El juliol del 2016, Marta Pascal es posava al capdavant del PDeCAT, un partit que naixia aquell mateix dia en un congrés fundacional com a hereu del llegat polític de l’antiga Convergència, però alhora netament independentista i amb la voluntat de donar la veu als associats i abandonar l’estructura de partit de despatxos. Pascal comptava aleshores amb una direcció d’una trentena de persones, totalment paritària.
Quatre anys després, el PDeCAT viu una desbandada d’associats, tant de base com de càrrecs electes, s’allunya cada vegada més dels postulats de l’independentisme, i especialment del president a l’exili, Carles Puigdemont, i es gestiona amb una direcció totalment minada després de les dimissions. De fet, la direcció que controla el president, David Bonvehí, després que Marta Pascal abandonés el partit per fundar-ne un de centre dreta catalanista, el PNC, conserva a hores d’ara la meitat vint-i-tres membres que la integraven el juliol del 2018, quan en un congrés es va produir l’entrada de noves cares. El president del PDeCAT i el pinyol que resisteix amb ell, Marc Solsona, Marc Castells i Ferran Bel, controla una direcció minada i totalment masculinitzada, amb només tres dones, Vanessa Farré, Montserrat Candini i Susanna Rivero, que no formen part del rovell de l’aparell.
La resta de fidels a Bonvehí són homes: Lluís Font, Genís Boadella, Josep Tarin, Lluís Soler, David Font i Albert Piñeira. Tot plegat, arran de la dimissió de la vicepresidenta del partit, Míriam Nogueras i la renúncia en cadena de diversos membres més d’ençà que Bonvehí, Solsona, Castell i Bel es van autoerigir com a negociadors amb la Crida i JxCAT per a una hipotètica confluència, obviant que els associats havien designat un comitè de negociació integrat pels presos i exiliats del partit. La crisi d’identitat del PDeCAT i el ferri control d’aquest nucli dur ‘Pascalista’ i detractor de Puigdemont –a qui vol enfrontar-se electoralment, sol o en coalició amb el PNC- ha deixat l’aparell del partit en quadre. Més del 50% de les cadires són buides i està totalment masculinitzada.
A més, el PDeCAT haurà d’afrontar el nou cicle electoral amb menys recursos tot i tenir els drets electorals. I és que el partit cobra un impost als càrrecs electes d’entre 200 i 300 euros cada mes –a banda de la quota d’associats-, un impost que deixaran de pagar els senadors i regidors metropolitans, i tots aquells càrrecs que es donin de baixa del partit. També han començat a estripar el carnet associats de base, i tot apunta que en els propers dies la desbandada continuarà. Els diputats del Parlament i del Congrés espanyol amb carnet del PDeCAT, així com alcaldes i regidors de fora de l’Àrea Metropolitana no s’han pronunciat encara. Però la tensió es dispara. La denúncia als jutjats per la marca JxCAT ha estat el detonant d’una crisi que era més que evident, tot i que Bonvehí i els seus afins la van negar fins que van anunciar que resistirien i es presentarien, si calia, en solitari.
