Joaquim Paladella (Batea, 1963) va arribar a l’alcaldia d’aquesta població de la Terra Alta un any abans que Barcelona fos olímpica. Amb només 2.000 habitats, és coneguda per la seva producció de vi. I des de fa una setmana, s’ha situat al mapa de l’unionisme espanyol i l’unionisme català perquè un diari de Madrid va explicar que l’alcalde volia demanar la independència de Batea i sol·licitar la dependència de l’Aragó. I tot i que Paladella diu que només és una opció, el poble s’ha revoltat. Ell és alcalde per la llista municipal UPTA, vinculada al PSC, partit per al qual el mateix alcalde va ser diputat al Parlamet de Catalunya entre el 2004 i el 2010. Però el 27-S, per exemple, l’independentisme es va imposar per majoria absoluta. En aquesta entrevista assegura que la proposta de marxar a l’Aragó no és ferma, només una possibilitat si Carles Puigdemont no el rep i atén les necessitats del poble. Rebutja ser l’heroi de l’unionisme, promet no impedir als seus veïns poder votar l’1 d’octubre i a més, asssegura que el 9N va votar Sí-Sí. Un detall que els mitjans de Madrid han oblidat comentar.
Vostè és alcalde de Batea des de l’any 1991. Ha vist passar molts executius pel Palau de la Generalitat, i assegura que la seva queixa de desatenció al poble no és una flor d’estiu. Com arriba a posar sobre la taula la possibilitat d’annexionar-se a l’Aragó i deixar Catalunya, si el Govern no dóna resposta a les necessitats de Batea?
La situació de discriminació fa molts anys que dura, però s’ha aguditzat en els darrers mesos. Des que va acabar el Govern tripartit, ha estat cada vegada pitjor, i ara, amb tot el desvergonyiment del món.
Relaciona aquest “desvergonyiment” amb la diferència de color polític entre la Generalitat, independentista, i el partit local que vostè representa, vinculat al PSC?
No hi ha cap relació amb la qüestió independentista, el que sí que hi ha és una relació claríssima amb un fet: Des de fa anys, Convergència fa el possible i l’impossible per intentar fer-nos fora de l’Ajuntament de Batea. En les darreres eleccions del 2015 va fer una despesa enorme durant la campanya, i en els interessos i la coalició que fan amb ERC, que s’ha acomodat bé a l’estratègia de Convergència. Per tant, desmenteixo que la discriminació que pateix Batea tingui a veure amb l’independentisme.
Tot plegat és només una qüestió de competència electoral local?
Més que local, de Terres de l’Ebre. I és una estratègia no només destinada a desgastar la meva figura, sinó a frenar el desenvolupament local de Batea, molt més potent que altres pobles de la Terra Alta, i aquesta potència no interessa a alguns.
Hi ha altres municipis de les Terres de l’Ebre que també se sentin perjudicats?
Sí, pràcticament tots els municipis de les Terres de l’Ebre. No tenen pràcticament més, i les inversions són escasses. Però nosaltres intentem plantar cara i diem que fins aquí hem arribat.
Hi ha molts ajuntaments governats pel PDeCAT i per ERC. També els discriminen?
La manca d’inversions és generalitzada, però sobretot els ajuntaments de Convergència no diuen res perquè ja els va bé. En canvi, a Batea tenim molts serveis que no tenen altres perquè des de l’Ajuntament hem fet molta feina. Ara ens intenten treure potencial econòmic i qualitat de vida. És curiós que la Generalitat pagui piscines a alguns municipis i a altres no els paguen absolutament res.
En quin moment vostè pren la decisió d’explicar públicament que Batea podria demanar l’annexió a l’Aragó?
La decisió és enfrontar-nos a la discriminació i no en concret marxar de Catalunya. Ho vam decidir tot l’equip de govern. És més, ho hem parlat amb la pràctica totalitat del Parlament de Catalunya, així com amb la presidenta del Parlament. Però els mitjans de comunicació ho han tergiversat.
Aquí pot explicar exactament la seva proposta. Endavant.
Hem de parlar amb el president de la Generalitat i amb el govern central per explorar totes les possibilitats, que poden ser moltes i variades. Entenem que un poble no pot ser discriminat. Una de les solucions, perquè som un poble fronterer, és, efectivament, integrar-los a l’Aragó i deixar Catalunya. Però nosaltres hem dit de parlar de totes les opcions, i després decidirem i farem una proposta concreta.
Ha tingut resposta de la Generalitat o de l’executiu espanyol a la seva petició de reunió?
Fa un mes que vam demanar cita a la delegació del govern espanyol i no ens han donat cita. I pel que fa a Puigdemont, ens han donat resposta, però no per reunir-nos amb ell, sinó amb el delegat del Govern a les Terres de l’Ebre. No he acceptat l’oferta. Jo vull parlar amb el president de la Generalitat. Serà molt greu si no em rep.
Tot i que vostè diu que l’annexió a l’Aragó només és una possibilitat, creu que amb aquesta comunitat autònoma els habitants de Batea viurien millor?
El més fàcil perquè a Batea es visqui millor és que em pugui reunir amb el president de la Generalitat i acordem resoldre les nostres demandes. Si això passa, ja no caldrà que ens plantegem marxar a l’Aragó. Però insisteixo, tot aquest rebombori s’ha muntat perquè ha interessat a algun sector mediàtic.
Pot concretar quin sector mediàtic?
Aquí ens trobem amb el procés, i és per això que ha sortit la polèmica. El plantejament que fa el Govern de la Generalitat és que a Madrid hi ha un govern que discrimina Catalunya, i el president de la Generalitat li diu al president del govern –es refereix a Rajoy- que no està conforme i que planteja la independència. Doncs igualment, nosaltres diem claríssimament que ens sentim discriminats. Hi ha un Parlament de Catalunya que, com diu Puigdemont, és sobirà. Per tres vegades el Parlament ha dit que s’ha d’obrir una residència a Batea i que s’ha de complir el conveni de places que ens pertoquen. Però curiosament, el Govern català es nega a complir les resolucions del Parlament en el cas de Batea però exigeix que es compleixin altres resolucions?
Vostè ha proposat de fer un referèndum a Batea per, si arriba el cas, preguntar-los si volen ser aragonesos o catalans.
Efectivament, qualsevol proposta que fem passarà per les urnes. I aquesta és la raó per la qual el Govern de la Generalitat està nerviós, perquè ho consultarem amb el poble.
En tot cas, és legalment fàcil, marxar de Catalunya i demanar l’annexió a l’Aragó?
Encara no hem entrat en aquesta fase, no n’hem parlat encara amb l’Aragó ni amb el govern central. Però no només plantegem l’opció de deixar Catalunya, hi ha altres alternatives.
Quines?
Per exemple, no pagar els tributs, o també marxar del Consell Comarcal de la Terra Alta –que presideix l’alcalde de Gandesa, Carles Luz (PDeCAT)-, que és qui està ordint totes aquestes històries. I encara hi ha més possibilitats, com per exemple, intentar dependre directament dels fons de liquiditat (FLA). Però en tot cas, no hi ha una sola opció sobre la taula, i serà una decisió consensuada.
Ha rebut instruccions del PSC?
No. No hem parlat d’aquesta qüestió.
L’1 d’octubre, el Govern de la Generalitat ha anunciat que convocarà un referèndum d’independència. Batea posarà pals a les rodes, seguint les consignes del PSC?
Primer hem de veure si hi ha referèndum o no hi ha referèndum.
Si el PSC crida els alcaldes a impedir-ho, és que creu que hi haurà referèndum.
En qualsevol cas, Batea no farà res més que el que farà qualsevol altre municipi de Catalunya. La Generalitat té edificis propis, no cal que ens demani cap.
Si els ho demanen, perquè així serà, amb la voluntat que el referèndum es desenvolupi com en qualsevol altra elecció, què farà vostè com a alcalde?
No ho sé, ho hauríem de parlar. Si ens ho demanem, li direm que per a què volen els nostres locals si ja en té la Generalitat a Batea. Però la nostra intenció no és posar traves al referèndum, no ho hem fet ni ho farem mai. Quan es va fer el 9N nosaltres no vam posar cap trava. Les votacions es van fer a l’institut i nosaltres vam col·laborar en allò que ens van demanar. Si volen alguna cosa, que ens la demanin i ja veurem quines decisions prenem. Però no ens comportarem de manera diferent a cap altre poble de Catalunya.
L’alcalde de Batea té previst anar a votar l’1 d’octubre?
El que puc dir és que el 9N vaig anar a votar, i vaig votar Sí-Sí.
Però l’1 d’octubre s’apunta com un referèndum vinculant.
Ja ho veurem. Però és evident que la persona és persona, i qui va a votar és la persona i no pas l’alcalde.
Els mitjans unionistes l’han presentat com un heroi de la resistència espanyolista a Catalunya. Això no els agradarà…
No és ni just ni encertat.
L’alcalde de Batea no rebutja, d’entrada, anar a votar l’1 d’octubre?
Ni descarto anar-hi ni descarto no anar-hi.
