PSC i PSOE han urgit la resta de forces polítiques a impulsar una subcomissió al Congrés sobre la reforma de la Constitució espanyola en el proper període de sessions. Aquesta és una de les mesures que incorpora la ‘Declaració Barcelona’ que han consensuat les direccions dels dos partits en una reunió a la capital catalana aquest divendres. Sánchez ha explicat que el PSOE té la “voluntat ferma” de parlar amb totes les forces parlamentàries per posar en marxa aquesta subcomissió o “l’òrgan parlamentari que es consideri més oportú” i ha dit que, segons el seu parer, “no cal esperar l’1-O”. “Per nosaltres l’1-O és avui, demà i demà passat, tots els dies que facin falta per trobar una solució política”, ha dit. D’altra banda, ha explicat que iniciarà una ronda de contactes amb representants polítics i socials catalans, entre els que vol que hi sigui el president de la Generalitat, Carles Puigdemont.
Sánchez i Iceta han comparegut conjuntament després de la reunió que han mantingut les permanents de les dues executives. Durant la mateixa, s’ha aprovat el document ‘Pel catalanisme i l’Espanya Federal. Declaració de Barcelona’ que inclou fins a set punts que recullen diverses mesures que configuren l’oferta política dels socialistes al conflicte territorial a l’Estat espanyol. Per al líder dels socialistes espanyols, aquesta declaració demostra la “unitat” en l’anàlisi i en les vies de solució per part del PSC i el PSOE.
Ha afegit que l’objectiu és “sortir de la falsa disjuntiva” entre immobilisme i independentisme i ha defensat que després que Rajoy no hagi donat cap passa com ell mateix li va proposar en la darrera reunió que van mantenir, el PSOE sí que ho fa. Ha dit que cal “distendre” la situació actual i que cal anar més enllà del respecte a la legalitat, on ha reiterat que el PSOE hi serà.
El text aprofundeix en a mesura estrella dels socialistes, la reforma federal de la constitució, considerant que aquesta ha d’incloure el reconeixement de les “aspiracions nacionals” de Catalunya, unes noves regles de repartiment competencial per millorar l’autogovern, un acord de finançament i un senat federal. Afegeix que per aconseguir-ho és “prioritari” que s’impulsi la subcomissió en el proper període de sessions a les corts espanyoles.
Sànchez ha dit que el vehicle per aconseguir la reforma és “el menys important” que es comenci a parlar i ha apuntat que actualment la majoria de forces parlamentàries al Congrés han plantejat una reforma de la constitució espanyola, encara que sigui per diferents temes. Ha expressat que la seva voluntat és que aquesta s’obri el proper període de sessions i que es pogués fer amb el PP però també amb la resta de forces però, en tot cas, ha recordat que el PP està “en minoria” sobre aquest tema.
Ha afegit que si el líder de Cs Albert Rivera creu que per emprendre una mesura així caldria esperar que passi l’1-O això no serà un problema perquè l’important és “que es faci”. “Intentem-ho, perquè no?”, ha dit. En tot cas, ha dit que la voluntat és “obrir vies de diàleg i veure si es pot fer abans o després”.
Interlocució “directa” amb Catalunya
Sánchez ha explicat que té previst estar molt present a Catalunya en els propers mesos per tal de tenir una interlocució “directa” amb els polítics catals, líders d’opinió i intel·lectuals “per conèixer de primera mà què està passant perquè l’independentisme hagi arrelat amb tanta força a Catalunya”.
La voluntat és mostrar que davant la via “unilateral, estreta i il·legal” hi ha una “gran via que es pot obrir al diàleg i el consens” i que pot fructificar al Congrés. Per això, ha fet una crida a aquelles forces “que diuen defensar l’autogovern” per tal de recuperar aquest autogovern que es va veure reduït amb la sentència del TC sobre l’Estatut.
Sánchez s’ha mostrat crític sobre la manca de propostes polítiques per part del govern de Rajoy però, en ser preguntat per l’aplicació de l’article 155 de la Constitució per aturar el referèndum, ha considerat que el govern espanyol ha d’actuar amb “mesura” i “proporcionalitat” i “no ha d’alimentar el conflicte”.
Sobre la possibilita de presentar una moció de censura a Rajoy, Sánchez no l’ha descartat però ha dit que en cas que es presenti no serà “improvisada” sinó que es farà de manera “dialogada” i “treballada” amb la resta de forces.
El líder socialista també ha estat preguntat sobre si considerava que entre les aspiracions nacionals de Catalunya que s’havien de reconèixer hi tenia cabuda el dret a l’autodeterminació, al que Sánchez ha respost que per algunes formacions “probablement ho sigui” i ha dit que el que han de fer és “defensar-ho a través dels mecanismes i les vies legals que reconeix l’Estatut i la Constitució”.
Més autogovern, millor finançament i un Consell de Justícia de Catalunya
La ‘Declaració de Barcelona’ proposa en el seu primer punt que es negociïn les demandes plantejades pel president del Govern, Carles Puigdemont, a Rajoy l’abril del 2016, deixant fora la de la celebració del referèndum ja que consideren que hi ha “possibilitats de diàleg i acord” i per les quals plantejaran mesures concretes davant la manca de voluntat d’ambdós governs.
El segon punt proposa impulsar un desenvolupament normatiu per tal de recupera l’Estatut refrendat pel poble català abans de la retallada del TC. Entre aquestes, planteja la reforma de la Llei orgànica del Poder Judicial incorporant les previsions sobre el Consell de Justícia de Catalunya i configurant-lo “com una instància desconcentrada del propi Consell General del Poder Judicial”. També la derogació de la llei de racionalització i sostenibilitat de l’administració local aprovada pel PP i la culminació del traspàs de les transferències pendents i dels recursos necessaris per fer-les efectives, entre d’altres.
Un tercer punt proposa impulsar a través de la Conferència de Presidents i el Consell de Política Fiscal i Financera un nou sistema de finançament autonòmic. Un quart punt tracta sobre el finançament i proposa recuperar el nivell d’inversió del ‘Estat mitjançant la pròrroga de la disposició addicional tercera de l’Estatut per garantir que els pressupostos estatals “destinen el percentatge d’inversió que correspon a la participació de Catalunya al PIB”. Inclouen també la finalització del Corredor Mediterrani i millorar Rodalies.
El cinquè punt tracta sobre el reconeixement de la llengua, la cultura i els símbols de Catalunya, on s’incorpora la proposició no de llei per declarar nul el judici a l’expresident Lluís Companys, i un sisè sobre reconèixer la importància “estratègica i simbòlica” de Barcelona, amb mesures com impulsar l’ubicació de la seu europea de l’Agència Europea del Medicament o reconèixer el seu lideratge en la Unió pel Mediterrani.
