Puigdemont es planteja una pregunta que inclou els termes 'república' i 'Estat'

Cap dels dos termes no han generat tensió en la CUP, ERC i el PDeCAT quan el president els ha sondejat per prendre una decisió que és exclusivament personal

Junqueras, Puigdemont i Munté, en l'acte de compromís amb el referèndum | Jordi Borràs

 

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha estudiat "personalment i sense que s'hagi establert una negociació convencional" amb les forces independentistes que donaran suport a la convocatòria, quina és la pregunta més adient per al referèndum que celebrarà Catalunya en els propers mesos, si no hi ha canvis o sorpreses d'última hora, o bé l'1 d'octubre o el 8 d'octubre. Ho ha fet "sondejant" el seu entorn polític més proper de Palau, i també al PDeCAT, a ERC i a la CUP, així com a les entitats de la societat civil, demanant-los el seu parer sobre algunes propostes de pregunta. En tot moment, però, com assenyalen a El Món diverses fonts coneixedores d'aquest procés de consulta, el president ha deixat clar que "la formulació de la pregunta és una potestat exclusiva de Carles Puigdemont que, precisament per aquesta raó, ha volgut mantenir en secret la formulació exacta de la pregunta per evitar pressions i filtracions".

 

Fonts de diversos agents implicats en l'anunci de la pregunta han confirmat a aquest diari que Puigdemont anunciarà en les properes hores una pregunta que inclou els termes 'república' i 'Estat'. "La pregunta és molt clara", si bé no serà una pregunta "especialment curta", afegeixen. 

Ni ERC, ni el PDeCAT ni la CUP no han posat traves a la pregunta del referèndum | Jordi Borràs

 

Aquestes mateixes fonts també confirmen a El Món que la formulació de la pregunta reuneix el consens de les tres forces polítiques independentistes i del Govern, i deixen clar que no hi ha hagut "ni enfrontaments ni tensions". En incloure la paraula república –la CUP i ERC ho preferien- i la paraula Estat –que el PDeCAT havia plantejat com a necessari- és una crida "més transversal", sense que això suposi en cap cas posar en perill la claredat de la pregunta. En aquest sentit, aquestes fonts insisteixen que ni ERC, ni la CUP, ni el PDeCAT i tampoc les entitats sobiranistes no han posat sobre la taula condicions per donar suport a la decisió que prengui el president. Fonts del PDeCAT ja van explicar a El Món que el partit apostava per "estat independent", però també van apuntar que no s'oposarien al fet que la pregunta inclogués la paraula república. I de la mateixa manera, la CUP, que volia que la pregunta es referís només a una república catalana, reconeixia que si finalment la pregunta es referia a Estat independent, l'esquerra independentista no seria cap escull. "I així ha estat", assenyalen aquestes fonts a El Món, que insisteixen, però, que "el president és qui té l'última paraula fins a un segon abans de fer l'anunci". Ara bé, cap de les fonts consultades no preveu un canvi substancial en la pregunta, i donen per fet que englobarà els dos conceptes. De fet, troben "evident" que una Catalunya independent prendrà la forma de república.

 

Missatge per a els 'Comuns'

 

 

Una pregunta que inclogui la doble referència a 'Estat' i 'república' té la virtut d'exhibir unitat de l'independentisme, i a la vegada, és un missatge per als 'Comuns', a hores d'ara contraris al referèndum unilateral. Si es demana als catalans si volen que el país prengui la forma de república, el seu 'no' serà una mica més difícil. Els obligaria a posicionar-se a favor d'una monarquia espanyola per oposició a una república catalana. Ara bé, totes les fonts consultades enfoquen el missatge als 'Comuns' com una "picada d'ullet" i no pas com "posar-los contra les cordes".

 

 

L'anunci de data i pregunta serà aquest divendres al matí al Palau de la Generalitat. Hi estan citats consellers, líders dels partits independentistes i diputats de JxSí i també els de la CUP. De moment no es coneixen més detalls, però és previst que sigui un acte solemne però auster, a l'estil del compromís que van signar els consellers i alts càrrecs del Govern per comprometre's amb el referèndum l'abril de 2017. 

 

Comentaris