Final de la incògnita. El president a l’exili i líder de JxCAT, Carles Puigdemont, no ha presentat candidatura a les primàries del partit, que triaran a finals de mes el cap de llista en una llista separada de la dels primers llocs de les llistes per demarcacions. Finalitzat el termini per presentar candidatures, el conseller de Territori, Damià Calvet, la portaveu de JxCAT al Congrés, Laura Borràs, i dos afiliats del partit sense càrrec institucional ni projecció pública han presentat els avals necessaris per sotmetre’s a la votació dels militants de Junts. Per contra, el conseller de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró, i el conseller d’Empresa, Ramon Tremosa, no han fet el pas.
En un vídeo penjat a les xarxes socials, persistir és vèncer, el president a l’exili anuncia que “no puc ser el cap de llista a causa de la repressió”, però deixa clar que vol “liderar” el projecte de JxCAT per “culminar el procés i continuar la feina que venim fent des de l’exili. Caldrà un govern a l’interior molt fort, i alhora una força exterior que continuï acreditant davant del món que no defalliem”, ha assegurat. És per això que participarà en la campanya electoral i hi serà present per estar “al capdavant del projecte”. El president a l’exili explica que Catalunya viu una crisi sanitària i econòmica d’abast global, però creu que “l’asfíxia financera que patim no permet que el govern pugui donar les respostes adients, i que en alguns casos no podem acabar de fer bé les coses”. També remarca que la “repressió de l’Estat no s’ha aturat i les expectatives de diàleg no s’han concretat”, diu Puigdemont, que denuncia que no hi ha voluntat de frenar la repressió: “I la vía del diàleg no ha donat absolutament cap fruit”. “Hem d’acabar la feina, en sóc conscient”, ha remarcat Puigdemont, que reclama donar continuïtat al mandat de l’1-O.
JxCAT havia deixat clar en tot moment que la decisió de voler encapçalar la llista electoral, sempre i quan guanyés les primàries, era una decisió que pertanyia exclusivament al president a l’exili. Ara bé, els candidats alternatius a Puigdemont tenien coll avall que si el president feia un pas endavant, ells no es presentarien, ja que no s’entendria que algú s’hi enfrontés.
[r:1]
Els junters consideren que cal poder gestionar el dia a dia de la Generalitat per afrontar la crisi social, sanitària, econòmica i cultural derivada de la Covid-19, i si Puigdemont hagués estat el candidat, suposaria córrer el risc d’una paràlisi institucional, com va succeir el 2018 amb la investidura fallida, perquè l’Estat no permetria que fos escollit president tot i haver guanyat el seu escó. Però aleshores, argumenten, l’escenari era molt diferent. Així, Puigdemont defensa un candidat efectiu per a les eleccions del 14F sense que renunciï als seus drets polítics. De fet, Puigdemont no ha estat condemnat i té el dret de sufragi actiu i passiu intacte, i és és immune per la seva condició d’eurodiputat. I ho serà mentre no es resolgui el suplicatori de la justícia espanyola al Parlament europeu en els propers mesos. Ara bé, l’escó europeu, un potent altaveu per a la causa catalana, és incompatible amb ser diputat al Parlament de Catalunya.
[r:2]
Amb tot, Puigdemont encara no ha explicat si es presentarà a les primàries per ocupar un dels primers llocs de la llista, que es trien en segona urna, per després probablement renunciar a l’escó, o si se situarà en els dos darrers llocs, de caràcter simbòlic, que el reglament de primàries reserva per a persones d’especial rellevància pública a triar per l’executiva del partit. Sigui com sigui, i com confirmen fonts del partit a EL MÓN, el president a l’exili “tindrà un paper central i rellevant en la campanya electoral, amb una llista que garantirà l’efectivitat en la governança i alhora posarà en valor la figura del president a l’exili”. La fórmula final es coneixerà, com a molt tard, a finals de mes.
1 
