Pedro Urraca, un criminal franquista protegit per la democràcia

El 14 de setembre de 1989 moria el policia que va detenir Companys. Malalt i arruïnat, però amb condecoracions i havent prestat servei fins el 1982

Com hauria pogut incórrer en falta una persona que, com jo, ha dedicat tota la seva vida a la defensa de la pàtria? En tot moment, durant molts anys, he servit fidelment Espanya a l'estranger, i fins i tot, he perdut, per servir l'Estat, una confortable fortuna de la meva dona, com puc demostrar”. Qui escriu aquestes ratlles és Pedro Urraca Rendueles, una peça clau de la repressió franquista a l'exterior i baula d'unió amb el règim de Vichy i la policia secreta de l’Alemanya nazi, i un dels cervells de l'operació d'investigació i detenció del president Lluís Companys l’estiu de 1940. L’escrit data de l’any 1983 i respon a l’embargament de la seva pensió pública per l’acusació del cònsol espanyol a Bèlgica d’haver posat la mà a la caixa. Urraca, ara un vell malalt de 79 anys, arruïnat per haver malgastat el seu patrimoni els darrers anys, se sent abandonat per l’Estat, al qual ha servit des que el 1939 és enviat a França a perseguir i detenir exiliats republicans, i fins tot just fa unes setmanes des de Bèlgica, on posa punt i final definitiu a la seva feina al consolat d’Anvers.

Malgrat tenir anotat en el seu full de serveis l'acció d'Estat més potent que pot lluir un policia d'un règim dictatorial, la detenció i entrega de l'únic president escollit democràticament que acaba assassinat pel feixisme a Europa, el primer govern sorgit de les urnes el 1977 l'ha mantingut al capdavant de l’aparell informatiu d’activitats subversives a Bèlgica, fins que la seva salut l’ha obligat a tornar a Espanya el 1982. Des de la mort de Franco el 1975 i fins ara, Pedro Urraca Rendueles, nascut a Valladolid el 1904, ha viscut protegit per la democràcia espanyola. Econòmicament i judicialment, perquè com a la resta de criminals del franquisme, ni els tribunals ni els polítics de la Transició no li han demanat cap explicació ni cap responsabilitat per haver treballat per als aparells repressius de la dictadura. 

Urraca amb la seva esposa Elena Cornette

Urraca amb la seva esposa Elena Cornette. Arxiu Nacional de Catalunya

Urraca ha sabut mimetitzar-se amb les necessitats de l'Estat en cada moment. A França, durant la Guerra Civil i la postguerra, capturant republicans a l’exili, i tres dècades després a Bèlgica, primer perseguint comunistes i, un cop legalitzat el PCE l'abril de 1977, posant a la diana suposats membres d’ETA que es trobessin en aquest país. Una habilitat per estar sempre a prop del poder que li ha permès mantenint-se per sobre de la legalitat i alhora protegit per l'Estat. Tant el dictatorial com el democràtic. Fins i tot ha burlat una condemna a mort per col·laboració amb la Gestapo i el règim de Vichy dictada el 1948 pel Tribunal de Justícia de París que no es va anul·lar fins el 1974.

A partir de la seva jubilació oficial l’1 de gener de 1983, el vell agent cau en desgràcia. Gairebé cec per un coma diabètic, acaba reclòs a casa i sense vida social. Sis anys després, el 14 de setembre de 1989, amb vuitanta-cinc anys, mor en un hospital privat de Madrid, després de sis mesos en estat vegetatiu a causa d'un ictus, tal i com s’explica al llibre Agent 447, l’home que va detenir el president Companys (Ed.3i4, 2011). El seu cos és incinerat al tanatori de l'Almudena, al barri de las Ventas de Madrid, i les seves cendres són traslladades a una tomba familiar de París.

Captura de pantalla 2019 09 13 a les 16.11.38

Urraca i la seva dona, de vacances en un balneari. Arxiu Nacional de Catalunya

 

Mor sense passar comptes dels seus actes criminals, que no només es limiten a la persecució i detenció de republicans catalans i bascos a l’Estat francès, i comunistes i suposats membres d’ETA a Bèlgica, sinó que s’hi suma l’extorsió permanent a famílies republicanes i a jueus a França, que li han permès tenir un patrimoni molt més abundant del que li hauria donat una nòmina de policia sense galons, com consta en el seu expedient laboral. I mor també amb molts galons aconseguits al llarg de la seva carrera amb la placa d’agent número 447. Comanador de la Ordre d'Isabel la Catòlica el 1961 i Comanador de número de la mateixa ordre el 1974, reconegut amb els títols de Comanador de la Ordre del Mèrit Civil de segona classe amb distintiu blanc de l'Ordre del Mèrit Aeronàutic i Creu del Mèrit Policíac amb distintiu blanc.

Pedro Urraca va ser un producte perfecte de la dictadura franquista, que la democràcia va assimilar i incorporar sense el més mínim escrúpol fins l'any 1982. Polítics de Franco, policies amb un passat repressiu com Urraca, jutges corruptes i tribunals militars van trobar un còmode encaix en el nou sistema. I fins avui, protegits. 30 anys després de la mort del policia que va detenir el president Lluís Companys, el judicis sumaríssim al president català que el va afusellar el 15 d'octubre de 1940 segueix essent legal a ulls de l'Estat espanyol, que s'ha negat reiteradament a anul·lar-lo formalment. 

 

Comentaris (8)
Josep el rebel Fa 8 dies
El blanquejament del franquisme és un dels resultats de la Constitució neofranquista.
Fidriko Fa 9 dies
D’acord amb l’article, Gemma. Però m’hagués agradat veure inclòs que aquest fill de mala pàtria que, per cert, va ser condemnat a mort per un tribunal francès per feixista i col·laborador dels nazis en 1947 – ni cas: el franquisme el va integrar a l’ambaixada belga on va continuar la mateixa feina i, de pas, va aprofitar l’avinentesa per posar les mans a la caixa, ...) delator i encarregat d’interrogar Lluís companys i de traslladar-lo de La Santé a Irún per lliurar-lo, de
Lluís Nicolau Fa 9 dies
I moltes de les coses d'aquest feixista les sabem gràcies a que un dels seus fills va donar a conèixer públicament els dietaris que havia escrit minuciosament el seu pare.
Bon cop de falç Fa 9 dies
En aquest país, tots els criminals es moren al llit, i les víctimes enterrades a les cunetes, no m'he sentit mai espanyola, però és que ara em repugna, i no vull dir el que els hi dessitjo als franquistes que hi han al govern, perquè m'acusarien d'incitació al odi..
on? Fa 9 dies
Mola el titular, com si només n'hi hagués hagut un de criminal franquista protegit per la "democràcia".
Vice Fa 9 dies
Sense comentaris, Espanya és la gran vergonya d Europa, un país ridícul i patètic ,
ANNA Fa 8 dies
COMO TODOS LOS DEMAS
Ramon Fa 9 dies
Al titular li afegeixes un "anti" i podria referir-se a Carrillo.
Josep Fa 9 dies
No seré jo qui defensi Carrillo, però em penso que no és el mateix.
Manel Fa 9 dies
De quina democràcia parleu , a Espanya sols hi ha dictadura represio i lladronici