Preocupació dels juristes per la tolerància amb l’estat d’alarma i la militarització

Pagès, Niebla, Arbós, Rendueles, Queralt alerten que pot deixar tocats els drets civils i les llibertats públiques

Des del passat 14 de març està decretat l’Estat d’Alarma a Espanya per combatre la pandèmia del COVID 19. De fet, va ser una mesura decretada en ‘diferit’ i anunciada un dia després que la Generalitat confinés els 70.000 habitants de la Conca d’Òdena. La nova situació política ha obert la porta a una situació inèdita en democràcia, i segons alguns juristes consultats per El Món, és també “inquietant” i “preocupant” pel que suposa de retallades en drets civils i llibertats públiques. A més, d’una extraordinària militarització del relat polític i social. Un nou escenari que pot deixar màcula en una Constitució que, segons el parer dels experts, no està preparada per afrontar una crisi d’aquestes característiques. Així mateix, veuen feble basar tot l’operatiu contra la pandèmia en la Llei Orgánica 3/1986, de 14 de abril, de Mesures especials en matèria de salut pública. Una llei de només 4 articles.

El catedràtic de Dret Constitucional, Xavier Arbós, destaca que el “clima és més tolerant del que es podria preveure cap a mesures restrictives de les llibertats i els drets”. Per Arbós, l’explicaró rau en que l’administració aplica un “argument inapel·lable com és la salut pública”. “No és tant si el que està passant ara afecta al disseny constitucional actual, sinó què passa amb el futur, amb l’onada previsible de crisi social que s’acosta, no vull ser malèfic, però hi pot haver fórmules perilloses”, comenta Arbós en conversa amb el Món.

En aquest sentit, Arbós remarca que “ben mirat, el confinament decretat no encaixa ni amb l’estat d’alarma, ni el d’excepció ni setge, perquè en tots es parla de limitar i restringir la llibertat de moviment, en canvi, no imposen el confinament”. “L’excepció és bellugar-se, en els altres es restringeix el moviment i això no s’adapta a la realitat, s’hauria de trobar una mena d'Estat d'alarma diferent”, proposa el jurista.

 

El catedràtic de Dret Constitucional de la UB Xavier Arbós

El catedràtic de Dret Constitucional de la UB Xavier Arbós

Ara bé, Arbós detecta una “acció més perillosa en tot plegat: el control extraordinari de la població, sobretot pel que fa a la protecció de dades”. En aquest sentit destaca les aplicacions que geolocalitzen i classifica contagiats o crítics i que trasvassen aquesta informació a les operadores. “Encara que diguin que ho facin de manera anonimitzada, cal tenir cura perqyè això no depèn de la nostra voluntat”, subratlla. De tota manera, tot i les alertes, Arbós no és pessimista -que és diferent a ser optimista- perquè “quan hagi passat la por i hi hagi una crisi social tremenda, es posarà en marxa la protesta i davant les mobilitzacions les restriccions de drets i llibertats seran més complicades”. “Si passèssim de la por a l’estabilitat llavors potser sí que entrariem en una situació a la xinesa de control social enorme, que podria dotar de certa eficàcia a un estat autoritari, aleshores es farà de la necessitat virtud i la crisi social generarà mobilitzacions que frenaran la tendència restrictiva del poder”, conclou.

Sobre la militarització de l’espai públic, Arbós n’extreu que “va per barris”. “A mi, personalment, m’inquieta”, admet. “Francament ho veig com el discurs del rei del 3 d’Octubre,  alguns els indigna, altres els tranquil·litza, altres diuen ja era hora”, sentencia.

El catedràtic de Dret Penal, Joan Queralt,  té una visió diferent però també inquietant. En conversa amb el Món, avalua les mides de l’Estat d’alarma i les compara a les de l’estat d’excepció perquè s’està retallant la intimitat i el moviment.  I sí que emfatitza la imatge de militarització. De fet, recorda que veure militars fent de policia o vigilància només passava al voltant d’infraestructures crítiques on no hi ha contacte amb la gent. “Ara bé, veure militars patrullant és impropi d’un estat d’alarma o excepció”, indica. “Jo crec que ni els militars tenen gaire interés, jo crec que la UME, amb tasques d’auxili i protecció, és una qüestió d’imatge”, asserena. En qualsevol cas, realça que, de moment, “els militars actuen per l’autoritat civil i no per motu propi”.

Per la seva banda, Josep Pagès, professor de Dret Constitucional de la UAB, insisteix que cal fer dues lectures de la situació. En primer terme, analitzar què permet l’Estat d’alarma i, en segon lloc, quines conseqüències té per l’ordre dels drets fonamentals a partir d’ara. “Entrem en un terreny desconegut”, avisa Pagès en conversa amb El Món. El jurista entén que basar aquesta restricció de moviments i recentrelització en un article d’un Llei Orgànica que regula el desabastiment mèdic és “anar cap una reducció de les llibertats públiques”. “Al capdavall, la llei mordaça/morrió n’és un antecedent”, comenta.

Josep Pagès, en una imatge d'arxiu/Josep Maria Montaner

Josep Pagès, en una imatge d'arxiu/Josep Maria Montaner

Per a Pagès, l’aplicació d’aquest estat d’alarma és un element més per constatar la crisi constitucional espanyola com la que pateix el Tribunal Constituciona, la monarquia o el tribunal de Comptes. En aquest sentit, coincideix amb Arbós tot marcant que “hi ha una incapacitat constitucional per donar resposta a l’actual situació”. A més, Pagès critica amb fermesa el paper de l’oposició política que no fa un control de l’executiu com li pertoca tot i que l’estat d’alarma no suspèn aquesta funció del Congrés.També incorpora “la manca de control dels mitjans de comunicació que no poden fer plenament el seu paper fiscalitzador”.

 

Així mateix, retreu que la recentralització és “molt discutible”. Una deriva que Pagès fa convergir amb una estratègia general de l’Estat espanyol: el seu ànim “homogenitzador”. “Prendria les mateixes mesures per Badia del Vallès que per un poble del Pallars Jussà, aquesta mentalitat uniformista és autoritarime”, reflexiona.

“En aquest estat d’alarma trontolla el sistema i apareix un nou model amb un paper de lideratge del poder per a l’exèrcit”, sintetitza. “Aquest és un terreny que pot anar cap a l’autoritarisme, una imatge a la societat de quin és el nou paradigma amb certa via lliurea la restricció de drets i llibertats”, alarma Pagès. “El fet que patrullin policies o militars amb un decret que no aclareix quines són les activitats essencials deixa un marge d’arbitrarietat amb certa complicitat social”, concreta amb preocupació.

Jordi Nieva, entrevistat per Cristina Puig al FAQS, aquest dissabte

Jordi Nieva, entrevistat per Cristina Puig al FAQS, aquest dissabte

El catedràtic de dret processal, Jordi Nieva, era prou contundent amb la situació. “En un futur, qualsevol govern podria utilitzar aquestes vies per menystenir els nostres drets fonamentals”, albirava en una entrevista al FAQS de TV3 emesa dissabte. Partir de la base que el ciutadà és idiota i que es comportarà malament és un enfocament clarament autoritari. Això en una democràcia és inacceptable”, afegia. En aquest sentit, també coincidia amb Pagès i Arbós en posar el focus en la tolerància social amb la situació. “Veig una manca de consciència col·lectiva d’on són aquests drets fonamentals”, ressaltava. “Amb el dret de circulació, la població no només té clar que no ha de sortir sinó que hi ha persones que insulten d’altres que són al carrer”, rematava.

Especialment dur es mostra César Rendueles, professor de Sociologia a la Universitat Complutense de Madrid, que diumenge publicava a El País un preocupant article titulat “La tempesta perfecta de l’autoritarisme”. Tota una guia de la situació. De fet, en paraules a El Món, comenta l’allau de peticions d’entrevistes que ha rebut arran de l’article però per no fer discriminacions, les evita. Rendueles carrega contra la “inèrcia” que genera l’estat d’alarma contra els drets fonamentals i les llibertats públiques. En realitat, un país en quarentena s’assembla molt a les distopies polítiques de la nova ultradreta: l’Exèrcit al carrer, crides a la unitat nacional, limitació del poder autonòmic, comunitarisme repressiu i rodes de premsa en prime time a càrrec d’un general que s’expressa amb comunicats comparables a un diàleg rebutjat de l’Escopeta Nacional”, clou Rendueles.

 

Comentaris