Es nota que el judici de la cúpula d’Interior va de baixada. Aquest matí han desfilat per l’estrada cinc testimonis que han aportat arguments per defensar la tesi de la defensa. Ara bé, hi ha hagut alguna patinada que, de ben segur, els fiscals Miguel Ángel Carballo i Pedro Rubira, amplificaran en els seus informes finals. La sorpresa de la jornada ha estat una novetat al cas. Un comandament dels Mossos va preguntar als membres de la Prefectura si el Primer d’Octubre podia anar a votar. El Major Josep Lluís Trapero i els comissaris Ferran Lòpez i Joan Carles Molinero es van empipar i el van abroncar davant els quadres de la policia catalana.
Ha estat l’intendent Antoni Verger que era el número dos de la comissaria superior de coordinació central, que dirigia el comissari Joan Carles Molinero. Verger ha detallat el relat que la lletrada del Major, Olga Tubau, fa repetir a tots els comandaments que passen per l’estrada des de la primera instrucció de la Fiscalia pel referèndum al mateix Primer d’Octubre passant per la reunió de 220 comandaments el 29 de setembre al Complex Egara per explicar les pautes d’actuació i el minut i resultat de la situació.
Verger ha narrat si fa o no fa el mateix que la resta de comandaments que hi van assistir i han testificat. Ara bé, ha afegit un detall. Segons la seva versió, en acabar l’explicació de les pautes d’actuació del Primer d’Octubre que van fer els membres de la Prefectura a Egara el divendres abans de la consulta, un comandament dels 220 assistents es va aixecar i “va fer un comentari fora de to”. Els fiscals, ni la defensa per suposat, ha volgut preguntar sobre el contingut del comentari. Segons ha pogut saber El Món, per part de diversos assistents, va ser un comandament que va preguntar a l’estat major dels Mossos “si podia anar a votar”. “Hauríeu d’haver vist la cara del Major i dels comissaris de la Prefectura”, comenten testimonis de l’enganxada. “L’esbroncada que li va caure va ser contundent”, asseguren les mateixes fonts. “Ja hi havia prou tensió com per tocar el voraviu als caps, i més Trapero que volia la màxima rigositat”, afegeixen.
Verger, també responsable de la Comissió TIC que avalua la necessitat de protecció a persones, també ha puntualitzat els sistemes de vigilància que l’acusació utilitza per justificar la connivència. Sobre la petició de protecció policial per part de l’exsecretari general d’Economia Josep Maria Jové, ha dit que no se li va concedir perquè podia tenir seguiments per part de la Guàrdia Civil, ja que estava sent investigat pel jutjat d’instrucció 13. També ha aportat que se li va donar protecció a la lletrada del Jutjat 13 abans del 20S.
Més comissaris i alguna patinada
Per la seva banda, els màxims responsables de les regions policials del Camp de Tarragona i Metropolitana Sud, David Boneta i Carles Anfruns, han explicat les seves actuacions els dies previs i el mateix 1-O, destacant l’esforç dels seus agents i l’ajuda de l’ARRO per tancar alguns punts de votació després de trencar-se la coordinació amb els cossos estatals.
Anfruns ha admès que dos dies abans de l’1-O van saber que unes dues setmanes abans els directors de centres escolars havien rebut requeriments del Departament i s’havien reunit per tal que entreguessin les claus, els codis de seguretat de les alarmes i plànols dels centres. El comissari ha dit que ho havien demanat amb “l’excusa” de planificar emergències però després a preguntes del fiscal se n’ha desdit de l’expressió. En aquest sentit, no ha sabut explicar si això es va investigar com a actes preparatoris del referèndum, i ha dit que totes les actes que es van aixecar es van enviar a la Comissaria d’Informació i a la fiscalia.
Així mateix, no li consta cap actuació dels Mossos contra la logística prèvia del referèndum a la seva demarcació policial. De fet, ha apuntat que aquestes peticions del Govern es van incorporar a les actes lliurades al Tribunal Superior de Justícia i posteriorment a l’Audiència per acreditar que hi posaven tot allò més destacat i no era un simple formulisme. Preguntat per l’ocupació dels centres de votació els dos dies abans del referèndum, Anfruns ha dit que no van detectar cap acte objectiu i concret de preparació de la votació, però “confiava” que les visites dels agents per aixecar actes farien que els concentrats marxessin abans de les 6 del matí del diumenge dia 1.
El comissari Boneta ha estat preguntat per una entrevista que va fer a finals de juliol del 2017 on deia que sempre obeirien la Generalitat abans que el govern espanyol. Boneta ha especificat que es referia a la dependència orgànica del cos, i ha remarcat que mai ha posat en dubte que abans que a la Generalitat farien cas dels jutges i tribunals o, en el cas de l’aplicació de l’article 155, al govern espanyol. Aquest aclariment també el va fer al major Trapero, que li havia demanat explicacions.
Jané lloa Puig
Per altra banda, l’exconseller d’Interior, Jordi Jané ha fet la feina que li tocava: treure de l’equació a Cèsar Puig de l’estructura de comandament operatiu. En aquest marc ha emfatitzat que el càrrec és absolutament “gerencial” i “relacional”. L’ha definit com un “jurista sòlid” que ja estava amb el conseller Ramon Espadaler. “A més de bon jurista coneix molt bé l’administració”, ha argüit per defensar la seva continuïtat a més de ser militants de base tots dos del mateix partit. “Quan vaig dimitir li vaig dir que continués al càrrec”, ha subratllat.
La fiscalia ha volgut qüestionar a Jané pel fet que Puig assistís a la junta de seguretat del juliol del 2017, però l’exconseller ha recordat que qualsevol decisió que requerís pressupost havia de comptar amb el coneixement del secretari general. També ha atribuït dins de les funcions de Puig la comunicació amb les altres conselleries, i per això li va encarregar informar a la Vicepresidència de les operacions policials rellevants un cop ja fossin públiques, com va passar després de l’operatiu del ‘banc expropiat’ el juny del 2016. Jané també ha assegurat que era habitual que el major Trapero enviés a la cúpula política del departament informes d’intel·ligència sobre terrorisme o crim organitzat.
