L’ombra de Lòpez Tena planeja sobre el judici de la Mesa

La IP que va liderar el 2010 l’impulsor de Solidaritat, un dels fets mes citats a la vista

Un nom ha sonat amb força i de manera reiterada en les dues jornades del judici a la Mesa del Parlament. A la sala de vistes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya s’ha sentit el nom d’Alfons Lòpez Tena, sobretot, en les acusacions. Concretament, perquè va liderar una Iniciativa Popular per a un referèndum d’independència que la Mesa va rebutjar, tot entrant en el contingut, després d’admetre-la en primera instància. Una prova de càrrec per les acusacions en tant que acreditaria que la Mesa podia valorar la legalitat o la constitucionalitat d’una iniciativa parlamentària.

 

La història es remunta a l’estiu de 2010. Mesos abans que Alfons Lòpez Tena fos diputat de Solidaritat Catalana per la Independència, juntament amb Uriel Bertran, també impulsor d’aquella iniciativa. Concretament, el vuit de juny, la Mesa del Parlament va aprovar tramitar la IP per convocar un referèndum sobre la independència, amb els vots de CiU, ERC i ICV, i el vot en contra del PSC i PP. "Era una votació tècnica i l'han transformada en política, avui és un dia històric per Catalunya”, va assegurar llavors Bertran. Tena afegia en valoracions posteriors a l’admissió a tràmit que “no havien raons per oposar-s’hi perquè es complien els criteris tècnics”. “Han posat per davant la ideologia al compliment de la llei”, retreia a socialistes i populars.  De fet, els lletrats del Parlament van avalar-ne la tramitació.

 

 

Però l’alegria va durar poc. Socialistes i PP van recórrer la decisió a la Consell de Garanties Estatutàries (CGE). L’organisme va emetre un dictamen amb què qualificava la iniciativa contrària a la Constitució i a l’Estatut. En base aquest dictamen, el 13 de juliol la Mesa va tombar la continuació del tràmit, aquesta vegada amb els vots de CiU, ICV, PP i PSC. Només Ernest Benach, aleshores president de la cambra va defensar la iniciativa.

 

De tota manera, aquest cas ha estat aprofitat pels testimonis per aclarir que la llei que regula les iniciatives legislatives populars sí que obliga a mirar el contingut i no només la forma. Per això, es va admetre a tràmit en primera instància però després del dictamen del CGE es va valorar fer marxa enrere perquè el text era “equívoc” amb el marc competèncial català d’aleshores. En qualsevol cas, Tena va aconseguir que la cambra es pronunciés per primera vegada sobre un virtual referèndum sobre la independència de Catalunya

 

 

Comentaris