Les propostes dels partits espanyols per a Catalunya: de la suspensió de l’autonomia al referèndum

5.615.400 catalans, cridats a votar | Triaran 48 diputats del total de 350 del Congrés, i 16 senadors dels 265 | L'Estat es gasta 520 milions d'euros en les quatre eleccions celebrades des de 2015

Un total de 37.000.608 espanyols estan cridats a votar aquest diumenge en les eleccions generals, que seran les quinzenes que se celebren a Espanya des de la instauració de la democràcia, i les quartes dels últims quatre anys. Amb la seva papereta, els electors designaran els 350 representants que ocuparan els escons del Congrés dels Diputats i als 208 del Senat, entre les 1.276 candidatures que s’han presentat. Per la seva banda, 5.615.400 de catalans estan cridats a votar, 27.305 electors més que en les eleccions del passat 28 d'abril. Els catalans triaran 48 diputats del total de 350 que hi ha al Congrés -32 a Barcelona; sis a Girona; sis a Tarragona, i quatre a Lleida- i 16 senadors, quatre per província.

La votació començarà a les 9 hores, tot i que els locals estaran oberts abans per constituir les taules electorals, i acabarà a les 20 hores, tot i que el president de la Mesa permetrà votar si queda algú dins del local electoral arribada aquesta hora. La repetició de les eleccions ha obligat el govern espanyol a aprovar una modificació pressupostària per poder pagar les despeses de la maquinària electoral, amb un cost que s'apropa als 136 milions d'euros, xifra similar a la de les generals d'abril. En total, seran 520 els milions d’euros gastats des de desembre de 2015 fins ara en les quatre eleccions generals celebrades, tres d'elles, anticipades.

I si un tema ha centrat aquesta campanya electoral de només una setmana -la més curta de la història- ha estat Catalunya. De fet, els líders dels principals partits polítics espanyols han visitat aquest territori durant la campanya, fins i tot Santiago Abascal, que no ho va fer durant la passada campanya. Per aquest motiu, analitzem quines són les propostes que fan cadascuna d’aquestes formacions per solucionar el conflicte català, que van des de la suspensió de l’autonomia i la il·legalització dels partits independentistes fins al referèndum pactat.

 

PSOE: Constitució, diàleg, i no al referèndum

 

 

EuropaPress 2476381 El presidente del Gobierno en funciones y candidato a la presidencia por el PSOE Pedro Sánchez (d) junto al portavoz del grupo socialista en el Parlament de Cataluña Miquel Iceta (i) durante el acto de cierre de campa

Pedro Sánchez i Miquel Iceta en el miting final del PSC a Barcelona | Europa Press

El programa dels socialistes espanyols per aquestes eleccions, sota el lema "Ara, progrés", dedica un apartat sencer a l’estructura territorial. El PSOE es presenta com “qui pot resoldre el problema de la cohesió territorial i de Catalunya”, i també es justifica: “L'eventual incorporació d’Unidas Podemos al govern d'Espanya hauria impedit una resposta coherent i ajustada als nostres principis constitucionals, en particular en relació amb el repte secessionista a Catalunya”. El socialistes també deixen molt clar que en el seu model “no té cabuda un referèndum d'autodeterminació, que el Tribunal Constitucional ha considerat contrari a la Constitució i que, des d'una perspectiva política, provoca la fallida de la societat”.

En concret, el seu programa electoral assegura que “treballarem per a millorar la col·laboració institucional amb totes les comunitats autònomes i abordarem el conflicte de convivència a Catalunya impulsant el diàleg entre catalans i, també, entre el govern d'Espanya i la Generalitat de Catalunya, sempre dins de la Constitució i de l'Estatut d'Autonomia”, sosté el PSOE. Alhora, advoca per la “lleialtat institucional”, proposa un nou sistema de finançament autonòmic i també la descentralització d’institucions i organismes estatals.

 

PP: Llei de Seguretat Nacional i requeriment a Torra

 

 

Cayetana Álvarez de Toledo, Pablo Casado i Rosa Díez arribant a un acte electoral dels populars al Museu d'Història de Barcelona

Cayetana Álvarez de Toledo, Pablo Casado i Rosa Díez arribant a un acte electoral dels populars al Museu d'Història de Barcelona | Europa Press

El primer punt del programa electoral del PP -sota el lema "Per tot el que ens uneix"- ja fa referència a Catalunya. Sota el títol “La Constitució, la unió de tots els espanyols”, els populars proposen aplicar la Llei de Seguretat Nacional “per a coordinar les forces i cossos de Seguretat i per a evitar ingerències polítiques en la seva actuació”, i també enviar un requeriment a Quim Torra per a garantir “el compliment de les seves obligacions constitucionals”. També volen reformar la Llei de l’Indult per a prohibir-los en casos de sedició o rebel·lió, i recuperar la tipificació del referèndum il·legal en el Codi Penal.

Entre els objectius del PP també hi ha modificar el Codi Penal per a introduir el compliment íntegre de les penes per a condemnats per sedició i rebel·lió, recuperar les competències en matèria d’administració penitenciària, modificar la Llei General Audiovisual per “evitar propaganda a favor de la independència des de televisions i ràdios públiques”, activar la Llei d’Acció Exterior per “evitar la propaganda institucional de l’independentisme” i aprovar una llei de símbols nacionals que “defensi la convivència i la neutralitat institucional”.

 

Cs: 155 i actualització dels delictes de rebel·lió i sedició

 

 

Albert Rivera en l'acte de tancament de campanya de Cs a Barcelona

Albert Rivera en l'acte de tancament de campanya de Cs a Barcelona | Europa Press

El programa electoral de Cs -titulat "Espanya en marxa"- està dividit en 10 punts i dos d’ells fan referència a Catalunya. Són el que advoca per unes “institucions espanyoles sense nacionalismes” i el que fa referència a la “unitat, igualtat i llibertat per a Espanya”. Així, la formació d’Albert Rivera proposa aplicar l’article 155 de la Constitució, reinstaurar el control sobre els comptes de la Generalitat, reforçar els instruments de la Llei de Seguretat Nacional i que els Mossos passin a dependre del Ministeri de l’Interior, així com recuperar les competències sobre política penitenciària.

Cs també advoca per actualitzar els delictes de rebel·lió i sedició, tancar les “ambaixades autonòmiques que actuen contra l’interès general d’Espanya”, aprovar una Llei de Llengües Oficials “que garanteixi l'ús de l'espanyol com a llengua oficial i comuna a tota Espanya i que les llengües cooficials mai siguin una barrera” i reforçar la capacitat d’actuació del Constitucional a l’hora d’assegurar el respecte a la Constitució. I també que els partís polítics que no aconsegueixin el 3% dels vots en tot els país en les eleccions, no siguin al Congrés dels Diputats.

 

 

Unidas Podemos: Referèndum pactat

 

 

Pablo Iglesias en el míting central de campanya d'Unidas Podemos a Barcelona

Pablo Iglesias en el míting central de campanya d'Unidas Podemos a Barcelona | Europa Press

Sota el lema “Les raons continuen intactes”, els de Pablo Iglesias només fan una petita menció a Catalunya en el seu programa electoral, i aposten per
una “resolució democràtica del conflicte català”. En aquest sentit, Unidas Podemos opina que “la gestió viable del conflicte a Catalunya passa per construir un procés de reconciliació que permeti el diàleg i arribar a acords”. Alhora, aposten “per un referèndum pactat en el qual Podemos defensarà un nou encaix per a Catalunya a Espanya”.

 

VOX: Suspensió de l’autonomia i il·legalització de partits independentistes

 

 

Santiago Abascal obrint la campanya electoral des de L'Hospitalet de Llobregat

Santiago Abascal obrint la campanya electoral des de L'Hospitalet de Llobregat | Europa Press

VOX és el partit més contundent pel que fa a Catalunya en el programa electoral. Sota el lema “100 mesures per l’Espanya viva”, la primera proposta que fa el partit de Santiago Abascal és la “suspensió de l'autonomia catalana fins a la derrota sense pal·liatius del colpisme i la depuració de responsabilitats civils i penals”, però també la il·legalització dels partits independentistes, “dotar de màxima protecció als símbols de la nació, com la bandera, l’himne i la Corona”, la supressió de les policies autonòmiques, “un sol govern i un sol parlament per a tota Espanya”, entre d’altres.

 

Más País: cap menció a Catalunya

 

 

Íñigo Errejón en un acte electoral a Barcelona

Íñigo Errejón en un acte electoral a Barcelona | Europa Press

La formació d’Íñigo Errejón s'estrena com a nou partit el 10-N. El seu programa electoral té quatre eixos principals: l’acord verd, l’economia, les cures i la defensa de les persones LGTBI+. En cap d’aquests quatre documents es fa referència al tema de Catalunya, ni al debat territorial. Tot i així, Errejón s’hi ha referit en algunes ocasions durant la campanya electoral. “Necessitem un govern valent i amb coratge que emprengui el camí d'una solució que passa sí o sí només pel diàleg", va dir durant un acte de campanya a Barcelona, on també va reclamar un solució “en sentit federal”.

 

Comentaris