La presidència de torn de la Unió Europea, que actualment té Finlàndia, vol retallar encara més els pressupostos europeus per al període 2021-2027, amb una tisorada als fons de cohesió del 12% respecte als nivells actuals, dos punts més del que suggeria retallar inicialment la Comissió Europea. La presidència rotatòria proposa als estats un pressupost de l’1,07% de la Renta Nacional Bruta (RNB) de la UE, uns 1,087 bilions d’euros, per sota de l’1,1% de la CE de Jean-Claude Juncker o de l’1,3% que exigeix el Parlament Europeu. A canvi, augmentaria un 37% els fons destinats per a programes de control de fronteres o de recerques, mentre que la reducció als fons agrícoles, com la PAC, seria del 13%, menys que el 15% proposat per la CE.
Les negociacions per al marc financer plurianual, que ha de dictar els comptes europeus per als propers set anys, estan en marxa i la qüestió es tractarà en una cimera europea a Brussel·les el 12 i 13 de desembre. Com a presidència de torn, Finlàndia ha esmenat la proposta de la Comissió, que Juncker va presentar l’any passat, en un intent d’acontentar tots els estats membres. Un dels principals esculls és que estats com Alemanya volen reduir encara més els comptes, per sota de l’1% de la RNB. De fet, les negociacions es preveuen llargues i complicades, i es poden allargar ben entrat el 2020. I és que a banda dels estats, també cal l’aval del Parlament Europeu, que ja considerava poc ambicioses les propostes de la Comissió Europea, exigia mantenir els diners per a cohesió i agricultura i demanava augmentar algunes partides.
La sortida del Regne Unit, un del principals contribuents econòmics del bloc europeu, és un dels elements que més dificulta el finançament europeu per als propers anys.
