– A qui interpel·la aquesta Diada 2019? A Madrid? Al món? Als partits catalans? A la mateixa societat catalana?
Aquesta Diada volem tornar la independència al centre del debat. El dol per l’empresonament i l’exili ha estat dur i ens ha desorientat molt. Fins i tot hi havia el risc que abandonéssim els nostres objectius polítics. Per això aquesta Diada té un doble objectiu: d’una banda, deixar clar a l’Estat espanyol que no renunciarem a la independència. Un dels objectius de la repressió és que ho fem i, si tornem a sortir massivament, deixarem ben clar que la por no ens paralitza ni ens fa abandonar el nostre objectiu i que la nostra musculatura està intacta per afrontar la sentència. El segon objectiu és pressionar als partits polítics catalans perquè teixeixin d’una vegada per totes una estratègia unitària per a la independència. Els darrers mesos hem vist i viscut situacions que la gent no es mereix i, en comptes de treballar col·lectivament per una estratègia compartida, s’han perdut en debats i batalles estèrils. Hem de fer un punt i a part i reprendre la iniciativa, com vam fer abans del referèndum de l’1-O.
– La Fiscalia de l’Estat ha insistit aquest dilluns en la violència del procés davant Felip de Borbó. Li queden reserves de fe en una negociació amb Madrid?
És evident que tots voldríem un referèndum pactat però sempre acabem xocant amb la realitat. Vam tenir una gran victòria l’octubre del 2017 perquè vam ser capaços d’anar junts tots i celebrar el referèndum malgrat la negativa de l’Estat espanyol. El que va fallar va ser l’expectativa de diàleg.
– Un èxit de participació a la Diada tindrà alguna conseqüència política?
Estic convençuda que sí. El 2012, una manifestació inesperadament multitudinària va condicionar l’agenda política, va obligar el Govern a posar l’autodeterminació al centre del debat. És cert que primer va ser el 9-N però l’Assemblea, precisament, va ser un dels agents que va treballar perquè es fes un referèndum vinculant, que finalment va tenir lloc el primer d’octubre del 2017. Les grans manifestacions, la mobilització popular, han estat una eina de pressió, han servit per forçar els partits catalans a actuar d’acord amb el que els carrers i les urnes reclamaven. Renunciar als carrers seria un greu error, cal que estiguem ben connectats perquè aquesta manifestació serà el preludi d’una nova etapa i quan els carrers han estat vius, ferms i decidits, sempre han acabat passant coses.
– Quina diferència observa en l’ambient previ a aquesta Diada 2019 en comparació amb les anteriors?
Les inscripcions van començar fluixes però amb les setmanes hem anat remuntant i ja estem gairebé igual que l’any passat. Estic convençuda que tornarem a ser molts, moltíssims. La gent mai falla. Sí que hem detectat, però, que els darrers anys la gent s’hi inscriu més tard. A més, enguany la gent ens va demanar que no féssim cap performance per la Diada i ho hem entomat així: res de coreografies ni accions. Com que no en fem, però, ara molta gent ara no s’hi inscriu perquè no hi veu cap necessitat. Segueixo fent una crida perquè s’hi inscriguin. Ens ajuda molt a organitzar els trams. I també a adquirir la samarreta, ja que ens permet finançar les campanyes que fem durant tot l’any. No rebem subvencions i només amb les quotes de socis no podríem haver fet ni la campanya internacional del judici, ni la campanya que va acabar portant la candidatura independentista a la Cambra de Comerç. Ens cal vendre samarretes per poder tenir múscul econòmic i ser independents.
– Algú li deu haver dit que es queda a casa perquè troba inútil la mobilització. Què li ha contestat?
Que quedar-se a casa no serveix de res ni és cap alternativa. A tots ens agradaria que aquest procés fos més ràpid, que la situació política amb la què arribem fos diferent. Però precisament, com que volem que canviïn les coses, cal actuar perquè passi. I una eina potentíssima, que ens fa forts a dins i a fora, és la manifestació de la Diada. Durant aquest any hem fet mobilitzacions molt diferents: vam fer un tancada a la seu de la Comissió Europea a Barcelona, també a la Sagrada Família… Crec que hi ha d’haver accions per a cada moment i per a cada públic i han de ser compatibles. Demà hi hem de ser tots.
– Les sentències seran un incentiu per la unitat o el tret de sortida per a unes eleccions amb l’hegemonia en disputa?
El que hem d’aconseguir és que aquesta sentència sigui un búmerang per a l’Estat. De moment ja hem aconseguit victòries internacionals com la resolució del Grup de Detencions Arbitràries de l’ONU, que va exigir la llibertat dels presos polítics. Això demostra que, si prenem la iniciativa, podem obtenir victòries, i encara que l’Estat les ignori això degrada la seva imatge i reforça la nostra causa. Aquesta sentència ha de servir perquè tornem a prendre la iniciativa i deixem de lamentar-nos o de fer victimisme innocu. Si no ens agrada com són les coses, canviem-les. Per això és tan important que omplim Barcelona. Volem interpel·lar els nostres partits polítics perquè vegin que aquesta pugna electoral no ens porta enlloc. En comptes de veure qui gestiona les engrunes, hauríem d’estar decidint com afrontem el proper embat democràtic. O prenem la iniciativa o seguirem encallats indefinidament.
