Els partits polítics han estat, en major o menor mesura, estructures pensades per assolir el poder i gestionar-lo amb una ideologia determinada, però també per situar en càrrecs els afins. Això, al marge del grau d’encert en la gestió de la cosa pública i la capacitat de cada partit de donar resposta a les necessitats de la ciutadania. Però el coronavirus deixarà alguna cosa més que una crisi sanitària i econòmica sense precedents. Canviarà, com a mínim en el curt termini, la manera de fer política. I el primer test seran les eleccions. Les basques i les galleges, convocades per al 12 de juliol, i les catalanes, encara sense data però que podrien arribar a la tardor –de fet, la pugna entre JxCAT i ERC sobre el calendari electoral ja ha començat- si finalment el president Quim Torra és inhabilitat aquest estiu. A més de les mesures de distanciament social –no veurem pavellons esportius plens ni dinars populars amb taules atapeïdes de militants-, el missatge dels partits en període electoral haurà de canviar radicalment adreçant-se a una societat que encara viurà amb la por per la seva salut i amb la butxaca escurada en molts casos.
Ras i curt, els partits seran empesos a una revolució, com a mínim temporal. “La incertesa després del confinament no desapareixerà, les pors tampoc, i les repercussions econòmiques a tots els nivells alimentaran aquesta incertesa. Més que mai, els ciutadans buscaran una aproximació a la política en clau d’utilitat, de practicitat i pragmatisme”, assenyala en declaracions a El Món Toni Aira, professor de comunicació política a la UPF Barcelona School of Management. En aquest sentit, avisa que el gran repte de les formacions polítiques en una campanya electoral propera serà “aconseguir retratar-se com unes eines útils al servei de coses concretes, mostrar-se a la ciutadania com una opció capaç de resoldre els seus problemes”. De fet, aquesta hauria de ser l’essència dels partits en estats democràtics avançats on els drets polítics i socials estan coberts.
Quines solucions concretes oferira? cada partit a la societat? Pixabay
La bandera de “l’independentisme útil”
El professor de la UPF-BSM també analitza quin impacte tindrà la ‘nova normalitat’ en el discurs de l’independentisme en campanya electoral. “En els últims anys, els debats en l’independentisme han estat molt elevats. La idea de la independència va lligada a la justícia social i els drets socials, però la batalla política mediàtica dels partits no ha acostumat a baixar a aquests nivells d’esbossar què implica una independència a nivell pràctic. A les campanyes electorals es tendeix molt a reduir-ho tot a missatges concrets, cares i persones, amb idees força que connectin molt per la via emocional. I això, com a mínim a curt termini, canviarà”, analitza Toni Aira en conversa amb El Món.
Al seu entendre, la pugna entre ERC i JxCAT s’intensificarà i es farà més evident la “tensió molt poc dissimulada i la mala relació entre el món convergent i el món d’ERC, que lluiten per aconseguir l’hegemonia de l’independentisme”, apunta Aira, que afegeix que “després de la Covid-19 buscaran posicionar-se en el relat de l’independentisme útil”, una bandera que fins ara ha abanderat més ERC que no pas JxCAT. Però el professor de la UPF-BSM apunta que la figura del president Torra ha pres una dimensió de governant, si bé va començar la legislatura des d’una posició més activista: “Amb la gestió de la crisi sanitària, Torra ha tingut un posicionament prudent, més que el govern espanyol, i ha advertit coses que després el govern d’Espanya ha hagut d’assumir tot i els atacs contra el president. Per tant, s’ha dibuixat com a governant. La competició entre JxCAT i ERC existeix, i hi ha preocupació en l’àmbit d’ERC per si es perd aquesta bandera de l’independentisme pragmàtic que s’havia anat treballant”, analitza.
En qualsevol cas, Toni Aira dona per fet que la campanya electoral catalana tindrà “un plus molt diferencial de la campanya anterior, perquè qui demostri que té eines, que té un discurs format i que té uns experts al seu costat, tindrà més èxit. Tot plegat, condicionat per com s’arribi a les urnes, amb rebrots, una perspectiva de tenir la vacuna o no…”
Les properes eleccions catalanes estaran marcades per les conseqüències de la crisi del coronavirus
El paper de Cs i el PP
Si es parla de gestió, l’independentisme podrà presentar un full de serveis en la crisi del coronavirus, i a Espanya, ho podran fer el PSOE i Podemos. Però quins arguments oferiran el PP i Cs en el proper cicle electoral, si l’eix nacional ja no és en el centre del debat? Toni Aira apunta en aquest sentit que una de les incògnites serà veure si Cs rep un premi o és castigat a les urnes per l’evident canvi d’estratègia: “Ciutadans es presenta ara com una formació política que en un moment complicat pot ser útil. Havia frustrat les expectatives generades en el salt a Espanya, presentant-se com una formació que evitaria que els governs de torn depenguessin de forces nacionalistes perifèriques. Quan les enquestes li diuen que pot arribar a disputar al PP el lideratge de la dreta, Albert Rivera deixa aquest ítem i es converteix en un actor principal per provocar repeticions electorals a Espanya, una circumstància que desdibuixa Cs com a opció política útil. Però ara Arrimadas s’ha reposicionat intentant ser útil i buscar el centre tot i ser un partit petit”.
Finalment el PP ha pres un camí diferent al del partit taronja: “El PP ha buscat erosionar al màxim el govern de Pedro Sánchez, precisament perquè a les eleccions el PSOE no pugui ensenyar la bandera de la bona gestió de la crisi de la Covid-19. El perill és que se li escapi de les mans i s’assembli massa a VOX, però presentant-se com la gran alternativa a PSOE-Podemos i alhora desdibuixar VOX per fer-se amb el seu electorat”, analitza el professor de comunicació política a la UPF Barcelona School of Management.
