La Diada d’enguany serà descafeïnada a causa de les mesures de la Covid-19. Però sense la pandèmia, hi hauria hagut prou mobilització ciutadana, tenint en compte que l’independentisme institucional arriba a aquesta data novament sense unitat estratègica i en un clima preelectoral?
De fet, a la Diada del 2019 ja hi havia divisió entre els patits independentistes amb els pactes a la Diputació de Barcelona i en alguns ajuntaments i no hi havia unitat estratègica. En aquest sentit, el panorama era prou similar al d’enguany, i una part de l’independentisme ja qüestionava la utilitat de les grans mobilitzacions tradicionals. I malgrat tot, sorprenentment van acabar sortint al carrer centenars de milers de persones.
No percebeu el desànim al carrer?
Hi ha una base popular independentista molt sòlida, que quan toca es mobilitza al marge dels partits. És veritat aquest any sí que des del principi vam tenir clar que aquest 11-S seria radicalment diferent, però en qualsevol cas, l’ANC té la responsabilitat de no contribuir a la desmobilització. Hem anat adaptant la Diada i plantejant alternatives perquè hi pugui haver mobilització per a tothom. Una gran majoria no serà al carrer i no es concentrarà en un sol lloc, ni hi haurà autocars, però hem habilitat unes concentracions segures des del punt de vista sanitari per a aquelles persones que es vulguin expressar al carrer i nosaltres puguem també fer sentir el nostre missatge polític.
Enguany no es podrà exhibir la foto d’una Diada massiva per raons òbvies, però què vol comunicar l’ANC a nivell internacional?
Que l’independentisme se sap mobilitzar també adaptant-se al a Covid-19. A l’independentisme català fa molts anys que se l’observa internacionalment l’11-S, els mitjans internacionals però també molts interlocutors exteriors. I aquest any que sembla que el conflicte català està més fora de l’agenda mediàtica internacional, és una nova oportunitat per mostrar-nos al món i demostrar que hem estat capaços d’organitzar un centenar de concentracions segures a arreu del país. Demostrar que l’independentisme és viu i que segueix expressant les seves reivindicacions.
I quin missatge hi ha per a l’Estat espanyol?
Els independentistes ja no hem de parlar per a Espanya. Hem de deixar de prendre decisions pensant què dirà Espanya, i seria un error estar pendents de què opinarà a la premsa espanyola o la cort de Madrid. Fins ara hem viscut condicionats permanentment per Espanya i no hem avançat.
De fet, la premsa espanyola ja ha fet una campanya acusant l’ANC de posar en risc la salut dels catalans amb la Diada.
Les nostres concentracions són absolutament escrupoloses i van més enllà del que marquen els protocols sanitaris formalment aprovats per la Generalitat. La distància és de 1,5m i nosaltres marquem una distància de 2m, i estem actuant amb plena responsabilitat i d’acord amb les instruccions per garantir el dret de manifestació. No ens podem condicionar per amenaces de cap tipus. Tothom anirà amb mascareta, es mantindrà la distància i no hi haurà aglomeracions. Sabent que el risc zero no existeix, la Diada és una activitat de moltíssim menys risc que moltes de les festes que es fan. I evidentment, quan no puguin acusar-nos d’haver posat en risc la població ens diran que hem punxat… Doncs l’objectiu justament és no fer manifestacions massives, sinó simplement domar l’opció de manifestar-se a qui ho desitgi. Fa anys que l’unionisme pregona que la bombolla independentista ha punxat, però els darrers sondeigs apunten que podria superaar el 50% dels vots a les urnes. Quina bombolla punxa? La de Ciudadanos, potser?
Paluzie defensa que les concentracions de la Diada complifran %22escrupulosament%22 les mesures de seguretat JORDI BORRA?S
La remodelació del Govern de fa uns dies refreda la imminència de les eleccions. Uns mesos que poden ser una treva o més marge per a la confrontació dins de l’independentisme. Què pot fer l’ANC per acostar posicions i treballar per la unitat?
Fa mesos que ens trobem en un clima preelectoral que no és gens bo, ho veiem sobretot a les xarxes socials, amb comportaments que tenen seguidors més acèrrims d’uns i altres, d’ERC i de Junts. No és bo, perquè al final acaba frustrant i no ens permet avançar. Que s’allarguin les eleccions em preocupa, i per tant no podem contribuir al clima de guerra entre els patits. Evidentment defensarem els nostres posicionaments estratègics, però alhora mirant de concretar amb accions l’apoderament ciutadà.
Per part de l’ANC, si les eleccions són més tard, els projectes que tenim i que volem desenvolupar tindran una mica més de temps per fer-los, perquè en aquest país, quan hi ha eleccions tota la resta desapareix completament dels mitjans.
El proper 17 de setembre el president Torra compareix al Suprem. Es dona per feta la seva inhabilitació. A partir d’aleshores, què es pot fer des de la societat civil? Amb la sentència de l’1-O s’esperava una resposta de país que mai va arribar…
Hi va haver mobilització al carrer, el que no hi va haver és una resposta institucional. Aquest és el gran risc, que no hi hagi un acord institucional amb estratègia per capitalitzar aquesta inhabilitació i utilitzar-la políticament. Però si no tens una estratègia pactada i comuna, cada cosa que arriba sovint acaba representant un problema i una font de desunió. Si tinguéssim una estratègia definida podríem treballar totes aquestes oportunitats col·lectives. M’agradaria pensar que tenim uns dies per fer-ho, però ho veig molt difícil. En tot cas, des de l’ANC treballarem per una reacció popular que sumi.
