El Parlament jutjarà "la violència institucional de l’Estat" l’1-O

El ple d’aquest dimarts aprovarà la creació d’una comissió d’investigació sobre la vulneració de drets fonamentals durant la celebració del referèndum

El Parlament impulsarà una comissió d'investigació sobre l'1-O amb l'objectiu d'analitzar la "repressió" de l'Estat i la "vulneració dels drets fonamentals" a través d’una comissió d’investigació sobre la violència institucional durant la celebració de l’1-O. La votació es produirà aquest dimarts durant el ple i es tracta d’una proposta de resolució (PR) impulsada per la CUP aquest estiu, però que s’ha anat endarrerint i no ha estat fins mig any després que ha entrat en l’ordre del dia. L’aprovació està garantida, perquè es va presentar conjuntament amb JxCAT, ERC i els Comuns. La casualitat ha fet que el primer pas per investigar la violència policial i política de Madrid l'1-O coincideixi amb l'inici del judici al Suprem contra la cúpula dels Mossos d'Esquadra. 

Aquesta comissió d’investigació, que se sumarà a la que aborda si hi va haver il·legalitats en l'aplicació de l'article 155, i que el proper 28 de gener comptarà amb el testimoni presencial dels consellers empresonats, tindrà la funció de documentar la violència institucional durant l’1-O, així com fer una "anàlisi sobre la preparació", la determinació dels "responsables polítics i administratius" i l'estudi dels "danys físics i psicològics" i les seves conseqüències. Una de les funcions de la comissió serà elaborar una cartografia dels afectats i visionar les imatges que el jutge Marchena no va autoritzar a veure al judici que es va celebrar al Tribunal Suprem entre el febrer i el juny del 2019 contra els líders indepenentistes.

 

Com ha succeït amb la comissió d’investigació del 155, els membres de la comissió també citaran els qui consideren responsables "polítics i administratius" de la violència l’1-O, si bé són conscients que no voldran comparèixer, com serà el cas de l’expresident Mariano Rajoy. També seran cridats a donar explicacions diversos experts en "violència institucional" per tal que expliquin què passa anys després i donin recomanacions sobre com es pot reparar el dany causat.

La PR de creació de la comissió denuncia que els cossos de la guàrdia civil i la policia espanyola "van decidir desplegar una estratègia de càstig col·lectiu cap a una població que es trobava reunida en els punts de votació, inflingint-los tota mena de comportaments violents amb la voluntat específica de generar-los patiments físics i mentals i d'humiliar als directament afectats, així com a totes aquelles persones partícips en les mobilitzacions a favor del dret de vot". 

 

Comentaris