Prada posa les bases per "concertar" la via cap a la República i bastir la "unitat estratègica"

La Universitat Catalana d’Estiu comença a dibuixar "el mínim comú denominador" per afrontar la nova etapa del procés

Universitat Catalana d’Estiu. La 51ena edició d’aquest esdeveniment ha tornat a fer la feina: obrir el curs polític. Ho ha assegurat un veterà de la política catalana, el conseller d’Educació, Josep Bargalló. “Prada enceta el curs polític”, ha sentenciat en el seu discurs de cloenda d’aquest dissabte. Però la UCE d’enguany ha anat més enllà. No només ha obert el curs polític sinó que també ha obert la nova etapa del procés. De fet, els cursos, les conferències, els seminaris i els debats han servit per dibuixar els primers prototips de la tan mencionada “unitat estratègica de l’independentisme”. Tot sembla indicar que tot començarà amb la sentència i amb dues banderes: confrontació institucional i diàleg. La clau de volta, la societat civil i les tesis de Gene Sharp, el politòteg que va escriure el manual de combat de la desobediència. I com a darrer ingredient, la pota de la internacionalització judicial. L’estiu ha estat fogós, Prada indica que no només la tardor serà calenta.

La UCE d’enguany va començar diumenge 18 d’agost. Els seus 700 alumnes, gent compromesa amb el sobiranisme que aprofiten per parar l’orella a les novetats acadèmiques, es trobaven estabornits. La desorientació del moviment sobiranista, la batussa entre els partits que sumen la majoria independentista, els pactes postelectorals que grinyolen amb les grans consignes contra el 155 i, sobretot, la presó i l’exili dels líders independentistes dibuixaven certa resignació al futur polític més immediat. Una sensació de postguerra psicològica que es feia notar al bar de la plaça del Liceu Charles Renouvier.

A mida que les classes arrancaven, l’ambient va començar a girar. Aquesta edició calia parar l’orella a les jornades de la Fundació Irla, el think tank d’ERC que a Prada sempre assenyala punts per fer el mapa del curs polític. L’encarregat va ser l’exconseller Josep Huguet. Veterà i amb un punt desmenjat en repetir que no té cap càrrec orgànic, va desgranar el que de dalt a baix era un full de ruta estratègic.

Josep Huguet, en un moment de la seva intervenció

Josep Huguet, en un moment de la seva intervenció

 

Huguet va situar la zona zero en la sentència del judici del procés. Va defensar la confrontació i el diàleg però traient de l’equació les institucions. “S’ha demostrat que en aquest procés les institucions no són eficaces, no tenen marge d’actuació”, va constatar. Pel conseller, la desobediència institucional és inútil i té efectes “ridículs” sobre l’estructura de l’Estat. Per aquesta raó, va proposar concertar en la societat civil la lluita no violenta i la desobediència amb accions concertades i pensades. Com exemple, l’estratègia de l’ANC d’Eines de País a la Cambra o la campanya de Consum Estratègic. Huguet va deixar caure el nom de Gene Sharp i un decàleg de mesures per portar a terme la pressió contra l’Estat i arribar a forçar el diàleg. “Per pactar amb l’enemic, primer l’has de vèncer”, va remarcar. "No n'hi ha prou ni amb més vots ni més mobilitzacions", va exclamar.

La música que portava Huguet al concert de Prada no era improvisada. Els músics vells no perden mai el compàs i la seva intervenció era la primera nota d’una partitura que fa dies s’intentava escriure però el soroll de fons no ho permetia. La intenció d’Huguet era deixar clar que qui ha de portar el procés és la societat civil perquè la política institucional no té recorregut per la repressió. Per tant, un Estat major i estratègia pensada en accions concretes, continuades i fora dels primers controls de l’Estat per tocar-lo allí on se li pot fer mal i desequilibrar-lo.

 

Quim Torra saluda Josep Manel Ximenis a Prada

Quim Torra saluda Josep Manel Ximenis a Prada

L’endemà, el president Quim Torra tornava a la UCE. Els seus serveis de premsa havien demanat una logística concreta perquè el president volia fer un anunci. I així ho va fer. Torra va proposar superar la repressió en el nou full de ruta i preparar una agenda de “ruptura” basada en la confrontació i amb el diàleg sempre a la taula. El punt de partida, la sentència del procés. Torra va citar Sharp. Els dies posteriors van servir per valorar aquesta proposta. Elisenda Paluzie, presidenta de l’ANC, es va situar en un plànol similar però afegint la desobediència institucional com va passar el Primer d’Octubre. Paluzie, però, va deixar clar que tot i ser unilateral sempre és millor una opció d’una independència pactada o un referèndum pactat. La tasca de l’ANC era organitzar la desobediència dels sobiranistes.

 

Marta Vilalta, portaveu d'ERC, en un moment de la participació a la UCE

Marta Vilalta, portaveu d'ERC, en un moment de la participació a la UCE

La portaveu d’ERC, Marta Vilalta, va arribar l’endemà mateix per deixar el missatge del partit amb clau interna i externa. Vilalta situada entre la direcció del partit, distant amb Gabriel Rufian i amb contacte amb territori i Jovent Republicà va fixar el nou camp de debat: comprar la cofrontació però amb diàleg. Distingir les dues coses era, segons el seu criteri, “trampós”. Jordi Cuixart va remetre breu una carta al rector de la UCE amb què en agraïment al 51 anys de la Universitat amb què anunciava que “calia desobeïr les lleis injustes”.  Isaac Peraire, l’encarregat de l’organització d’ERC i Dionís Guiteras, alcalde de Moià i home fort de municipalisme al partit, també van deixar clares les dues vies en un debat. Com Marta Vilalta va admetre, van apuntar contactes entre els “operadors polítics i socials”.

 

En aquesta línia de la concertació de la lluita no violenta s’ha d’encabir el Curs de Dret d’enguany de la UCE que dirigeix la professora de Constitucional, Eva Pons, un dels més prestigiosos de la Universitat. Pons va portar a fer classes primeres espases de les facultats de dret especialitzats en Drets fonamentals i sobretot en llibertat públiques i desl drets de reunió, manifestació i expressió. Un marc teòric per entendre i donar cobertura al pensament de la desobediència civil i el dret a la protesta. Una mena de redbull legal per ajudar a posar en pràctica les tesis de Sharp.

tobi

Neus Torbisco enraona a la UCE amb la mirada de Boye

Els dos darrers dies han reblat aquesta tesi i han afegit un element també clau per continuar el procés: la internacionalització del conflicte. Per això, Pons va portar Neus Torbisco, jurista experta en Dret Fonamentals i l’advocat de Carles Puigdemont, Gonzalo Boye. Els dos únics que poden dir que han guanyat alguna cosa en el procés com és la retirada de dues euroordres contra l’expresident i les resolucions del Grup de Treball de l’ONU contra les detencions arbitràries. Tots dos van demanar més recursos en la línia del mantenir la batalla jurídica internacional. Boye va anunciar que lligaria l’estratègia al dret de les minories nacionals i Torbisco que calia treballar en aconseguir moltes resolucions internacionals per escarnir l’Espanya com un Estat que fa “neocolonialisme intern”.

El resum de tot plegat l’ha fet un altre gat vell. Bargalló ha conclòs la UCE fent una síntesi i una simbiosi de tots els elements que s’han posat sobre la taula durant aquests dies per construir la unitat estratègica. Primer ha reclamat respectar la feina dels presos i exiliats. “La resposta a la sentència ha de tenir dos elements fonamentals: ha de ser clara, contundent i de confrontació, i no pas d’acceptació -només es pot admetre l’absolutòria per tothom-; una confrontació des de les institucions i al carrer, pacífica, democràtica i cívica amb un objectiu: el diàleg per l’acord, per fer un pas més”, ha subratllat. És a dir, la nova etapa comença amb la sentència. Un camí que s’iniciarà amb confrontació dins el marc legal i al carrer, amb la desobediència pensada i planificada. Concertar la lluita permanent amb el sobiranisme civil. Al capdavall, els consellers no poden fer vaga. La UCE tampoc.

 

 

Comentaris