Les aigües polítiques tornen a ser mogudes. Després d’uns dies de calma aparent amb la investidura de Pedro Sánchez i l’establiment d’un fil de connexió, tot i que molt dèbil, entre la Moncloa i la Generalitat, les estructures judicials de l’Estat han irromput novament per trencar aquesta aparent calma. El Tribunal Suprem ha fet un pas més en la judicialització del conflicte polític que van dissenyar PP, PSOE i Cs amb l’assalt a les institucions catalanes per la via del 155 i ha avalat que la JEC, un òrgan administratiu i no judicial, dicti una inhabilitació del president Quim Torra com a diputat del Parlament. Ho ha fet amb l’excepcionalitat que suposa el fet que no hi hagi sentència ferma, per suposada desobediència al TSJC. Una resposta molt contundent al posicionament de la Fiscalia espanyola, acabada de nomenar pel PSOE, defensant que era “assumible” la petició de la defensa de Torra de deixar en suspens l’acord de la JEC, argumentant que “els interessos públics podrien resultar contradictòriament afectats per la inhabilitació en un context complex”.
Al final, una pancarta demanant la llibertat dels presos polítics penjada a la façana de la Generalitat durant la campanya electoral ha estat l’excusa perfecta perquè els poders soterrats del règim del 78 vagin a fons per dinamitar el poc terreny no cremat que queda per fer política. Amb la decisió del Suprem de donar la raó a la JEC, i per tant, empènyer el Parlament a retirar-li l’acta de diputat al president, l’alt tribunal pretén, en primera instància, apartar Torra del tauler polític i en conseqüència rebentar el Govern i precipitar eleccions. Però de retruc, si el Parlament, com fonts d’ERC i de JxCAT asseguren, i com manté el mateix Quim Torra, es neguen a vulnerar els drets polítics del diputat i president de la Generalitat, el conflicte tindrà un efecte rebot a la Moncloa. D’entrada, l’executiu de Sánchez ha demanat al Parlament que faci efectiva la resolució de la JEC, que alhora ha exigit al president Roger Torrent que retiri immediatament les credencials a Torra.
La pancarta que demana “llibertat presos polítics i exiliats” a la façana del Palau de la Generalitat
Si, com és previst, en el ple d’aquest dilluns 27 de gener el president Torra exerceix el seu vot, el xoc estarà servit. Tant dins de l’hemicicle, perquè Cs i PP ja han anunciat que faran el que calgui perquè Torra no s’assegui al seu escó, com fora, perquè el govern de Pedro Sánchez sentirà la pressió de la dreta espanyola i dels poders judicials per tal que actuï contra el seu propi soci, ERC, com a membre del Govern de Catalunya i com a tenidor de la presidència del Parlament. A més, tal i com han explicat a El Món fonts de la Mesa del Parlament, es dóna per fet que “els membres de la Mesa començarem a rebre notificacions per ser inhabilitats també. Però és el que hi ha, i aquesta vegada no comptem que ningú es faci enrere”.
De fet, la Mesa del Parlament va ratificar Torra en el seu escó el passat 4 de gener, l’endemà de l’anunci de la JEC, acodant presentar un recurs al Suprem per blindar el seu escó. A més, es van desestimar les peticions de Cs i del PP que reclamaven retirar-li l’escó i convocar una ronda de contactes per proposar un nou candidat a la presidència de la Generalitat.
Sigui com sigui, la política catalana s’ha tornat a convertir en un fangar de la mà dels poders judicials i administratius espanyols d’un Estat que boicoteja qualsevol intent d’estabilitzar la política. Però no només la política catalana entra en un temps més tempestuós, també la política madrilenya, que penja d’un fil que es manega des de Catalunya.
La façana principal del Tribunal Suprem
