Quan Catalunya era pitjor que el Far West

Dos historiadors recorden la Catalunya salvatge del XIX i el paper dels Mossos

El sotsinspector Fèlix Ballesteros en la seva intervenció a la UCE

El sotsinspector Fèlix Ballesteros en la seva intervenció a la UCE

“Billy El Nen era un escolanet de Montserrat al costat de bandolers com Marimon i Casulleres”. Aquesta és una de les conclusions del sots-inspector Fèlix González, del servei històric dels Mossos en la jornada d’avui del curs sobre la història del Cos que se celebra a la Universitat Catalana d’Estiu, a Prada (El Conflent). Tant González com el professor d’Història Contemporània a la UB i docent de l’Escola de Policia de Mollet, Jordi Figuerola, han glossat la vida dels Mossos durant el segle XIX fins la seva dissolució i la coexistència amb la creació de les forces públiques estatals com ara la Guàrdia Civil. Una policia que es va arrelar per la seva contundència contra la insurgència i el bandolerisme que patia Catalunya. “Al XIX Catalunya era pitjor que el far-west”, han sentenciat ambdós historiadors.

 

 

Concretament, tots dos han destacat la capacitat de resistència dels Mossos davant els intents de l’incipient Estat espanyol d’acabar amb els Mossos. Per exemple, González ha posat com exemple la creació de la Guàrdia Civil del 1844 quan l’intent de dissoldre el cos no va reexir per la tossuderia del Capità General de Catalunya en mantenir-los per la feina d’informació i control de la policia catalana al territori. En aquest sentit, el sots-inspector ha subratllat que el cos va nèixer com un “institut armat de naturalesa civil” el 1817 la Junta Suprema del Reglament d’Esquadres el va transformar en un institut armat de “caràcter militar”. Una condició que va mantenir fins el 1983 quan va ser assumit per la Generalitat de Catalunya.

 

 

Gonzàlez ha destacat que els Mossos treballaven bàsicament a les petites vil·les, zones de muntanya i rutes comercials i no pas a les grans ciutats, on hi havia l’Exèrcit. De fet, es finançaven per l’impost de les esquadres que pagava cada municipi. “Les esquadres es transformen en un sistema d’implantació del sistema polític liberal a les zones rurals”, ha subratllat. Fins i tot, ha volgut resumir que el cos “sempre va actuar al costat del govern legament constituït sense involucrar-se en els diferents moviments polítics de l’época”.

 

Precisament, en aquest punt ha emfatitzat que el General Prim els va dissoldre perquè els Mossos el van investigar per les seves conspiracions. Curiosament, el responsable del servei històric de la policia catalana ha recalcat que els Mossos van ser restituïts per un govern republicà, contràriament al que es pensava, que havien estat reiniciats per la monarquia.  Per González els Mossos van assolir un sistema d’informació eficaç, amb un tractament “sistemàtic de confidents” que els va permetre actuar entre 1833 i 1868 i de nou, en plena guerra carlina, el 1874.

 

Els Mossos actuaven en un “far west”. Fins i tot, el sotsinspector ha constatat que no hi havia censura a la premsa publicada a Catalunya i que cal investigar en hemeroteques de capçaleres espanyoles. Gonzàlez ha enumerat la llista del bandolerisme que assolia Catalunya: el bandolerisme de retorn, excombatents de la guerra; bandolerisme especialitzat en assalts i segrestos i bandolerisme comú, els “arreplegats”. Després es van afegir a la llista, els carlins desairats. Un bandolerisme d’una violència extrema contra la societat civil i contra la força pública, amb homicidis constants i i agressions sexuals. “Billy el Nen era un escolanet al costat dels guerrillers carlins Marimon i Casulleres”, ha ironitzat. La conflictivitat era tan alta que els Mossos van haver de comprar una fossa comuna al cementiri del Poblenou per enterrar les seves baixes, 104 morts de 515 efectius. Tampoc la policia no es quedava curta provocant mortaldats de més d’un miler de morts.

 

 

jordifiguerola

Jordi Figuerola, en un moment de la seva intervenció

En aquest far-west va aparèixer la Guàrdia Civil. Un cos, segons Figuerola, inspirat en la Gendarmeria francesa i els Mossos. L’historiador ha explicat que les referències que la web dela Guàrdia Civil feia dels Mossos com a model d’inspiració van desparèixer a partir del desplegament integral de la policia catalana. Segons Figuerola, la Guàrdia Civil és una estructura d’estat per forjar la identitat espanyola, el sentiment de pertinença, com ho era l’ensenyament o l’exèrcit que es van nacionalitzar.

 

La Guàrdia Civil representa la política estatal del segle XIX, amb el model del liberalisme conservador espanyol”, ha definit. El cos respon a tres criteris claus per entendre la seva concepció: la militarització, en ser una policia militar d’obediència civil; el seu caràcter centralisme i de tarannà conservador com una policia rural en defensa de l’ordre social.

 

 

Comentaris (2)
Nuria de Mexic Fa 3 mesos
El segle XIX va ser un Far West a gairabé tot el món occidental, per el fet de que havia acabat un regim i en iniciaven altres formes politiques. A Mexic hi trobem moviments molt semblants, es clar amb les seves especificitats.
Jaume l'altr Fa 3 mesos
Si Catalunya era el far west (quina falsedat) els altres eren la selva més troglodita.