Onze anys de periple judicial per recuperar papers espoliats de Salamanca

La família del geògraf i activista polític Gonzalo de Reparaz tindrà la totalitat dels documents després d’una llarga batalla judicial contra el ministeri de Cultura

La memòria històrica és una de les assignatures pendents de l’Estat espanyol, senyal evident que les ferides que va causar la Guerra Civil i la dictadura no estan tancades. I el que és pitjor, no hi ha una voluntat clara de tancar-les per part de cap dels grans partits d’Estat. El periple judicial que ha patit la família del geògraf i activista polític Gonzalo de Reparaz, que va residir a Barcelona entre el 1921 i el 1938, per recuperar els documents i llibres que li van ser espoliats a Madrid, és només un exemple. Malgrat que un decret espanyol del 2008 –del govern Zapatero- sobre la restitució a particulars dels documents confiscats i guardats a l’Arxiu de Salamanca contenia una disposició addicional que establia que els afectats tenien dret a recuperar també els documents espoliats en una comunitat autònoma diferent a la que residien.

Va ser aleshores quan la filla de Gonzalo de Reparaz, Maricarmen de Reparaz, que viu al Perú on va morir el seu pare exiliat inicialment a França, va decidir reclamar al ministeri de Cultura tots els documents i llibres que li havien estat confiscats a Madrid. De Reparaz havia marxat a Barcelona i els documents havien quedat al seu domicili de la capital de l’Estat, on van ser espoliats. No sabia, però, que començava un periple judicial que duraria onze anys. Tal i com ha pogut saber El Món, el proper 5 de març, el seu advocat, Pep Cruanyes, de la Comissió de la Dignitat, ha estat citat a Salamanca perquè el representant de la subdirecció general d’arxius de l’Estat faci entrega de vuit cartes datades el 1933 al seu homòleg de la Comunitat de Madrid, i aquest, a Cruanyes. Aquestes cartes no es van entregar quan tocava, en un acte l’any 2016 en què el ministeri de Cultura retornava a la família 49 caixes procedents dels arxius de Salamanca, sota tutela de l’Estat. Una entrega que, malgrat l’empara d’un decret del govern Zapatero, havia arribat també per la via judicial, amb un recurs de cassació al Suprem guanyat l’any 2014.

Una de les cartes recuperades del geògraf i activista polític Gonzalo de Reparaz

Una de les cartes recuperades del geògraf i activista polític Gonzalo de Reparaz

La cita el dia 5 de març és una victòria judicial de l’advocat, que en declaracions a El Món explica que “després de sis anys de plet amb la Comunitat de Madrid, que no volia complir el decret i retornar els documents a la família, va ser el Tribunal Suprem qui va ordenar al ministeri de Cultura que retornés els documents. Des del primer moment, l’Estat ha tingut una actitud obstructiva, així com la Comunitat de Madrid. I quan es fa l’entrega, ens adonem que falten documents. I aquí un altre viacrucis judicial, que acabarà més d’una dècada després i de molts esforços”.

 

Documentació retinguda

Cruanyes, que ha fet d’avocat de la família de Reparaz de forma gratuïta, recorda que en revisar la documentació “ens adonem que falta un paquet amb vuit cartes datades el 1933, i quan les reclamem, el ministeri de Cultura s’hi nega i diu que les cartes van ser espoliades a Barcelona, i que per tant, hem d’iniciar un altre procediment per recuperar-les. És fals, no consta enlloc que fossin requisades a Barcelona, i sí a Madrid. Un error dels arxius o mala fe? No ho sabem, però aleshores demanem al Suprem que executi la sentència i obligui a retornar-nos les cartes, que a més, estan digitalitzades. Finalment, el Tribunal de Justícia de la Comunitat de Madrid ens ha donat la raó, i quatre anys després que ens entreguessin la primera remesa, haurem recuperat tots els documents espoliats”, relata Cruanyes, que ha gestionat el procés judicial sota el paraigua de la Comissió de la Dignitat.

 
La dpcumentació recuperada el 2016, expoada a Catalunya. EP

La dpcumentació recuperada el 2016, expoada a Catalunya. EP

Aquest serial de memòria històrica acabarà el 5 de març per a la família del geògraf i activista polític, però l’Estat continua retenint milers i milers de documents espoliats que encara no han tornat als seus legítims propietaris i que, vistes les traves administratives i judicials, passaran molts anys fins que es faci net. “Ha estat un calvari judicial indigne d’un Estat que hauria de complir amb el deure de restitució, tal i com ha denunciat en reiterades ocasions l’ONU”, conclou l’advocat del cas.  

 

Comentaris