El PIN Parental, una mesura ultracatòlica que vulnera els drets dels infants

Els seus impulsors asseguren que es pretén “protegir” els nens i nenes, però el sindicat USTEC alerta que s’acaba negant “una formació bàsica”

Fins fa uns dies, el PIN Parental significava una cosa diferent a la què ara gairebé tothom coneix. Eren pocs els que fins fa dues setmanes relacionaven aquest concepte amb el món dels videojocs. Un PIN Parental era (i encara és) una contrasenya que els pares desen dins la videoconsola per tal que els seus fills no tinguin accés a continguts no adequats per la seva edat. Així doncs, si un infant encenia la PlayStation o l’Xbox i intentava jugar al Grand Theft Auto, la consola li demanava una contrasenya per accedir a un videojoc pensat per a majors de 18 anys.

El PIN Parental, però, ha sigut protagonista en la política espanyola aquests darrers dies després que VOX instés a aplicar-lo a les escoles de Múrcia si el PP i Ciudadanos volien que el partit d’extrema dreta mantingués el seu suport extern a l’executiu. Es tracta, en paraules de VOX, d’una “sol·licitud que va dirigida als directors de centres educatius perquè informi els pares prèviament sobre qualsevol matèria, xerrada, taller o activitat que afecti qüestions morals socialment controvertides o sobre la sexualitat, que podrien ser intrusives per la consciència i intimitat dels nostres fills; i en base a això que els pares puguin donar el consentiment o no d’assistir a la formació en qüestió”.

La mesura ja s’ha aplicat a la comunitat autònoma espanyola de Múrcia, cosa que ha obert un conflicte polític amb el govern espanyol de Pedro Sánchez; fins el punt que des de Moncloa s’ha amenaçat d’aplicar l’article 155 als murcians si el PIN Parental tira endavant. VOX, com no podia ser d’altra manera, ha tirat més llenya al foc i ha avisat que la seva intenció és instar el govern de la Comunitat de Madrid a aplicar-lo allà també; ja que també hi governen en coalició el PP i Cs.

 

“Això perjudica els primers interessats, els nens”

El portaveu del Sindicat de mestres USTEC, Ramon Font, carrega durament contra aquesta mesura de VOX, assegurant en declaracions a El Món que “això perjudica els primers interessats, els nens”, ja que se’ls nega “una formació bàsica en drets humans i respecte”. Lamenta que havent-hi encara violència masclista hi hagi qui rebutja que els seus fills siguin educats en qüestions de gènere i feminisme.

“Significa fer un pas enrere i perjudicar els nens perquè s’ataca un aspecte fonamental: no pot ser que hi hagi currículums a la carta ja que això significa que després poden acabar tenint pensaments màgics com que la terra és plana o que creuen en les teories creacionistes”, argumenta Font. Segons ell, això acabaria portant a un escenari en el què els pares republicans no deixarien que als seus fills se’ls expliqués la monarquia, i pares monàrquics que no voldrien que els seus menuts sabessin què és una República.

Font rebutja frontalment que els pares puguin tenir dret a escollir què ensenyen als seus fills a l’escola. “La seva funció és educar-los a casa, que ja és molt important”, afirma. I afegeix que a l’escola és bo que els nens i nenes es trobin amb professors de diverses ideologies: “independentistes, unionistes, gent d’esquerres i gent de dretes”. “La pluralitat del professorat és positiva” sentencia el portaveu d’USTEC.

 

 

I a Catalunya?

Hazte Oír, associació impulsora d’aquest PIN Parental, assegura en aquest diari que creuen que la mesura podria arribar a trobar suports més enllà de l’unionisme. Consideren que a Catalunya hi ha adoctrinament a les aules, però que fins i tot famílies independentistes podrien estar en contra que als seus fills se’ls expliquin qüestions relacionades amb el que ells anomenen “ideologia de gènere”. “Retornar als pares el dret a educar segons els seus valors i conviccions i protegir els nens dels dogmes LGTBI i del feminisme radical és tan necessari a Catalunya que a qualsevol altre comunitat autònoma”, defensen.

L’associació ultracatòlica denuncia que a molts centres “es transmeten idees com que les famílies amb dues mares són guais i que no passa res si ets un nen i t’enamores d’un altre nen”. També apunten que a moltes escoles “es fan jocs, lectures o representacions teatrals que obliguen els menors a canviar el seu sexe”.

Contràriament al què exposava anteriorment Ramon Font, des d’Hazte Oír s’assegura que “el PIN Parental no és una educació a la carta” ja que “hi ha qüestions com els drets humans inclosos en la Declaració Universal o aquells que estan recollits a la Constitució espanyola que no són qüestionables”.

 

Comentaris