PDeCAT: entre la UDC de JxCAT o la coalició amb el partit de Pascal

La majoria de la direcció del PDeCAT refusa formar part d’un nou JxCAT i menysté la figura dels presos i exiliats en les negociacions

Un document amb què Jordi Turull, Josep Rull, Lluís Puig i Joaquim Forn, tots quatre associats del PDeCAT, i que compta amb el suport explícit del president a l’exili, Carles Puigdemont, trenquen el seu silenci després de mesos de negociació del seu partit amb La Crida ha estat el detonant que ha acabat de trossejar un partit que ja va néixer –o renéixer- apuntalat i arrossegant rèmores del passat. Ara sí, les cartes són sobre la taula. S’ha constatat que al PDeCAT hi continua una majoria ‘Pascalista’, persones de la confiança de la ja excoordinadora del partit, que ha fundat el Partit Nacionalista Català (PNC) –i que ella mateixa presideix, que rebutgen la centralitat de la figura de Carles Puigdemont i que han impedit que els presos polítics i els exiliats del partit hagin tingut cap paper en la negociació amb La Crida. I això malgrat que més del 90% dels associats del PDeCAT van votar la creació d’una comissió delegada integrada per Turull, Rull, Forn i Puig, que seria l’encarregada de negociar amb La Crida la forma en què el PDeCAT podia contribuir a la creació d’un nou partit a l’entorn d'un nou JxCAT.

Josep Rull, Jordi Sànchez i Jordi Turull caminant pels passadissos del Congrés

Josep Rull, Jordi Sànchez i Jordi Turull caminant pels passadissos del Congrés

A la pràctica, el comitè negociador del PDeCAT l’integren, contravenint el mandat dels associats, David Bonvehí, Ferran Bel, Marc Solsona i Marc Castells, que han mantingut comunicació amb Jordi Sànchez (La Crida) i que, tal i com ha pogut confirmar El Món, “no només no han tingut en compte l’opinió de presos i exiliats del partit, sinó que en cap cas no els han informat de l’estat de les negociacions. Per la seva banda, Jordi Sànchez també ha mantingut un secretisme notable amb els seus companys de presó”. Aquest sector el lideren David Bonvehi, Ferran Bel, Marc Castells, Marc Solsona i Montserrat Candini, de manera que el pes del territori és notable.

I a l’altra banda hi ha una minoria ‘Puigdemontista’, alineada amb els presos polítics i exiliats i determinada a que el PDeCAT aporti la seva gent per tirar endavant un projecte transversal en què no hi hagi ni quotes ni vetos polítics, i on la figura del president a l’exili sigui central. Un espai que, a més, es regeixi per criteris de radicalitat democràtica a l’hora d’escollir candidats i de prendre decisions estratègiques, amb assemblees i primàries on els associats tinguin la paraula. Aquí hi ha la majoria de membres del consell executiu que van entrar l’any 2018, quan Pascal ja tenia el control del partit: Míriam Nogueras, Lourdes Ciuró, Joan Pere Gómez, Montse Morante, Maria Àngels Planas, Toni Postius, Albert Alins, Carles Agustí i Francina Vila.“La proposta és que tant La Crida com el PDeCAT s’uneixin, no en estructura sinó amb gent, a un JxCAT nou. Un partit nou, partint de zero, on hi vagi la gent de la Crida i del PDeCAT, però també la gent que se senti representada pel president Puigdemont i per JxCAT. I després el PDeCAT i La Crida ja decidiran si es dissolen o es queden en stand by”, assenyalen a El Món fonts d’aquest sector del PDeCAT.

Marta Pascal anuncia la seva renúncia a dirigir el PDeCAT

Marta Pascal anunciava la seva renúncia a dirigir el PDeCAT

Després que aquest divendres el sector ‘Pascalista’ guanyés la votació per tombar el document presentat pels presos polítics i exiliats del partit, l’esquerda s’ha fet més gran. I la tensió s'ha disparat també entre els membres de la direcció, alguns dels quals es van mostrar estupefactes per la manera com alguns membres parlaven amb menyspreu dels consellers empresonats, tal i com ha pogut confirmar aquest diari. 

 

I si la majoria de la direcció no vol sumar-se al nou partit, sense que això vulgui dir que es dissolgui dins, quina és l’aposta de les persones fidels a Marta Pascal que no han saltat del vaixell per anar al PNC? Segons ha pogut saber El Món, totes les negociacions amb La Crida s’han centrat a garantir quotes de poder i llocs en llistes electorals. És a dir, una estratègia que passaria per sobreviure com a partit tal i com va fer la Unió de Duran Lleida dins de CiU. Passés el que passés, es garantia uns llocs a la llista i un percentatge de càrrecs institucionals, malgrat que la seva aportació en termes de vots fos molt més reduïda. Diverses fonts coneixedores de la negociació ho confirmen a aquest diari, i aquest seria el motiu pel qual les negociacions estarien encallades.

La convenció municipalista del PDeCAT amb una pantalla gegant amb Carles Puigdemont i David Bonvehí i Neus Nogueras

La convenció municipalista del PDeCAT amb una pantalla gegant amb Carles Puigdemont i David Bonvehí i Míriam Nogueras

Si aquesta negociació no fructifiqués, l’alternativa que tindria el PDeCAT seria una coalició electoral amb el partit de Marta Pascal, i al qual s’hi sumen els exdiputats Jordi Xuclà i Carles Campuzano. De fet, en termes ideològics no hi hauria pràcticament diferències, i suposaria un reagrupament de persones que continuen essent fidels a l’excoodinadora. En termes electorals, alguns analistes han apuntat que aquesta coalició podria arribar a aconseguir fins a quatre escons. Quatre escons que podrien impedir una majoria independentista.

 

Comentaris