiques i democràtiques". "Sense un compromís per donar la paraula a la ciutadania sobre el futur polític de Catalunya, no hi ha diàleg honest, sinó tan sols una voluntat de tapar forats amb pedaços caducs", ha afegit. Per a ell, "diàleg vol dir també reconeixement. I en aquest cas, vol dir bilateralitat i respecte pels subjectes polítics amb drets i deures".

El president ha dit clarament que "no hi ha cap solució real per Catalunya que no impliqui reconèixer el dret d'autodeterminació i el seu exercici", i ha demanat "no tornar a caure al parany d'enganyar-nos a nosaltres mateixos". Torra ha advocat perquè el 2020 "reprenguem el rumb i recuperem la iniciativa per traçar un horitzó il·lusionant per a tothom". I per això, ha dit, "no em cansaré d’insistir que cal recuperar el sentit de la unitat que ens va permetre fer el referèndum del Primer d'Octubre".

 

Alhora, ha convidat tothom a "treballar per a revertir els dèficits democràtics, econòmics i de benestar de la nostra societat", i ha insistit que "a Catalunya, no tenim un problema de convivència ni de banderes", sinó que "tenim un problema de drets, de benestar, de progrés i de justícia que cal resoldre pensant en les generacions futures i no pas en les pròximes eleccions".

L'emergència climàtica i la pobresa energètica

Durant el discurs, Torra també s'ha referit als desafiaments que té Catalunya, i que com qualsevol país del món haurà de resoldre de manera urgent: l'emergència climàtica i la pobresa energètica, "dues prioritats inexcusables", ha assenyalat. Per a ell, "a Catalunya hem de ser capaços de seguir mantenint el bon nivell dels indicadors econòmics de creació de riquesa, de creixement de les exportacions o de disminució de l'atur". Alhora que "hem de ser capaços de posar tota l'atenció en les persones més vulnerables o amb risc d'exclusió social". Per això, ha assegurat que "les polítiques d'habitatge, d'educació, de dinamisme econòmic i d’equilibri territorial, o de salut seran una prioritat destacada del Govern aquest any vinent".

"El nostre és un país apoderat, que s'ha fet a si mateix superant tots els impediments que li han posat des de fora", ha constatat, i ha afegit que "és per això que tinc tota la confiança en les nostres capacitats per a revertir les amenaces i aprofitar les oportunitats". En aquest sentit, ha constatat que el 2019 ha servit per veure que "tan sols la llibertat i la sobirania completa ens permetrà assolir una societat justa i plena d'oportunitats per a tothom". "Sense el finançament que som capaços de generar els catalans com a resultat del nostre treball, no podem dotar l'administració dels serveis públics que corresponen a aquest esforç", ha dit, per insistir seguidament que "l'asfíxia financera, inversora, i el dèficit d'infraestructures són un llast constant i sistemàtic per al benestar de la societat catalana. I la nostra obligació de governants és resoldre els problemes que impedeixen als ciutadans de tenir el millor desenvolupament personal, laboral, cultural i social possible".

 

Comentaris