Evitar el biaix ètnic i racial de les identificacions policials. Aquest és l’objectiu del darrer informe de l’Oficina de Drets Civils i Polítics (ODCiP) , titulat Mesures efectives de prevenció, control i erradicació de les actuacions racistes: propostes per unes identificacions policials no discriminatòries, . Un document amb propostes per evitar “l’ús del perfil ètnic i racial en les identificacions i registres de ciutadans per part de les policies que actuen a Catalunya”. segons ha informat la mateixa oficina, l’informe planteja una “millora de les garanties dels drets de les persones implicades en una actuació policial”, i també un increment de l’efectivitat d’aquestes actuacions de Mossos i policies locals.
El dossier conclou que és “necessari” que les “pràctiques policial adoptin estratègies innovadores en matèria de respecte i protecció dels drets humans”. De fet, el mateix el director de l’Oficina, Adam Majó, assenyala que “el testimoni de les persones racialitzades no deixa espai pel dubte: Existeix un problema de biaix racial i ètnic en les identificacions policials”. I afegeix que “incorporar mesures per detectar, eliminar i prevenir les actituds i actuacions racistes a la policia és imprescindible. Per això moltes policies democràtiques del món ho estan fent. Catalunya no pot ser menys”.
Dades indicatives
En tot cas, linforme assegura que les dades disponibles a partir de diferents fonts mostren de forma clara com la policia atura i registra de manera desproporcionada als grups de població minoritaris. Així interpreten que “la policia identifica de forma sistemàtica i desproporcionada determinats grups minoritaris”.Com exemple, l’Oficina mostra els resultats de la prova pilot del projecte europeu STEPPS a la ciutat de Girona entre 2007 i 2008 que apuntaven que la “policia va utilitzar l’etnicitat com a factor per identificar i escorcollar, amb una gran desproporció i molt baixa taxa d’encert, al col·lectiu amb aparença d’Àfrica del Nord”. D’altra banda, a l’informe Pareu de parar-me; L’aparença no és motiu, liderat per SOS Racisme, es descriu com per cada persona amb nacionalitat espanyola se n’aturen 7,4 amb nacionalitat estrangera. En l’àmbit europeu, l’Agència dels Drets Fonamentals de la Unió Europea (FRA), a la seva última enquesta sobre minories i discriminació, identificava que el 12% de persones blanques declaraven que havien estat parades durant l’últim any, davant el 42% de persones d’origen àrab o nord-africà.
Per afrontar-ho, i seguint la petició que va realitzar el Parlament, l’Oficina proposa sis mesures com ara mñes informació, reconeixement del problema, establiment de protocols, o incorporar el perfil ètnic a les identificacions i analitzar-los posteriorment.
