Òmnium Cultural ha assegurat que hi va haver una “operació mediàtica” per criminalitzar Jordi Cuixart un cop ja era a la presó. Un cop acabada la fase pericial, l’entitat recorda que el Tribunal Suprem no va admetre com a prova dos informes elaborats per experts que analitzaven, per una banda, les xarxes socials d’entitats, partits i mitjans i, per l’altra, les portades i continguts dels principals diaris de l’Estat els dies 20-S i 1-O. Segons aquestes pericials, no van augmentar les cerques ni la presència a Internet de la figura de Cuixart i no es va relacionar el president de l’entitat amb la violència ni amb el delicte de rebel·lió. Per tot plegat, el vicepresident de l’entitat, Marcel Mauri, considera que es va crear un “relat a mida per convèncer l’opinió pública espanyola i internacional”, i que es va fer de manera “intencionada” i “desvinculada de la realitat” que es va viure a Catalunya durant la tardor del 2017.
De l’anàlisi de les xarxes socials es desprèn que en el moment dels fets del 20 de setembre al Departament d’ Economia i els dies immediatament posteriors no es va associar la violència ni la rebel·lió amb Cuixart. L’informe explica que, quan es produeixen fets violents a manifestacions multitudinàries, la transcendència pública provoca que personalitats i polítics centrin la seva atenció en la violència. En el cas del 20-S, però, l’anàlisi de les xarxes demostra que això no es va produir. Per demostrar-ho s’han examinat 23 perfils de Twitter d’entitats, partits i polítics catalans i espanyols (PSOE, PSC, Ciutadans, PP, VOX, Podem i Societat Civil Catalana). Durant els dies 20, 21 i 22 de setembre aquests perfils van generar gairebé un miler de piulades i cap menciona Jordi Cuixart, Òmnium Cultural, ni els ‘Jordis’; no apareixen ni una vegada paraules com ‘alçament’ o ‘tumult’. Segons l’informe, només a tres piulades hi apareix la paraula ‘violència’ però en cap cas relacionada amb els fets del 20-S sinó amb violència masclista. Tampoc s’aprecia cap pic de converses que continguin la paraula ‘violència’ ni derivades.
L’altra pericial se centre en l’1-O i estudia la figura i el paper de Jordi Cuixart en relació amb els articles d’opinió i els continguts de diferents capçaleres de premsa (‘El Periódico de Catalunya’, ‘La Vanguardia’, ‘ABC’, ‘El Mundo’, ‘Siglo XXI’ i ‘El País’). Segons els autors de l’informe, els ciutadans van actuar de forma pacífica. Els autors destaquen que als editorials es parla molt de la “desproporció i els efectes de la intervenció policial” davant l’actitud ciutadana que es destaca com a “pacífica”. És el cas del diari ‘El País’ que, en bona part dels textos de l’endemà del referèndum, assenyala la “repressió policial”, inclòs l’editorial, però en cap dels articles del diari parla de violència dels ciutadans. En el cas de ‘l’ABC’, la repressió policial és present a la majoria de textos i fotografies. Es fa referència a actituds “hostils i agressives” durant les intervencions policials en alguns punts de votació “però no es parla en cap cas d’una actitud violenta de forma generalitzada”. A l’informe s’apunta que aquesta és la tendència que s’observa a la resta de diaris.
