La veu del president a l’exili, Carles Puigdemont, s’ha sentit al Parlament de Catalunya de forma oficial després del 27 d’octubre del 2017. Més de dos anys després, i sense que hagués pogut presentar-se a la investidura telemàtica el 30 de gener del 2018, Puigdemont ha comparegut a la comissió d’investigació del 155 del Parlament, una setmana després que ho fessin els presos polítics. Puigdemont ha intervingut per videoconferència assegurant que l’aplicació de l’article 155 de la Constitució va ser pensada abans de la celebració del referèndum com “una agressió a tot un poble i a les institucions històriques per deixar clar que ja no seria possible aspirar a defensar els nostres drets sense córrer el risc de la repressió”.
Puigdemont ha assegurat que “el requeriment d’avís del 155” al Govern de Catalunya havia de ser “l’inici del diàleg”, però l’Estat “mai no va permetre que el Govern fos representat pel delegat del Govern. Zero recorregut a la via del diàleg”, ha sentenciat, tot i que la Constitució estableix que abans de l’aplicació del 155 calia explorar la via del diàleg. “L’aplicació del 155 va ser un cop d’estat modern, que no necessita militars sinó poders judicials que actuen més enllà del que la pròpia Constitució preveu”, ha explicat el president a l’exili.
Puigdemont, que s’ha presentat com “un home lliure que durant aquests dos anys ha defensat la legitimitat del nostre govern i les nostres decisions”, ha relatat davant de la comissió del 155 que “la meva prioritat els darrers dies d’octubre va ser salvaguardar les institucions i protegir els ciutadans de la voracitat monstruosa de l’Estat, que estava desbocat i tenia capacitat de fer molt mal. He de confessar que vaig veure en l’Estat una mena de plaer en l’acció punitiva, una pulsió insana de reprimir, d’alliçonar”.
“Els fets de l’octubre del 2017 pesarà com una llosa en les relacions entre Espanya i Catalunya”, ha certificat el president a l’exili en compareixença al Parlament, que ha asseverat que l’octubre del 2017 “Espanya va tornar a ser fosca i tenebrosa, va tornar a ser la de sempre, que erròniament havíem pensat sepultada sota una democràcia. Tornava a reprimir la dissidència, on jutges i fiscals serien els salvadors del a pàtria, tornava a posar la pàtria per davant de la justícia i del dret, s’endinsava en un forat del qual encara no ha sortit, i si mai ho fa, no serà sense un cost enorme”. Puigdemont ha assegurat que els dies abans del 27-O va intentar trobar una solució que preservés la població catalana dels atacs de l’Estat i alhora mantenir el mandat de l’1-O, per “protegir els nostres ciutadans i institucions d’aquella insana voracitat venjativa, un cop d’estat amb responsables directes i indirectes, entre els quals, alguns s’asseuen en aquest Parlament”, ha conclòs.
Els manipuladors del sistema judicial i els instigadors de les porres contra la gent no ens obligaran a ser part d’un país que condecora la violència policial i empresona l’activisme social, que se sent orgullós de trepitjar Europa. Poden canviar els actors de la política, però la cultura que inspira l’Estat és immutable, i Catalunya no deixarà mai de ser una minoria sense capacitat de fixar els canvis estructurals que en el passat haurien suposat un canvi”, ha avisat Puigdemont, que ha reiterat que els catalans acabaran decidint el seu futur.
