El PSC vol que es revisi la immersió lingüística en català a l’escola i que es faci “sense trencadisses”, ha advertit aquest dimecres en el Ple del Parlament la diputada socialista Esther Niubó, en un debat sobre dues proposicions de llei del PP i Cs, a la qual els socialistes no han donat suport. Niubó ha defensat la revisió de la immersió lingüística perquè “res és sagrat” i ha defensat que “no pot ser tabú”, de manera que en examinar la qüestió es pugui “millorar l’aprenentatge de llengües”.
Aquest debat al Parlament es produeix pocs dies abans que el PSC porti la qüestió a discussió. Niubó ha insistit que “cal actualitzar el model” i fer-ho “basant-se en les dades”. Unes dades que segons el PSC manquen. “Convindria fer un debat assossegat i demanar més indicadors per poder avaluar millor el sistema”, ha remarcat Niubó.
Els socialistes aposten per una flexibilització del sistema “en funció dels contextos sociolingüístics”. La immersió ha de ser “un instrument a les mans de mestres i docents, no dels polítics”, ha subratllat la diputada socialista, que ha rebutjat la “instrumentalització política” del tema.
Per part del PP, el diputat Daniel Serrano ha rebutjat la immersió lingüística en català perquè “excloure l’espanyol atempta contra els drets de tots els catalans”. De la seva banda, la diputada de Cs Sonia Sierra ha considerat que la immersió és “un model anacrònic” i fa que els alumnes percebin el català com una llengua imposada que rebutgen aprendre. Sierra també ha dit que els independentistes no volen tocar la immersió “perquè és la pedra angular del seu nacionalisme excloent”.
Els Comuns, ERC i JxCAT han rebutjat les propostes del PP i Cs. La presidenta del gup parlamentari dels Comuns, Jéssica Albiach, ha dit que el PP i Cs “pretenen soscavar un dels pocs consensos que encara conservem a Catalunya”. La diputada d’ERC Mònica Palacín ha culpat el PSC d’haver “decidit obrir el meló del català” perquè està “intentant captar el votant que estan perdent” , i el diputat Xavier Quinquillà, de JxCAT, ha denunciat “l’obsessió de fer de la llengua un problema on realment no existeix”.
