Puigdemont, el taló d’Aquil·les de la relació entre JxCAT i ERC

La proposta del president Torra d’investir el president a l’exili com a resposta a la sentència posa en alerta ERC i colla novament la ja fràgil unitat independentista

La convocatòria d’eleccions el 21 de desembre del 2017 per imposició de l’article 155 de la Constitució, amb mig Govern a l’exili i mig a la presó, convertia en promesa electoral de JxCAT i d’ERC la restitució del Govern legítim encapçalat per Carles Puigdemont, alhora que el president es comprometia a tornar a Catalunya i assumir el risc de ser detingut si efectivament era investit pel Parlament. Una promesa que ERC va qüestionar des del primer moment, i que de fet, va suposar el primer gran filó de conflicte entre les dues candidatures independentistes. Puigdemont a l’exili, i Junqueras a la presó, es dibuixaven ja com a dues figures aparentment incompatibles personal i políticament parlant. I de fet, Carles Puigdemont i la persistència de JxCAT per investir-lo president de la Generalitat malgrat la pressió de la justícia espanyola són el taló d’Aquil·les de la relació amb ERC. És per això que la proposta del president Quim Torra d’investir el president a l’exili com a resposta a la sentència del Tribunal Suprem ha tornat a obrir la caixa dels trons, en un moment ja molt delicat per la unitat de l’independentisme. A les portes de la Diada, sense una resposta consensuada encara per a la sentència i, sobretot, amb la perspectiva d’unes noves eleccions autonòmiques a la primavera si els pressupostos no tiren endavant. I tot plegat, amanit amb les discrepàncies entre ERC i JxCAT sobre l’estratègia que cal seguir a Madrid amb Pedro Sánchez i el suport al PSOE per evitar que la dreta ocupi el poder.  

Votació per declarar que el Parlament no considera suspesos els presos i exiliats

Votació per declarar que el Parlament no considera suspesos els presos i exiliats

El 30 de gener del 2018 es produeix una esquerda profunda en les relacions entre ERC i JxCAT, ja tocades des de la campanya electoral però portades amb discreció, i també amb la CUP, quan, tot i que hi havia un acord d’investidura la nit abans, el president del Parlament, Roger Torrent, decideix desconvocar el ple que havia d’investir Carles Puigdemont a distància. Era el primer embat amb l’Estat, desobeint el Tribunal Constitucional i afrontant una més que probable querella contra la Mesa per acceptar la convocatòria i votació de la investidura, però el republicà va preferir ajornar el ple al·legant que buscaria la manera de garantir els drets del candidat sense posar en risc la institució. JxCAT va assegurar aleshores que ERC no els havia ni consultat ni comunitat la decisió, i la CUP va titllar “d’unilateral i equivocada” la suspensió del ple. ERC, per la seva banda, assegurava que desconeixia les intencions del president català en relació a la via per afrontar la investidura i que l'entorn de Puigdemont s'havia negat a abordar els plans B un cop l'intent de ratificar-lo fos previsiblement anul·lat pel Constitucional.

Començava així una batalla en públic, als passadissos del Parlament i a través dels mitjans de comunicació, que feia cada cop més gran la ferida. La pugna s’interpretava no només en clau de divergència d’estratègies, entre la desobediència i la confrontació amb l’Estat proposada per Puigdemont des de Bèlgica i la via possibilista i efectivista d’Oriol Junqueras des de la presó, sinó, i sobretot, en clau de lideratges polítics i morals del president i el vicepresident.

Desestimada temporalment la via Puigdemont, no va ser fins el 14 de maig -tres mesos i mig després- que el Parlament va investir Quim Torra president de la Generalitat. Això, sí, amb el nou president remarcant que la seva funció era interina fins a la restitució del president a l’exili, que continuava essent l’objectiu fonamental de JxCAT. Per contra, ERC apressava des del 30 de gener a formar un Govern “efectiu”. Una paraula que també va generar una batalla oberta entre ambdues formacions. Els junters insistien a restituir tots els consellers, que el 23 de març del 2018 havien tornat a ingressar a presó o continuaven a l’exili, però ERC considerava que calia nomenar nous consellers que poguessin desenvolupar efectivament les seves funcions més enllà del simbolisme, per començar a governar sense el 155 i per evitar una inhabilitació minuts després de prendre possessió.

Un altre capítol en què va quedar evident que la figura de Puigdemont és un punt de fricció en la relació entre JxCAT i ERC va ser com calia gestionar l’ordre de suspensió de les funcions de diputats dels presos i exiliats. L’ordre del jutge Llarena donava peu al Parlament a mantenir les majories sorgides de les urnes rellevant els diputats per altres membres del seu partit de forma temporal fins que hi hagués sentència. ERC s’avenia a fer el relleu, però JxCAT veia el perill que la suspensió fos definitiva, i com a molt acceptava prendre aquesta mesura amb tots els seus diputats menys amb Carles Puigdemont, que havia de mantenir intactes les seves possibilitats de ser investit en qualsevol moment. Finalment, després de moltes discussions, es va arribar a un acord que, de facto, equivalia a una delegació de vot com la que van acceptar en el seu moment els diputats a l'exili. Ignorava Llarena a mitges, perquè tot i que mantenia la condició de diputats dels sis parlamentaris i els seus drets polítics, aquests seguirien sense cobrar el seu sou, que el van deixar de cobrar després que el Suprem emetés la seva resolució. Però els diputats no serien substituïts físicament al Parlament per altres polítics, com pretenia la resolució de Llarena.

 
El president del Parlament, Roger Torrent

El president del Parlament, Roger Torrent

Què ha canviat dels del 30 de gener del 2018 per tornar a intentar la investidura a distància, just quan la unitat independentista està en les seves hores més baixes? Des de JxCAT es remarca una qüestió legal: El juliol del 2019, el Tribunal Constitucional avalava la tramitació urgent i per lectura única de la llei que el Parlament va aprovar per permetre la investidura a distància  de Carles Puigdemont com a president de la Generalitat, una norma que el propi tribunal havia anul·lat el mes d'abril passat en considerar-la inconstitucional. A partir d’aquí, caldrà veure quin recorregut té la proposta del president Torra tant dins de JxCAT com a ERC i com aquest nou debat afectarà la ja fràgil unitat al Govern i al Parlament.

 

Comentaris (18)
Cartanyà, Fa 3 mesos
Rufián a vingut per fer el que altres no volen, vendrà el partit a les espanyes, aquells que fem seguidisme vau votar a ERC que fareu ara que os han venut el vostre vot?
airausu Fa 3 mesos
Junqueras està sota el peu del R78 i en MHP Puigdemont és un home lliure. Només per això ja hem de tenir clar qui té una oportunitat de dur-nos a la indy i qui no.
Ferran Fa 3 mesos
Los de ERC ebrios de vino de misa, deberían de dejar de tocar els collons, y renovar la investidura del President (continúa siéndolo) Puigdemont.
Víctor, emprenyat Fa 3 mesos
Puigdemont 5 / Junqueras 0 Una bonica maneta. J
Siguem sincers Fa 3 mesos
ERC i JxCat es volen rendir. I l'obstacle és en Puigdemont. Ni ERC ni JxCat han cregut mai en la independència, el que volen és administrar el que els deixin els espanyols. Fer de capataços dels catalans.
Ramon Fa 3 mesos
ERC: "Puigdemierda, jamás!, que España no lo quiere y encima nos gana en las elecciones".
Ramon Fa 3 mesos
Puigdemont i Junqueras s'han enfrontat dos cops en eleccions. I malgrat que Junqueras va comptar amb tot el suport polític, mediàtic i econòmic d'Espanya i l'empresariat botifler, Puigdemont l'ha rebregat deixant-lo en tercer lloc totes dues vegades.
Junqueres l'ambicios de poder...... Fa 3 mesos
El problema no es el MHP Puigdemont, el legitim i autentic, el problema es la por d'ERC, i la ambició de poder de Junqueres, i del seu escolà Aragonès......el poble te de castigar això, o no anem be.......
Mentre Junqueres desfasa... Fa 3 mesos
El president Puigdemont demostra la coherència d'una persona digna, amb enteresa i coratge per assumir el protagonisme que té.
Compte Fa 3 mesos
El MHP Puigddmont n'és el ciment. Cal que les bases d'erc i jxcat controlin als tòxics dels respectius partits.
Ramon Fa 3 mesos
Junqueras odia Puigdemont perquè li va frustrar la traïció.
Total ER es doblega sempre al mandat de les Espanyes i Jxc no Fa 3 mesos
si i quant jxc fa el mateix també vela deixarem de votar.
Gabi Fa 3 mesos
Puigdemont è er leitimo presiente a imetí. Da laxa aena lo case ERC. Da laxa su sumisio dee un prisipio. Nò una cuțio dețrateia, è una cuțio e dinia nasiona si a Cataluņa lan citao un presiente. Lo contrario ya sabemo su nome, i tamie sabemo r nome u aetibo suh prațicante.
Ramon Fa 3 mesos
Convergència ara ja no té raó de ser. ERC no n'ha tingut mai.
Pere IV Fa 3 mesos
Únic i legítim President de la Generalitat Carles Puigdemont, per compromís electoral assumit per les forces independentistes i ratificat pel triomf de la candidatura del President a l'exili el 21-D del 2017. La resta, incompliment del compromís amb els electors, deslleialtat reiterada i traïció al poble de Catalunya.
Ramon Fa 3 mesos
Puigdemont 2 - Junqueras 0
enterrador Fa 3 mesos
ERC, estáis siguiendo el mismo camino que el PSC , de pasar de la autodeterminación ...a lo que ordene Madrid, con los pantaloncitos muu bajaditoos....
Marc Fa 3 mesos
Es el president que va guanyar les eleccions, quin problema te ERC? Els amos españols els demanen sacrificar Puigdemont i ells accepten a corre-cuita.