El fill gran de l’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol Ferrusola, ha recorregut la sentència de l’Audiència de Madrid que absol l’exdirector adjunt operatiu (DAO) de la Policia Nacional Eugenio Pino pel cas del ‘pendrive’ amb dades personals sobre la família. La defensa del primogènit demana que es condemni Pino per un delicte contra la intimitat. El recurs d’apel·lació, que ha avançat ‘La Vanguardia’ i al qual ha tingut accés l’ACN, argumenta que els fets provats a la sentència -que Pino coneixia “l’origen il·lícit” de la prova quan la va cedir a tercers- demostren la vulneració de la intimitat de Pujol Ferrusola. La defensa veu “inadmissible” avalar la conducta de l’exDAO i avisa que “habilita espais de preocupant impunitat”.
Per això, demanen una pena de dos anys i sis mesos de presó, inhabilitació absoluta durant nou anys i multa de 20 mesos amb quota diària de 20 euros per un delicte contra la intimitat. Pino va entregar el ‘pendrive’ amb dades personals reservades i referències a societats i projectes empresarials del fill gran de l’expresident el 2015 a la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF). Ho va fer sent conscient de l’origen il·lícit, ja que l’exnúmero dos del Cos Nacional de Policia (CNP) sabia que no provenia d’una intervenció amb autorització judicial, segons reconeix la sentència recorreguda. Pujol Ferrusola no recorre l’absolució del segon acusat, l’exinspector en cap Bonifacio Díez.
La defensa de Pujol Ferrusola defensa que el ‘pendrive’, per aquest “origen il·lícit” només “podia tenir un destí” que és la “destrucció i verificació de la seva inutilitat”. Tot i això, Pino el va cedir a la UDEF. “La veritat no pot obtenir-se a qualsevol preu, només protegint la dignitat humana i els drets fonamentals de l’investigat podrà canalitzar-se una investigació i promoure correctament la persecució del delicte”, diu el recurs.
El recurs afirma que el fet que la sentència sigui absolutòria tot i considerar provada l’actuació de Pino “habilita espais de preocupant impunitat” en el tractament de proves il·lícites i l’ús que en poden fer els cossos de seguretat encara que s’hagin obtingut vulnerant drets. Acceptar aquest comportament, implica un “absolut menyspreu al sistema de garanties configurat en el nostre Estat de Dret”. “Es tracta d’una habilitació inadmissible, intolerable i irrespectuosa amb el nostre sistema de legalitat processal i de garanties inherent al procés mateix”, diu el recurs. “La conducta té un plus d’antijuridicitat”, remarca i conclou que “és delictiva per trobar-se prevista en l’article 197.3” del Codi Penal.
El recurs afirma que és “indiferent” que el tercer a qui es va donar el ‘pendrive’ fos un policia i també diu que no es pot enquadrar la conducta en el deure de Pino de promoure la persecució. A més, argumenta que no hi havia urgència ni necessitat de l’actuació il·lícita perquè la informació del ‘pendrive’ era del període entre el 1996 i el 2002. “No contenia cap dada que fes sospitar al policia acusat que havia d’actuar urgentment per evitar ‘mals majors'”, diu la defensa.
