La fiscalia de l’Audiència Nacional continua encaparrada en l’existència del que bateja com a “CNI Catalán”. De fet, és un dels protagonistes principals a les diligències penals 104/2017 i 99/2018 que dirigeix el jutjat central d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional. En aquests expedients, la fiscalia hi té oberta “l’operació Apostolcat” dedicada a investigar “l’organització clandestina liderada per treballadors públics catalans” per articular “estructures d’Estat i una república catalana digital”. Una entitat que els analistes anomenen “CNI catalán”, és a dir, una mena de Centre Nacional d’Intel·ligència –els serveis secrets espanyols– però d’arrel independentista.
Tan important és per a la fiscalia treure l’entrellat d’aquesta suposada organització que ha incorporat la investigació en la seva memòria en l’apartat de terrorisme com “accions de l’independentisme violent a Catalunya”. Segons el relat de la fiscalia recollit per les investigacions de la Guàrdia Civil, el “CNI Catalán” estaria “dinamitzant diverses iniciatives tendents a la desconnexió de l’Estat català mitjançant la creació i regeneració d’estructures paral·leles i d’una República catalana digital”.
Segons els atestats amb què treballa el ministeri públic, els treballadors públics “serien els encarregats de planificar i, arribat el cas, executar certes accions multitudinàries i altres accions amb la finalitat de prendre el control del territori”. És més, segons consta a les diligències judicials, “la investigació ha permès observar els contactes i reunions entre diferents sectors del moviment independentista”. D’aquests, “moviments” la fiscalia “infereix una intensa activitat amb l’objectiu de mobilitzar-los per obtenir i mantenir el control efectiu del territori”. Una mobilització que, segons el ministeri públic, busca “aconseguir la proclamació efectiva de la República a Catalunya”.
El cas Judas
El “CNI Catalán” és protagonista excepcional en les diligències 99/2018 de l’Audiència Nacional, conegut com el Cas Judas o 23S, la detenció de presumptes membres de CDR acusats de terrorisme i estralls. Segons el sumari, al que ha tingut accés El Món, la Guàrdia Civil explica que els arrestats deien que un “grup secret, anomenat CNI catalán” s’havien posat en contacte amb ells per “aportar la infraestructura logística necessària amb l’objecte de cometre una acció amb la que pretenen ocupar el Parlament de Catalunya i, després, defensar-lo”. Segons l’institut armat, “l’encàrrec” del suposat CNI català va ser “assumit pels ERT, -Equips de Resposta Tàctica- que aleshores es trobava en fase de consolidació i expansió”.
Un nom que ve de lluny
Aquesta investigació ja ve de lluny. De fet, els analistes de la Guàrdia Civil ja explicaven l’existència del “CNI catalán” en els atestats que han bastit la instrucció del judici del procés. En concret, el relacionaven amb un entramat on s’hi barrejava informació, internet, xarxes socials i suports informàtics. En aquest sentit, ja el 2013 va generar força polèmica un informe apròcrif del CESICAT, que partits com Ciutadans van brandar al Parlament com el “CNI Català”. L’expressió va aparèixer amb força en la investigació dels papers de la incineradora de Sant Adrià del Besós, quan el Cos Nacional de Policia va interceptar furgonetes dels Mossos que anaven a destruir papers confidencials de la Comissaria General d’Informació.
Part del sumari de l’operació Judas on es recupera la idea del CNI catalán Quico Sallés
