Fa dies que les xarxes Telegram o Signal han augmentat la seva quota de clients. La quantitat d’abonats que s’han afegit a aquestes xarxes de comunicació mínimament encriptades ha estat visible i constant. Una situació que es va viure justa abans del Primer d’Octubre. Possiblement sigui la metafòra de la setmana que s’enceta. Tothom sap més o menys com començarà, però ningú com acabarà, ni tant sols la Comissaria General d’Informació dels Mossos. Moviments populars, amb certa simulació caòtica de protagonismes; aturada general; gestos polítics entretallats i inintel·ligibles per gran part de l’independentisme i una reacció per part de l’Estat descarnada de “Ho tornarem a fer”, avalats pel tricorni del “Todo por la patria”. Ambient de Primer d’Octubre però a diferència de fa dos anys, no es configura un moviment de defensa sinó de reacció.
L’ambient ve determinat pel tret de sortida d’una sentència històrica. Una decisió judicial que va més enllà dels fets de Setembre i d’Octubre de 2017. Fins i tot, més enllà de l’independentisme, i més enllà de l’Estat. Una sentència que definirà el nou concepte espanyol de democràcia. Sia quina sia la resolució, el dret a la protesta -el dret motor dels altres drets fonamentals- quedarà esmenat, adaptat a contenir moviments polítics disruptius amb el sistema i sobretot dirigit a blindar la indissoluble unitat d’Espanya constitucional.
La sentència i l’estratègia
Les filtracions sobre la possible condemna per sedició en concurs amb malversació encara han esverat més els ànims d’un independentisme que semblava trobar-se estabornit. La llarga espera de la resolució tampoc ha ajudat. Tot indica que aquest dilluns al migdia ja s’haurà notificat si el president de la Sala Penal, Manuel Marchena, no decideix aturar el cronòmetre per renyar, o fer-ho veure, els filtradors de la decisió. En qualsevol cas, la sentència té malaverany però el Tribunal Suprem, que al igual que els altres poders no és un poder estanc, sap també que pot modul·lar la força amb una condemna esglaonada.
Des de l’esfera política fa temps que també es va posar la sentència com un clau d’accés a una nova pantalla sense aclarir quina havia de ser la resposta. Només se celebraven trobades i reunions per reblar que la resposta havia de ser “estratègica i àmplia”. S’han posat sobre la taula idees com un Govern de concentració, noves eleccions, un ple extraordinari a més d’una esperada declaració institucional. Totes les propostes, però, destil·len l’opció de treure el procés de les institucions i concertar en la mobilització popular i el Consell per la República la direcció política.
Els partits estan convençuts que la desobediència institucional és ineficaç i no fa ni pessigolles al ferro de l’Estat. En canvi, una mobilització orquestrada i dirigida des de les entitats civils i amb l’auspici d’un organisme polític fora del control estatal com és el Consell per la República de Waterloo, pot ser més eficient i entramar una mobilització més constant i resultadista. El cas de les Cambres de Comerç n’és l’exemple més evident.
La mobilització popular
Arran d’assenyalar la sentència com una data on el moviment independentista hauria de reaccionar, hi ha hagut una reacció popular calculada a través de les complicades “taules unitàries”, on fins i tot hi participaven els partits. O segons algunes veus, “on fins i tot els partits hi venien a posar traves”. D’aquí han sorgit les idees com les cinc columnes, que tal i com va avançar El Món, travessaran Catalunya durant tres dies des de Berga, Tarragona, Tàrrega, Vic i Girona. Unes marxes que utilitzaran vies claus del país com l’A2, C55, C58,AP7, C17, N150, C16, C33, C65, N II i N-340 a més d’altres secundàries com la GI-5555 o la BV-2241. Són manifestacions més o menys acordades amb els Mossos però que els organitzadors contemplen que es poden desbordar.
Per altra banda, hi ha Tsunami Democràtic, que té un canal de Telegram amb més de 110.000 abonats. Un canal pel qual, de manera un pèl anàrquica, s’informarà de mobilitzacions concretes i puntuals, sempre amb caràcter pacífic i democràtic. Un moviment impulsat per l’entramats social i polític i partidista del sobiranisme. Tsunami Democràtic demana a la gent que porti una ràdio, calçat còmode i menjar i aigua per passar el dia fora de casa. I en cas de viure fora de Barcelona, avisen que s’ha d’estar preparat per agafar el cotxe o el transport públic.
Pel que fa els CDR és per on plora la criatura dels serveis d’informació dels Mossos. No són organitzacions constituïdes com a persona física i de moment no poden discernir cap preavís de concentració o protesta dels registrats els darrers dies. “Ens comuniquen unes 9.000 manifestacions l’any, però s’en fan 3.000 més no comunicades”, apunten fonts d’Interior. El cop policial a 7 pressumptes membres de CDR el mes de setembre ha escampat cert temor a la reacció de l’Estat per l’organització fins i tot, d’un tall de carretera.
Pel que fa als estudiants, el Sindicat d’Estudiants ha convocat vaga a instituts i universitats el 16, 17 i 18 d’octubre, així mateix, també ha instat a aturar les classes en el moment que es conegui la resolució judicial. A tot això, cal afegir la vaga general convocada pel sindicat Intersindical per divendres 18 d’octubre, coincidint amb el final de les marxes.
Molta, molta policia
Els Mossos, el Cos Nacional de Policia i la Guàrdia Civil fa temps que s’estan preparant. D’efectius de policies espanyoles n’han arribat uns 1.200. Però també ara estan preocupats per la possible existència d’una sisena columna. En qualsevol cas, els Mossos ja han activat tot el dispositiu Minerva, que els ha portat algun mal de cap sindical. Com exponent de tot això, el CECOR, que es posa en marxa a la seu d’Interior, a Barcelona. És el centre de Coordinació, és la torre de control de la policia.
Qui manarà serà el comissari en cap Eduard Sallent, tot i que hi hauran els comandaments dels altres cossos, però el CECOR és dels Mossos en ser la policia integral i en tenen les competències d’ordre públic. “N’hem après molt del Primer d’Octubre”, insisteixen. Els polítics s’hi passen, hi tenen una habitació, però en principi no hi pinten res.
Els Mossos sabran on seran els efectius de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil. D’entrada el dispositiu és que les instal·lacions on la seguretat és a càrrec de les policies espanyoles, s’ha reforçat. Dos exemples. En primer terme, la delegació del govern espanyol, on el perímetre exterior serà dels Mossos i la segona línia, del CNP. I en segon exemple, l’aeroport del Prat, on queda més clara la línia entre les dues policies. De la porta enfora dels Mossos.
Però, fonts dels Mossos, asseguren que, a més del dispositiu que s’ha enviat, que consideren exagerat en recursos tècnics i humans, l’Estat té obsessions. Una de les més clares és l’aeroport del Prat i les estacions de l’AVE. Hi ha neguit amb aquestes dues infraestructures crítiques susceptibles de ser bloquejades amb certa facilitat.
Ara bé, que passarà si apareixen dues mil persones i tallen l’AP7 en un punt vital de trànsit? En primer terme, s’activarà el protocol dels Mossos des de l’avís sonor a l’arrencada de cebes. Ara bé, si finalment s’ha de decidir que hi ha d’haver ball de bastons, qui ordenarà dissoldre una concentració serà l’autoritat del departament d’Interior. En la major part dels casos sol ser del Director General de la Policia en amunt com el secretari o el conseller. Ara bé, l’operatiu el decidirà el comandament policial. Tot plegat, olor de Primer d’Octubre.
