La resolució a un virtual recurs al Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg en el judici del procés trigarà entre 7 i 8 anys a partir de la sentència. Aquest és el càlcul de temps del catedràtic de Dret Penal, Joan Queralt, sobre l’estratègia d’internacionalitzar el conflicte polític i jurídic. En un debat a la Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya, celebrat aquest migdia a Barcelona, amb la periodista Elisa Beni i moderat per David Miró, Queralt ha carregat contra el que considera les disfuncions del Tribunal Suprem alhora de jutjar els líders independentistes perquè s’ha utilitzat “el dret patriòtic” de la unitat d’Espanya.
El catedràtic fa els números en base el realisme processal. Si la sentència surt al final de setembre, es podrà presentar recurs davant el Tribunal Constitucional que l’admetrà a tràmit sense espera. “Després el col·locarà en un dipòsit conegut com a calaix durant uns tres anys i un cop sentenciï, a Estrasburg hi ha cua, i es trigarà uns quatre anys més pel cap baix”, ha descrit. Uns números que albiren un panorama negre sobretot pels presos polítics.
Queralt ha criticat amb vehèmencia que “des del començament, el judici de l’1-O ha violat el principi del dret al jutge predeterminat per la llei”. Un principi bàsic del dret penal com ho són el principi de legalitat o proporcionalitat. Ara bé, la gravetat és que s’ha trencat un fonament clau i és que et jutgi el jutge que et toqui i no es maniobri perquè ho faci un altre. Pel catedràtic no hi ha cap delicte de rebel·lió perquè entre d’altres coses el concepte “alçament” no ha sorgit ni un sol cop en tota la vista oral, al contrari de violència que fins i tot s’ha transformat en “violència immaterial”. Dos detalls claus en el benentès que són elements principals del delicte de rebel·lió.
Precisament, en aquesta línia, ha carregat els neulers contra l’acusació de rebel·lió i de sedició. “Popularment tothom sap què és un alçament per una rebel·lió, vam cobrar molt anys una paga extraordinària pel gloriós alçament del 18 de juliol”, ha ironitzat. En aquest sentit, ha recalcat que si ningú ha parlat d’alçament no es pot parlar ni de sedició ni de rebel·lió. Fins i tot, les interpretacions serien més adients al tipus de rebel·lió impròpia que va ser eliminada del Codi Penal el 1995, una rebel·lió que no requeria alçament.
El jurista ha carregat contra la vulneració del principi de contradicció al judici en no poder contrastar els testimonis amb els vídeos així com la utilització de “categories sociològiques o politològiques per definir delictes. “S’han utilitzat arguments que en un debat molt interessant però que un judici no s’haurien d’utilitzar”, ha reblat.
