La vigília de Nadal, la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya va fer públic un comunicat en què reclamava a la Generalitat que apliqués el tercer grau als nou presos i preses polítiques, malgrat que les Juntes de Tractament havien emès un informe recomanant a la conselleria de Justícia l’aplicació del règim tancat del segon grau. Els advocats signants argumentaven que un tercer grau té encaix legal. Ara, amb el segon grau ratificat, lamenten la falta de “valentia” del departament de Justícia i remarquen que la sentència del TJUE “ho posava encara més fàcil”.
Heu defensat que els presos i les preses polítiques ja haurien d’estar classificades en tercer grau, però les juntes de tractament primer, i després el departament de Justícia, han establert el segon grau.
Tothom ha de tenir clar que l’Estatut d’autonomia estableix la competència exclusiva en l’execució en matèria penitenciària per part de la Generalitat, i per tant, és la Generalitat la que els ha de classificar. Tenint empara legal per atorgar el tercer grau, és molt greu i incomprensible que la Generalitat els mantingui tancats. Malauradament, hem constatat que la Generalitat ha estat molt poc valenta amb els presos polítics.
Per altra banda, és incomprensible que, essent presos polítics, hagi trigat un mes a classificar-los. I encara diré més, la sentència és del 14 d’octubre del 2019, i no és fins l’11 de desembre que les juntes de tractament emeten els informes. Aquestes dilacions també les examinem des del punt de vista que els afectats ja han molt de temps. Cada dia que ha passat és un dia que aniran més tard al Tribunal de Drets Humans, perquè abans hauran de passar pel Constitucional per vulneració de drets fonamentals. Si el TC es reuneix un diumenge d’urgència, la Secretaria de Mesures Penals no ho podia fer també? Són els nostres… Aquesta lentitud volguda és un perjudici més per als presos i preses polítiques.
És una classificació interpretable, o la junta de tractament i el departament de Justícia han negligit en la seva decisió?
És interpretable, no és un error ni una negligència. Però d’acord amb la llei i en estricta aplicació de la llei orgànica general penitenciària i del reglament penitenciari, als presos polítics els pot correspondre el tercer grau sense cap mena de dubte. L’article 72.3 permet atorgar directament el tercer grau sense haver complert la quarta part de la condemna. Considerant el tipus de delicte per al qual han estat empresonats, i considerant també el seu comportament exemplar dins de la presó, el tercer grau és molt evident.
Des del punt de vista jurídic la Generalitat no tenia cap impediment per atorgar-los el tercer grau?
Cap ni un. Una altra cosa és que hi hagi hagut raons polítiques que nosaltres, com a juristes, no hi hem d’entrar.
Però la Fiscalia espanyola ja va avançar que si la Generalitat concedia un tercer grau el recorreria. Penseu que s’ha intentat evitar en conflicte en aquest sentit?
La Generalitat no ha estat valenta. Encara que la Fiscalia ho recorregués, els presos i preses polítiques ja haurien estat al carrer dies o setmanes, perquè els tempos els controla Madrid. Ja hem vist que poden fer com el TC i reunir-se d’urgència un diumenge a les sis de la tarda, però això no ha de ser impediment. Potser en aquet segon grau també hi ha una estratègia de la defensa d’alguns presos.
Els presos d’ERC, perquè els de JxCAT reclamaven el tercer grau des del primer moment.
És possible que no es vulgui arribar fins al tercer grau per part de la conselleria perquè no es pugui recórrer, i alhora, pot ser que la defensa d’ERC vulgui seguir un altre itinerari, però en tot cas ho desconeixem.
Parlava de raons polítiques. Que la Generalitat hagi esperat a haver culminat la investidura de Pedro Sánchez i l’acord amb el PSOE per part d’ERC per anunciar el segon grau, hi té res a veure, al seu entendre?
No ho sabem, però en tot cas és molt estrany que amb presos polítics que són càrrecs electes del Govern de Catalunya s’hagi trigat un mes des de l’informe de les juntes de tractament per confirmar la classificació penitenciària. Sincerament, trobem molt estrany aquest retard per part de la conselleria de Justícia.
Olga Amargant, disconforme amb la classificació en segon grau dels presos polítics
És habitual, que es dilatin els terminis de classificació un cop la Generalitat té l’informe dels serveis penitenciaris en el cas de la majoria de reclusos?
No, no és habitual, es resol molt abans.
La Secretaria de Mesures Penals del departament de Justícia, que ha ratificat el segon grau, és un òrgan estrictament tècnic, o també polític?
És tècnic, però és una instància superior a les juntes de tractament, que simplement emeten un informe, però qui dicta resolució és la Secretaria de Mesures Penals, que ha de fer-la pública en un termini màxim de dos mesos.
En aquest mes que ha passat des de l’informe de les juntes de tractament fins a la ratificació per part del departament de Justícia hi ha hagut la sentència del TJUE sobre la immunitat de Junqueras. Hauria hagut de tenir-se en compte?
La Generalitat té una sentència del TJUE que li és d’obligat compliment igual que està reclamant que li sigui d’obligat compliment al Tribunal Suprem i a la JEC. Amb més fonament encara, la conselleria de Justícia podria haver fonamentat el tercer grau, almenys com a mínim per a Oriol Junqueras, que a més a més té ja una acreditació feta del Parlament europeu. Per tant, és paradoxal que la Generalitat mantingui a presó Junqueras malgrat el TJUE i malgrat tenir la competència exclusiva per atorgar-li el tercer grau. No només es donen els requisits legals per a un tercer grau a tots els presos i preses polítiques, sinó que en particular, en el cas d’Oriol Junqueras hi ha una sentència i una acreditació vàlida de l’Europarlament des del 2 de juliol del 2019. Com a juristes, ens sobta moltíssim tant el segon grau com el mes que ha passat des que es va fer públic l’informe de les juntes de tractament.
