Puigdemont i Comín sabran aquesta setmana si Espanya els permet ser eurodiputats

Gonzalo Boye: “A Espanya estan disposats a carregar-se el sistema democràtic de la Unió Europea amb el cas Puigdemont”

Amb una cambra buida a les espatlles, com a sol escenari, el president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, ha fet un breu discurs de benvinguda a tots els nous diputats electes. Però a tots? No pas. N’hi ha alguns que ho tindran més complicat. I n’hi ha algun que fins i tot ha estat rebutjat, amb l’entrada prohibida, la d’ell i la del milió de ciutadans catalans que el van votar el passat 26 de maig. Aquesta setmana, la Junta Electoral Central ha de fer pública la relació d’eurodiputats electes a l’Estat espanyol i citar-los per anar a acatar la Constitució a la seu de Madrid.

I més d’una vegada s’ha vist Carles Puigdemont amb aquesta circumstància, abans i desprès de ser votat com a eurodiputat. El president Carles Puigdemont ho ha intentat repetides vegades. I va ser, precisament, el president Tajani qui li va dir per escrit que no, que no podia entrar al Parlament Europeu, aquell que, segons el seu propi missatge és “l’única institució triada directament pels ciutadans europeus”, “la Cambra de la democràcia de la Unió Europea”.

Doncs, el 29 de maig, ja electe, el president Puigdemont i Toni Comín es van presentar a la porta del Parlament Europeu per començar el procediment per ser eurodiputats, recollir documentació i acreditacions com han fet altres diputats electes. Però no els van permetre l’entrada, com sí que l’han permès a d'altres eurodiputats electes.

Els representants legals del president Puigdemont i del conseller Comín van enviar immediatament dues cartes al president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, i al secretari general, Klaus Welle, presentant una queixa formal pel tracte discriminatori que van patir el president Puigdemont i el conseller Comín, quan se’ls va impedir l’entrada al PE per iniciar els tràmits d’eurodiputats. En la carta a Klaus Welle també es demana una còpia de la llista en què apareixien els noms dels eurodiputats electes que els van mostrar a l’entrada, així com documentació on consti la prohibició. Igualment, es demana accedir a la gravació de les càmeres de seguretat que proven tot el que va passar aquella tarda.

Tanmateix, Govern de la Generalitat i diputats del Parlament de Catalunya es van adreçar també al President i als vicepresidents del Parlament Europeu recordant l’aval de la ciutadania als eurodiputats electes Puigdemont i Comín mentre “de forma completament arbitrària i inexplicable” se’ls barrava l’entrada a aquesta institució. A més, especificaven els casos dels eurodiputats Fernando Barrena (País Basc) i José Ramón Bauzá (IIles Balears) “que dijous 30 de maig ja havien fet pública la seva condició d’eurodiputats acreditats". Recordem que la Junta Electoral Central ha establert que, segons la legislació espanyola, no es pot accedir a la condició d’eurodiputat sense haver comparegut abans a Madrid “per a recollir l’acta i prestar jurament o promesa d'acatament de la Constitució". Aquest imperatiu legal implicaria la detenció immediata de Puigdemont, que encara té a sobre l’ordre de detenció nacional dictada pel Tribunal Suprem.

Al mateix temps, Partit Popular, el Partit Socialista i Ciutadans, demanaven per correu electrònic al president del Parlament Europeu en funcions “que s’impedeixi el procés d’acreditació d’eurodiputats provinents de la circumscripció de l’Estat espanyol i, al mateix temps, que s’anul·lin les acreditacions ja lliurades” fins que la Junta Electoral Central enviés la llista definitiva. Aquest va respondre un dia desprès atenent aquesta petició amb la “excusa” de que el recompte a Espanya no havia acabat i podria alterar-se el resultat electoral. "Entenc pel vostre correu electrònic que aquest tràmit administratiu pot provocar alteracions a Espanya, on el resultat electoral no és definitiu i el recompte segueix en marxa. Per tant, per evitar qualsevol interferència en procediments nacionals, he donat instruccions a la secretaria general de suspendre l'acreditació de tots els representants espanyols fins a rebre la llista oficial de les autoritats espanyoles”, deia Tajani.

Amb aquesta actuació els eurodiputats que varen fer aquest requeriment “sacrificaven” temporalment el seu accés al Parlament europeu mentre els eurodiputats de la resta d’Estats membres comencen a treballar al seu despatx inclosa l’adreça de correu electrònic que faran servir tota la legislatura. De fet, els eurodiputats Dolors Montserrat (PP), José Ramón Bauzá (Ciutadans) o Diana Riba (ERC), que ja havien recollit l'acreditació, han vist com se la invalidava. A tots? Sembla que no a tots. De fet, els mateixos eurodiputats que van demanar la revocació estan fent servir la seva acreditació, despatx i correu electrònic. ja han format grups de treball i han inscrit els seus assistents parlamentaris. Ho podem veure als tuits i re-tuits del twitter d’Esteban González Pons, com es mostra a reunions de treball del grup parlamentari Popular Europeu (EPP Group), on ha segut reelegit vicepresident, amb fotos dintre del Parlament.

Aquesta situació ha sigut denunciada per l’equip jurídic de Puigdemont i Comín, a més d’alguns eurodiputats. “Hem denunciat que els eurodiputats espanyols estan entrant al Parlament sense cap entrebanc. A més, hi ha al menys cinc vicepresidents que  han manifestat que aquesta és una decisió personal de Tajani que pot arribar a ser delictiva. Una cosa és que tingui immunitat i l’altra és que tingui impunitat”, declara Gonzalo Boye, advocat de Carles Puigdemont.

L’ex eurodiputat valencià de Compromís, Jordi Sebastià, explicava com es va acreditar ara fa cinc anys. Als dos dies de les eleccions, “vaig presentar-me a la porta, van buscar el meu nom a un full que tenien a l’entrada i vaig entrar. D’allí vaig passar a la oficina d’acreditacions, constataren les meues dades, em feren la foto quasi per sorpresa i em donaren la credencial d’eurodiputat que he fet servir durant cinc anys. Setmanes desprès vaig anar a Madrid a prometre la Constitució, però jo feia temps que estava acreditat com eurodiputat treballant a la meua oficina i amb el meu equip a la seu del Parlament. Ja era eurodiputat abans del tràmit a Madrid”.

Es a dir, aquest no va ser un “passi temporal”, sinó l‘acreditació definitiva, “no me’n varen fer un altra després d’acudir a Madrid a formalitzar el càrrec prometent la Constitució”, assenyala Sebastià. A més, el Reglament intern de la Cambra europea no especifica el procediment ni hi ha precedents semblants i, per tant, resultaria totalment aleatòria aquesta forma d’actuar.

Efectivament, aquest és el procediment habitual, pel qual els oficials a la porta comproven el nom dels eurodiputats electes a un llistat que conté els resultats electorals oficials, que sembla que cada Estat membre ha fet arribar. Mentre l’article 3 del Reglament intern de la Cambra, referent a la comprovació de credencials, diu a l’apartat 1: “Després de les eleccions generals al Parlament Europeu, el president convidarà a les autoritats competents dels Estats membres a que notifiquin immediatament al Parlament els noms dels diputats electes, de manera que puguin prendre possessió dels seus escons des de l'obertura de la primera sessió que se celebri després de les eleccions”. Hi ha que tindre en compte que, enguany, la primera sessió es celebrarà els propers dies 2 i 3 de juliol.

Mentre que la Junta Electoral Central convocarà els eurodiputats electes perquè acatin la Constitució el 17 de juny al Congrés dels Diputats. La Llei Orgànica del Règim Electoral General (Loreg) diu en el seu article 224.2 que es declararan vacants els escons dels polítics que no ho facin, els quals quedaran a més suspesos dels privilegis del càrrec fins que acceptin la Constitució.

Malgrat tot i això, Puigdemont i Comín varen entrar al Parlament fa uns dies com a visitants invitats per l’eurodiputat Ramon Tremosa, que acaba ara la legislatura i encara està acreditat fins al 2 de juliol que es formi el nou Euro-parlament a la sessió inaugural d’Estrasburg. Aquesta visita es va produir al mateix temps que es coneixia la queixa d’almenys quatre vicepresidents del Parlament Europeu, que acusen Tajani d’actuar de forma unilateral sense consultar-los l’incident de la prohibició d’entrada ni la revocació subsegüent de suspendre i revocar les acreditacions als electes espanyols. Així es desprèn del correu enviat pel vicepresident txec Pavel Telicka a Tajani.

El President i els 14 vicepresidents formen la Mesa del Parlament Europeu, que s’ocupa d’aquestes qüestions organitzatives i que no va ser consultada. Sembla que Tajani va actuar a petició de Ciudadanos, que li va enviar una carta la setmana anterior demanant que s’impedís l’accés a l’acta a Puigdemont i a Comín.

Segons la llei, Puigdemont  i Comín no tenen l'obligació de recollir l'acta en persona, pot fer-ho algú en nom seu, degudament acreditat i presentant tota la documentació requerida. Malgrat això i amb l’acta a la ma, no es considera acreditat sense acatar la Constitució de forma presencial davant de la Junta Electoral Central, que té la seu al Congrés dels Diputats. Tornant a l'article 224.2 de la Loreg, en un espai de cinc dies des de la proclamació dels candidats, es deu "jurar o prometre l’acatament de la Constitució davant la Junta Central Electoral”. La paraula “davant” -“ante” a l’original en espanyol- s’interpreta “a” -“en” en espanyol-, és a dir, físicament a la seu de la Junta Electoral, que és a Madrid. De no fer-se aquesta acatament de forma presencial, la Junta declara l’escó vacant i el seu titular perd totes les prerrogatives del càrrec fins que ho faça o, si passa el plaç corre la llista.

Contant amb la normativa europea, l’advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye, té una estratègia jurídica gens improvisada. "L'article 224 de la Loreg és anterior al Tractat de Lisboa i haurà de interpretar-se d'acord amb la norma europea. Aquest article estava fet quan els membres del Parlament europeu representaven als Estats membres, però ara representen als ciutadans de la Unió. Per què Espanya estableix un requisit que no té cap altre país, que és jurar la Constitució espanyola, per representar als ciutadans de la Unió, com ho són els estrangers que voten a Espanya a les europees”, es pregunta l’advocat. I afegeix que “són requisits desfasats respecte al Tractat de la Unió i que Espanya no ha modificat. L'ordenament s’interpreta en conjunt, no només a nivell nacional. Prima la norma nacional tret que s'oposi a l’europea".

 

D’altra banda, “la Junta Electoral Central està obligada a proclamar el 13 de juny als candidats i fins al 17 aquests tenen temps per anar a prometre o jurar. Aquest acord ja ha sortit publicat al BOE. Però Puigdemont ha tret més d'un milió de vots i la Junta Electoral pot prendre alguns camins, com mentir a Europa i dir-li que no ha complert els requisits o que no és aquí”, explicava l’advocat. “Cal fixar-se en el terme que fan servir a Europa per als diputats electes: elegible o elegit. I Puigdemont reuneix els dos requisits. Mentre que la Junta Electoral vol que hi hagi juramentats, i això no està en cap norma”, diu Boye mostrant part de la seua estratègia jurídica.

“Les cartes es jugaran d'acord a com Espanya vulgui jugar i això pot provocar una situació complexa, com que no es pugui constituir el Parlament Europeu el proper 2 de juliol a Estrasburg. No s’han hagut de llegir completament les normes i pot haver-hi una sorpresa. El problema de fons és que l'Estat espanyol està improvisant i nosaltres no hem improvisat. Carles Puigdemont anirà a Estrasburg el dia 2 de juliol”, avança Gonzalo Boye. De moment, els plans per a Carles Puigdemont seran gaudir del llarg cap de setmana, ja que Bèlgica celebra el dilluns de Pentecosta com a festa de guardar. "No podem avançar-nos. A Espanya estan disposats a carregar-se el sistema democràtic de la Unió Europea amb el cas Puigdemont ", finalitza l’advocat.

La qüestió de la immunitat està al centre d’aquesta qüestió, si és abans o després d’acatar la Constitució. D’interpretar-se abans, Puigdemont i Comín podrien acudir a Madrid sense ser detinguts. Però la Junta electoral interpreta que la immunitat sols surt efecte desprès de recollir l’acta i de constituir-se la nova Cambra, es a dir, a partir del 2 de juliol. És més, els privilegis de la immunitat s’interpreten segons la llei nacional de cada Estat membre. Es més, encara que recollís l’acreditació i se li apliqués la immunitat, l’autoritat estatal pot sol·licitar al Parlament Europeu la suspensió d’aquesta. El president del Parlament ho comunicarà al plenari i ho remetrà a la comissió d'Assumptes Jurídics per a estudi. La seva recomanació serà aprovada o no pel plenari, per majoria simple.

La immunitat parlamentària no és un privilegi personal dels diputats, sinó una garantia de la independència i integritat del Parlament com a institució. Els eurodiputats no poden ser investigats, detinguts ni processats per les seves opinions o vots en qualitat d’eurodiputats. “Els membres del Parlament Europeu no podran ser buscats, detinguts ni processats per les opinions o els vots per ells emesos en l'exercici de les seves funcions”, diu l’article 8 (abans article 9) del Protocol nº 7 sobre els Privilegis i les Immunitats de la Unió Europea, al qual es remet l’article 5 del Reglament del Parlament. La qüestió radica a partir de quan se’ls considera “membres del Parlament Europeu”. És més, la pèrdua d’immunitat no implica la pèrdua de l’escó, sinó tan sols la suspensió mentre es practica la investigació i procés judicial, ja que no significa una sentència de culpabilitat.

Però abans d’això, hi ha una altra eixida. Si la Junta Electoral Central impedeix a Carles Puigdemont prendre possessió com a eurodiputat, perquè no permet que obtingui la credencial que així l'identifica per vies no presencials, pot recórrer davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que vetlla per l'aplicació del dret comunitari. Per a això haurà de plantejar amb una qüestió prejudicial que la Junta Electoral Central ha aplicat de manera incorrecta el reglament del Parlament Europeu i demostrar que era possible adquirir la condició d'eurodiputat sense presentar-se físicament davant l'esmentada instància. La qüestió prejudicial implica que s’ha de recórrer la resolució de la Junta davant d’un jutge i serà aquest qui, potestativament, planteja la qüestió davant del tribunal europeu a Luxemburg.

Si ens atenem al procediment formal, que hem vist que no es compleix, i que és recollit als articles 3 i 4 del Reglament intern ja esmentat, les credencials dels diputats al Parlament Europeu recentment elegits es verifiquen per confirmar que no ocupen un càrrec incompatible amb l'escó al Parlament Europeu. Una vegada que els resultats de les eleccions són oficials, els Estats membres comuniquen els noms de les persones que han obtingut un escó i el president demana a les autoritats competents als Estats membres que adoptin les mesures necessàries per evitar qualsevol incompatibilitat de càrrecs. Abans d'ocupar els seus escons, els nous diputats l'elecció els quals s'ha notificat al Parlament, han de declarar per escrit que no ocupen cap càrrec incompatible amb el de eurodiputat. Aquesta declaració s'ha d'efectuar, com a molt tard, sis dies abans de la sessió constitutiva del Parlament Europeu, el 2 de juliol.

Les credencials dels nous diputats són comprovades posteriorment per la Comissió d'Afers Jurídics del Parlament, que elabora un informe basat en la informació que rep dels Estats membres. A continuació, la decisió es transmet al president qui informarà al ple en la propera sessió. A més de verificar les credencials, el Parlament també resol qualsevol conflicte que pugui sorgir de conformitat amb l'Acta de 20 de setembre de 1976, llevat que es base en les lleis electorals nacionals. Quan es determini que un diputat al PE ocupa un càrrec incompatible, el Parlament «constatarà la vacant».

 

Comentaris