Espanya s’enfronta dimecres a l’Examen Periòdic Universal, un mecanisme de les Nacions Unides que avalua la situació dels drets humans als estats. La seu del Consell de Drets Humans de l’ONU a Ginebra acollirà la sessió de control al matí, on una delegació del govern espanyol explicarà quines accions han fet en els darrers anys per millorar la situació dels drets humans. Tot seguit, els representants dels països membre de l’ONU destacaran els punts forts i dèbils d’Espanya i faran les seves recomanacions. Si bé les ONGs han pogut presentar la seva opinió en la fase prèvia, no podran intervenir en el debat, reservat als estats. L’informe previ de l’ONU recull les preocupacions sobre la situació a Catalunya expressades els darrers anys per diversos organismes vinculats. Els governs, però, no tenen cap obligació de fer seves aquestes inquietuds en l’examen.
L’Examen Periòdic Universal és una avaluació sobre drets humans a la qual se sotmeten tots els estats de l’ONU cada quatre anys i mig. Es tracta d’un procediment en l’àmbit estatal. És a dir, que són els mateixos governs els que s’examinen els uns als altres. Tanmateix, en la fase preliminar de l’examen, les ONGs poden presentar els seus informes sobre la situació dels drets humans al país en qüestió. D’altra banda, l’ONU fa un recull de totes les resolucions que han fet els seus organismes en els darrers anys sobre aquell estat. També els governs en qüestió presenten la seva valoració. A partir d’aquests documents, la resta d’estats fan la seva pròpia valoració i traslladen al país que passa l’examen les seves inquietuds i advertències.
L’opinió de les ONGs
Una quarantena d’organitzacions de tot l’Estat van denunciar en els seus informes la “violació” de drets com el de manifestació, llibertat d’expressió o a la participació política. La majoria de les denúncies se centren en aquestes qüestions, però també n’hi ha que critiquen la política penitenciaria dels presoners bascs o la manca de polítiques de veritat i reparació a les víctimes del franquisme.
Algunes organitzacions també lamenten que no s’hagin “aclarit responsabilitats” per l’actuació policial durant l’1-O i critiquen la “rigidesa” de la Constitució i la “discriminació contra les llengües que no són el castellà” a Espanya.??Entre les denúncies també hi ha “violacions” sobre els drets de les persones amb discapacitat, contra “l’acusació de terrorisme” contra els joves d’Altsasu, la Llei de Seguretat Ciutadana, la manca de reparació a les víctimes del franquisme o la política penitenciaria dels presos bascs.
Òmnium Cultural, l’ANC, Plataforma per la Llengua, International Trial Watch, PEN Internacional, l’Associació Catalana de Professionals o el Grup de Periodistes Ramon Barnils són algunes de les organitzacions que presenten les seves denúncies sobre l’estat dels drets humans a Espanya.
El recull de l’ONU inclou l’afer català
En el seu informe recopilatori sobre la situació de drets humans a Espanya, l’ONU inclou la resolució del Grup de Treball sobre les detencions arbitràries que recomanava l’alliberament els independentistes en presó preventiva pel cas de l’1-O. També recull que diversos relators especials de l’ONU van instar a les autoritats espanyoles a “respectar plenament els drets humans fonamentals” arran dels fets de l’1-O i van demanar que s’investiguessin les càrregues policials. En aquest sentit, constata també com experts i fins i tot l’Alt Comissionat de l’ONU per als Drets Humans van fer una crida al diàleg.
D’altra banda, l’informe també recull la preocupació dels organismes de l’ONU per la violència contra les dones a Espanya, l’internament dels immigrants i les dificultats dels refugiats per obtenir asil a l’Estat.
Escrutini a Espanya
Dimecres serà la tercera vegada que l’estat espanyol se sotmet a aquest mecanisme de control. A les 9 del matí el secretari d’estat d’Afers Exteriors, Fernando Valenzuela Marzo, obrirà la sessió de control amb un discurs on explicarà els avenços que ha fet el govern en els darrers quatre anys. Després serà el torn dels estats per plantejar les seves preguntes i preocupacions sobre els drets humans a Espanya. Les ONGs no podran intervenir en aquesta reunió.
Alguns estats ja han enviat algunes preguntes a Espanya per poder preparar les seves recomanacions. Per exemple, Suècia ha preguntat al govern de Pedro Sánchez com garantirà que la llei de seguretat ciutadana “no viola el dret a la llibertat d’expressió i de reunió, en especial pel que fa als periodistes i la societat civil” i què farà per combatre la violència sexual i de gènere. També el Regne Unit té dubtes sobre quan es farà una llei de violència de gènere a Espanya.
L’ONU concedeix un dia de “reflexió” abans d’aprovar el conjunt de recomanacions a Espanya. El govern haurà de dir llavors quines d’aquestes accepta per millorar en el respecte als drets humans. Tot i això, també podria demanar més temps per acabar d’estudiar les propostes.
