L’expresident Carles Puigdemont i l’exconseller Toni Comín han demanat al Tribunal Suprem que inclogui el seu cas en una eventual qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre l’escó a l’Eurocambra d’Oriol Junqueras. El Suprem, que encara no s’ha pronunciat sobre si portar o no el cas al tribunal de Luxemburg, hauria de plantejar la qüestió perquè, segons els advocats de Puigdemont i Comín, no fer-ho “implicaria la vulneració de drets fonamentals”. A més d’unir-se a les preguntes plantejades per l’advocat de Junqueras sobre la immunitat, els lletrats dels dos líders exiliats formulen les seves pròpies preguntes, en relació als requeriments que pot imposar un estat a l’hora de proclamar els eurodiputats finals i la seva comptabilitat amb la normativa europea i el dret al sufragi passiu, és a dir, al dret a representar els electors.
Les preguntes addicionals de l’equip jurídic de Puigdemont i Comín van dirigides a apuntalar les qüestions prejudicials ja plantejades per Junqueras, especialment la relativa a l’acatament de la Constitució com a requisit per esdevenir eurodiputat a l’Estat espanyol. Així, assenyalant la legislació europea i jurisprudència rellevant en cada cas afegeixen gairebé una quinzena de dubtes específics més.
Precisió sobre la qüestió dels requisits
Tots dos demanen al Suprem que també pregunti a Luxemburg si Espanya pot establir requisits addicionals per ocupar l’escó al Parlament Europeu després de les eleccions “diferents dels supòsits d’incompatibilitat” del càrrec que marca la normativa europea i si l’exigència d’acatament de la Constitució és incompatible amb “la llibertat de pensament” garantida a la Carta de Drets Fonamentals de la UE i amb “el mandat lliure i independent” que estableix la llei electoral europea.
A més, volen saber si les autoritats espanyoles poden demanar que el jurament es faci presencialment “encara que aquesta condició no estigui prevista expressament a la seva disposició interna”. Finalment, la defensa de Puigdemont i Comín posa en qüestió que Madrid pugui notificar “una llista de diputats electes que no es correspongui amb els resultats oficialment proclamats pel mateix estat”.
D’altra banda, l’escrit també defensa que la immunitat parlamentària dels eurodiputats “comença d’ençà que són escollits” i afegeix preguntes al respecte.
