Compareixença insòlita al Parlament. Una de les empreses més poderoses del país, el Banc Sabadell, ha donat el seu punt de vista sobre els efectes de l’article 155 de la Constitució espanyola i, sobretot, sobre la decisió de traslladar la seu social fora del país. El president de l’entitat, Josep Oliu, ha començat la seva intervenció assegurant que la “decisió indesitjada” de traslladar la seu a Alacant va ser “purament tècnica i necessària dins d’un context social convuls, on la inquietud dels clients va obligar a prendre aquesta decisió, que ha titllat de “cas desgraciat”, perquè havia portat a un cert moviment de saldos. Vam haver de fer una cosa que mai no hauríem desitjat fer”. Segons Oliu, marxar de Catalunya arran de l’1-O es va fer “per raons no polítiques. Va ser un fet independent de l’article 155 encara que ser durant aquella etapa convulsa de la historia de Catalunya”, ha dit Oliu en el marc de la Comissió d’Investigació sobre l’aplicació del 155 a Catalunya. Malgrat la transcendència del testimoni, però, només 5 diputats han assistit a la comissió. 2 de JxCAT i un representant d’ERC, la CUP i els Comuns. En aquesta comissió ni el PSC, ni el PP ni Cs hi volen participar, assegurant que no té sentit aquesta investigació sobre els efectes del 155.
Tots els diputats han preguntat al president del Sabadell si va rebre pressions de l’Estat per traslladar la seu, si va ser el monarca qui va intervenir i si hi va haver una pèrdua de dipòsits arran d’haver marxat de Catalunya. Oliu, que en una primera intervenció ha evitat entrar en detalls sobre la decisió, ha hagut de respondre a totes aquestes qüestions en el segon torn d’intervencions.
Pel que fa al trasllat de la seu i el seu “caràcter tècnic”, Oliu assegura que hi havia “una inquietud molt gran dels clients com a conseqüència del procés català”, i que el banc tenia un pla de contingència per si hi havia una sortida massiva de dipòsits. Segons el president del Sabadell, a partit del setembre del 2017 la inquietud “va créixer de manera exponencial després de l’1-O, amb una sortida de dipòsits molt notable i retirades d’efectiu”. Oliu ha reconegut que entre el 2 i el 4 d’octubre es van disparar totes les alarmes al banc, i “el comitè de crisi va elevar l’alerta a la comissió de riscos, que va valorar que hi havia un risc greu per a la liquidesa del banc, i jo vaig convocar un consell d’administració el dia 5, que va decidir que era necessari traslladar la seu, perquè la causa per la qual es produia la sortida de dipòsits era una certa por a la possible sortida de Catalunya de la UE”. En aquest sentit, Oliu ha remarcat que “curiosament”, aquesta retirada de dipòsits, que en el cas del Sabadell va suposar la fugida de 4.600 milions d’euros -el 57% de Catalunya i el 43% de clients d’Espanya, només va afectar entitats catalanes. Amb tot, el Sabadell va tancar el 2017 recuperant els fonts i incrementant en 700 milions, atribuint aquesta recuperació al trasllat de la seu. Oliu ha reconegut que “el trasllat va ser una frustració personal, perquè sóc català”, però ha deixat clar que “no està sobre la taula un possible retorn, però el futur dóna sempre moltes voltes”.
La torre del Banc Sabadell a Barcelona
Preguntat sobre si el banc va rebre pressions, ha estat contundent: “No vam rebre cap pressió. Cap trucada. Ni de la corona ni del govern”. El que vam fer estava en el nostre pla de contingència, i jo li vaig explicar al matí al vicepreident Junqueras, i a la tarda, al president Puigdemont. També vaig trucar a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, també al ministre Guindos i també al BCE”, ha explicat Oliu, que el dia abans també havia informat CaixaBank de la decisió de marxar.
Com CaixaBank i la resta d’empreses catalanes cotitzades a l’IBEX, amb l’única excepció de Grífols –i Agbar va traslladar la seva seu però ha tornat a Catalunya-, el Sabadell va acollir-se al decret exprés del govern espanyol per traslladar la seva seu a Alacant, suposadament, per evitar quedar descoberts pel Banc Central Europeu. Ara bé, a diferència de CaixaBank, el Sabadell havia canviat els seus estatuts el 2016 perquè no fos necessari consultar els accionistes si el banc decidia traslladar la seva seu, i per tant, no li hauria calgut la intervenció política de l’Estat per empényer les empreses catalanes a marxar del país després de l’1-O.
