“Ni la supervivència d’un govern d’esquerres a Espanya ni la lluita contra l’extrema dreta justifiquen cap ajornament estratègic. Són les fites polítiques que es marqui com a moviment polític, avalat sempre per àmplies i creixents majories electorals, les que han de guiar l’independentisme a la consecució dels seus objectius”. Missatge directe del president a l’exili, Carles Puigdemont, als actuals socis de Govern, ERC, en un article publicat a La Vanguardia titulat Els acords amb l’Estat i el pactisme màgic. Puigdemont argumenta que “hem de posar en pràctica l’estratègia per a la consecució d’un Estat propi. Una estratègia que no va vinculada a les majories conjunturals que hi hagi al Congrés espanyol, ni tampoc a la seva correlació de forces ideològiques”, en clara referència a l’estratègia d’ERC de contribuir a l’estabilitat de l’executiu del PSOE i Podemos i de mantenir viva la taula de diàleg.
El president a l’exili i líder de JxCAT lamenta que part de l’independentisme critiqui l’estratègia de confrontació amb l’Estat dels junters, i fa aquesta reflexió: “Paradoxalment, els crítics amb l’anomenat “independentisme màgic” -alguns dels quals són també directes responsables d’aquest corrent quan es tractava de disputar l’hegemonia de l’catalanisme autonomista- són ara uns fervents defensors del “pactisme màgic”. Un pactisme que està lluny de demostrar, en termes comparats, l’eficàcia dels seus predecessors però que s’anuncia com un remei que predisposa la cura de gairebé tots els mals. Ningú explica com ni el perquè d’aquesta cura. Però el producte ja ha estat rebut amb entusiasme … pel sistema expert espanyol.
A més, Puigdemont també lamenta en aquest article que s’hagi volgut destruir completament el llegat del Pujollisme: “Una part del catalanisme va sentir la necessitat obsessiva de matar el llegat polític i d’obra de govern de Jordi Pujol perquè creia que això els ajudaria a guanyar les eleccions“, en lloc d’entendre que sobre aquest llegat, convertint-se en lògics hereus, podrien aportar les seves pròpies bases de la relació amb l’Estat, i així haurien aportat a la generació posterior un fonament encara més sòlid del que havien rebut”.
El líder de JxCAT conclou que “pretendre resoldre qüestions estructurals, de fons, aprofitant la debilitat parlamentària d’un govern és d’una ingenuïtat perillosa, que ignora el veritable poder de l’Estat”. Al seu entendre, és “un exercici d’autoengany que potser permet transitar pacíficament d’unes eleccions a unes altres però que contribueix a la cronificació del conflicte, que és l’escenari on el fort guanya sempre”.
