La consellera d’Ensenyament, Clara Ponsatí, assegura que ”ni els directors de centre, ni els conserges, ni les persones que tenen clau de determinats espais” no hauran de prendre ”cap mena de decisió” en relació al procés de l’1-O, sinó és per voluntat ”d’obstaculitzar” el dret a vot dels ciutadans. En una entrevista a l’ACN, Ponsatí ha declarat que és un supòsit ”marginal”.
Ponsatí també confia que els ajuntaments facilitaran la logística l’1-O igual que en altres cites electorals perquè considera que serà una jornada electoral ”prou normal”, després que el Govern convoqui el referèndum ”de forma col·legiada”. Assegura que s’ha de pressuposar que els ajuntaments tindran un ”comportament respectuós” amb les decisions del Parlament de Catalunya. Aquest és el ”punt de partida” del Govern, diu Ponsatí, i confia en què les institucions catalanes seguiran el mandat parlamentari, i per tant, facilitaran l’accés a les urnes als ciutadans. ”En cap cas”, diu Ponsatí, es vol pressuposar ”que és una cosa opcional”.
Tanmateix, Ponsatí reconeix que s’haurà de pensar ”en alternatives” si hi ha localitats amb ”dificultats” perquè els que ”de forma natural” haurien de facilitar l’accés a les urnes no ho fan. La titular d’Ensenyament ha explicat que la proposta d’encarregar-se del Departament, en substitució de Meritxell Ruiz, li va arribar per sorpresa però que ”no podia dir que no”. El ”sentit del deure”, diu, la va portar a acceptar el repte perquè creu que ”el que s’ha de fer, s’ha de fer”. Per a Ponsatí, ”no podem renunciar perquè hi hagi amenaces” ja que considera que ”per sobre d’això, hi ha la nostra dignitat i la nostra llibertat”. També ha reconegut que la situació, tenint en compte els precedents d’Irene Rigau, li causa ”molt respecte”. Ha detallat però, que hi ha ”imperatius ètics que estan per damunt de les nostres angoixes, que evidentment hi són”.
Ponsatí també ha valorat les conseqüències del 9-N, que ha comportat la inhabilitació d’Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau, consellera d’Ensenyament en aquell moment. A parer de la consellera, el procés judicial de la consulta del 2014 és un ”escàndol democràtic de dimensions insòlites” i està convençuda que arribarà al Tribunal dels Drets Humans.
