Puigdemont: "Desertar de la democràcia i rendir-nos té un preu encara més alt i durador"

El Govern i Junts pel Sí garanteixen que el referèndum de l'1-O se celebrarà "com sempre" amb la novetat que l'Estat farà tot el possible per boicotejar-lo

Una imatge de l'escenari del TNC aquest dimarts | JORDI BORRÀS
 

El Govern i Junts pel Sí han exhibit una imatge d'unitat en l'acte per explicar aquest dimarts la llei del referèndum d'autodeterminació al TNC on el president, Carles Puigdemont, ha reconegut que lluitar per garantir el vot l'1 d'octubre "té riscos que fan respecte" amb algunes "conseqüències rellevants". Malgrat tot, però, ha advertit que "desertar de la democràcia, rendir-nos i resignar-nos té un preu encara més alt i durador, que no només pagarem nosaltres, sinó també les generacions futures". En el moment actual, el president ha recordat que no es pot renunciar al poder que es té per posar les condicions per fer el referèndum. "Si fem que l'eina no sigui vàlida, perquè la gent no se la creu, què farà l'Estat? Farà com sempre", ha subratllat.

 

 

La sala gran del TNC ha quedat petita per l'expectació que ha generat la presentació pública de la llei del referèndum. Malgrat que la premsa n'ha desgranat els detalls en els darrers dies, més d'un miler de persones –i moltes més que no han pogut entrar al teatre- han escoltat els diputats de JxSí Jordi Turull i Marta Rovira, i el president Puigdemont i el vicepresident Junqueras, que han explicat de forma didàctica els principals articles de la llei. Tan didàctica ha estat l'explicació que el president Puigdemont ha comentat que "mai de la vida havia vist gent aplaudir l'articulat d'una llei".

 

 

I és que tot ha semblat fàcil, malgrat que s'ha reiterat que l'Estat farà mans i mànigues per impedir que els catalans i catalanes votin, perquè "ho farem com sempre", han reiterat els ponents. Com sempre vol dir com s'ha fet a Catalunya qualsevol contesa electoral els darrers trenta anys sota l'empara de l'Estat espanyol, però amb la diferència que en aquesta ocasió, el cens el farà el Govern i també articularà el vot a l'exterior. I també serà diferent que les urnes estaran fins al darrer moment, assetjades per "les clavegueres de l'Estat".  Molts aplaudiments, crits d'independència i molts agraïments a la CUP, que ha expressat el diputat de JxSí Lluís Llach, l'home capaç d'apaivagar qualsevol crisi entre independentistes.

 

 

Per Puigdemont està ben clar el que es posa en joc en aquests moments a Catalunya i, en aquest sentit, ha remarcat que, si aquest procés no avança cap a l'horitzó que s'ha plantejat la factura serà elevada: "No farem net de joc i guerra bruta, no tindrem separació de poder presentable a nivell internacional, no hi haurà respecte pel que sem i no tindrem les infraestructures que ens calen ni la possibilitat de fer allò que tant els del 'sí' com els del 'no' desitgen pels seus fills". Puigdemont, lluny de fer referència a un xoc de trens amb l'Estat, ha volgut anar més enllà i superar aquest concepte avançant que l'escenari resultant de l'1 d'octubre, sigui quin sigui el resultat, serà definitivament un altre: "El dia 1 no hi haurà un xoc de trens. Hi haurà un tren que quedarà en via morta, el de l'actual sistema i statu quo, i un altre que continuarà la marxa".

 

 

Puigdemont ha insistit que la situació actual aboca l'Estat espanyol a una situació nova i que res pot tornar a ser el mateix després d'aquest procés. "Si guanya el 'no' res tornarà a ser el mateix, un vot [el del 'no'] que és sobirà, i que també té capacitat de canvi". Així doncs, el president s'ha presentat com "la garantia" tant pels partidaris del 'sí' com per tots els que s'oposen a la independència perquè, ara per ara, la seva oportunitat d'oposar-se al projecte independentista només queda emparada per la llei del referèndum d'autodeterminació que ha elaborat el Parlament de Catalunya. "No ens faci vergonya reclamar —ha dit— que som la garantia".

 

 

Durant la seva intervenció, Puigdemont ha mostrat la seva confiança en "les ganes de votar" que té la gent i ha indicat que són precisament les persones el principal actiu i motor del procés que s'ha endegat: "L'únic que decideix coses és el vot de la gent, el Govern es compromet a fer possible aquest vot decisiu, ho farem possible i donarem un exemple al món". En una defensa ferma del valor del vot, el president ha remarcat que aquesta és la única "eina transformadora" i que, per tant, els dos aspectes clau actualment són dos: la participació i el resultat. "Cap dels dos aspectes no depèn de cap poder, ni de cap llei, només de nosaltres, de la gent, no hi ha cap poder a l'Estat que ho pugui frenar perquè qualsevol actuació contra els polítics, servidors públics o empreses podrà paralitzar l'element clau contra les persones i la victòria la farà possible la gent".

 

 

Un exemple genuí de democràcia per tot el món

 

 

La reivindicació de la normalitat i la idea que malgrat les dificultats el referèndum se celebrarà "com sempre" ha estat un dels pilars de l'exposició de la nova llei. El vicepresident, Oriol Junqueras, ha dit fins i tot, davant les crítiques dels que consideren que els comicis no disposen de garanties suficients, que el referèndum que s'organitza en tindrà "d'afegides" en relació a la creació d'una sindicatura electoral, a l'estil de les que operen en l'àmbit anglosaxó i nòrdic, i la presència d'observadors internacionals. I a més, ha dit que la nota discordant en aquests comicis la posarà l'Estat espanyol: "La principal diferència és que se celebrarà amb l'oposició oberta i descarnada de l'Estat, que no té miraments per usar eines suposadament legals o obertament vinculades a la guerra bruta i les clavegueres". Junqueras ha volgut posar en valor el referèndum que pretén fer-se a Catalunya i ha dit que serà "un exemple genuí de democràcia en tots els sentits, que vol ser exemple que traspassi les fronteres del nostre país i útil a tots els demòcrates d'Europa".

"A partir d'avui decidim exercir el dret a decidir"

 

 

Els diputats de Junts pel Sí Jordi Turull i Marta Rovira han estat els encarregats d'explicar el "marc legal" bastit per celebrar el referèndum i han remarcat en l'empara del "dret internacional" perquè la norma "es fonamenta en el primer dels drets humans, que és el dret a decidir i d'autodeterminació dels pobles". És per això que els autors de la llei afirmen que només podrà ser interpretada d'acord amb els tractats internacionals que regulen els drets humans i que han estat ratificats per l'Estat espanyol. Rovira ha defensat que la llei no contradiu l'ordenament jurídic internacional i que, per tant, està sota el paraigües de l'ordenament jurídic espanyol, de la mateixa manera que en aquest procés a ningú se li passa pel cap "l'ús il·lícit de la força" ni cap procediment que impliqui contravenir el dret internacional. "Hem fet una llei perquè tenim el dret a l'autodeterminació, un dret que sempre hem tingut, que és imprescriptible i irrevocable, i a partir d'avui decidim exercir-lo", ha afegit.

 

 
Imatge del públic a l'acte de presentació de la llei del referèndum | JORDI BORRÀS

 

Rovira ha explicat que hi haurà una circumscripció electoral única i que cada secció censal disposarà d'una mesa. La sindicatura electoral —integrada per juristes i politòlegs independents del Govern— determinarà el número de meses, que es constituiran a través d'un sortegi públic. La llei també preveu el vot dels ciutadans que resideixen a l'estranger. Tindran dret de vot sempre que tinguin el darrer veïnatge administratiu a Catalunya i compleixin els requisits d'estar inscrits al Censo de Españoles Ausentes —imprescindible— i també al registre del Parlament de catalans a l'exterior, el canal de relació directa amb els catalans a l'estranger. "A través d'aquest registre el Govern es posarà en contacte amb els que resideixen a l'estranger per donar-los les instruccions", ha assegurat Rovira. La llei també habilita que hi hagi un vot per correu.

 

 

La llei preveu també aspectes fonamentals de la campanya electoral, per a la qual es podran acreditar partits polítics i organitzacions tant del 'sí' com del 'no'. També regula l'ús els espais públics i la participació en els mitjans de comunicació per tal de "garantir el pluralisme polític". Pel que fa al cens, el Govern afirma que al referèndum hi podrà votar tothom qui tingui dret a vot en unes eleccions al Parlament de Catalunya, a partir de 18. "Constaran en un cens totes les persones amb dret de vot, rebran informació censal perquè tinguin tota la informació a l'abast". D'acord amb els articles 33 i 34 de la llei, el Govern facilitarà el cens electoral  i les llistes definitives de les mateixes a les persones que tenen dret a vot. Rovira ha recordat que "la inscripció en el cens electoral no exigeix autorització prèvia per part del ciutadà".

 

 

Tot just acabat l'acte ha quedat disponible el web Garanties i a partir d'aquesta setmana començarà una campanya informativa per més de 200 pobles i ciutats de Catalunya per explicar els detalls de la llei.

 

 

[FOTOGALERIA] Presentació de la llei del referèndum

 

Comentaris