Aquest dilluns comença el procediment del suplicatori dels eurodiputats de Junts-Lliures per Europa, Carles Puigdemont, Clara Ponsatí i Toni Comín, que va arrencar en el moment en què van ser escollits eurodiputats. Aleshores la justícia espanyola va reclamar al Parlament europeu el permís per detenir i extradir els consellers per poder ser jutjats a Espanya. La Covid va aturar el procés vuit mesos, fins que fa uns dies una instrucció del Comitè d’Afers Legals, que presideix el diputat de Cs Adrián Vázquez, va determinar que els processos d’immunitat es poden fer telemàticament.
D’entrada, el procediment dels tres suplicatoris té una particularitat que l’equip jurídic dels eurodiputats catalans posa en qüestió, i és que s’ha designat un sol ponent per als tres eurodiputats, quan el reglament del Comitè estableix que hi ha d’haver un potent per a cada cas. Sigui com sigui, fonts de JxCAT-Lliures per Europa estima que el procediment del suplicatori pot durar “un mínim de quatre mesos”, de manera que podria finalitzar al febrer, en plena campanya electoral del 14F, però “podria endarrerir-se si les quatre fases s’allarguessin”. En tot cas, dilluns només es presentarà el cas amb una exposició de cinc minuts, que no és pública. Un mes després, hi haurà una vista dins del Comitè d’Afers Legals en què els tres eurodiputats podran explicar-se. Passat un altre mes, el reporter del comitè ha de presentar un esborrany de ponència per a ser discutit i sotmès a votació dels 25 membres del comitè (5 són espanyols, i 3 més són suplents). En aquest pas, fonts de JxCAT-Lliures per Europa posaran de manifest que PP, PSOE. VOX i Cs “han manifestat públicament la seva voluntat d’extradir-los, i això té implicacions en la imparcialitat del procediment”. Finalment, en el quart mes podria arribar ja al plenari de l’Europarlament, on serà votat pels eurodiputats. I aquí el paper del PSOE serà clau per decantar majories.
El ple del Parlament Europeu, on es votarà el suplicatori | ACN
A més de fer arribar els arguments jurídics i polítics als membres del Comitè perquè “decideixin lliurement i informadament”, l’equip jurídic centrarà la defensa en tres arguments: “el fet que en la majoria de països de la UE el delicte de sedició no està tipificat, l’evident persecució política de la justícia espanyola contra els polítics catalans, i la no competència del Tribunal Suprem, que va emetre una ordre en què reclamava els eurodiputats per empresonar-los, “tot i que la justícia belga -ho va fer en el cas de Lluís Puig- i les Nacions Unides ja han dit que el Suprem no és un òrgan competent per fer aquest reclam. Seria una situació paradoxal per al Parlament europeu”, han explicat fonts jurídiques en una trobada amb la premsa. Segons la defensa, aquests tres arguments: persecució política, inexistència de delicte a la majoria de països i no competència del sol·licitant, són “arguments bàsics amb què el Comitè d’Afers Legals ja ha rebutjat altres suplicatoris”.
Ara bé, fonts de l’equip jurídic insisteixen a remarcar que, “passi el que passi amb el suplicatori, els eurodiputats seguiran essent eurodiputats. Perdrien la immunitat, però ells seguirien tenint la capacitat per viatjar a Estrasburg i estar a Brussel·les i tot tornaria a la casella de sortida”. I és que en cas que s’accepti el suplicatori, és la justícia belga la que ha de decidir si se’ls extradeix o no.
1 
