L'Oficina de Drets Civils tem que l'extrema dreta passi dels "balins" a la "ganivetada"

Adam Majó: "Si el 2018 actuaven de forma intimidatòria i amb violència contínua és perquè tenien ordres de fer-ho"

El director de la governamental Oficina de Drets Civils i Polítics (ODCP), Adam Majó, ha assegurat aquest dijous que es manté la “preocupació” per una possible escalada de violència per part de grups d’extrema dreta a Catalunya si la tensió política arriba a punts d’inflamació notables, tot i que s'ha registrat en els darrers mesos una certa disminució. Majó ha fet l’advertència durant la presentació de l’informe 2019 de l’oficina, que va tractar 283 queixes relacionades amb drets civils i polítics.

Aquest departament ja va fer una advertència sobre l’acció dels grups d’extrema dreta a Catalunya fa un any i Majó ha renovat aquest dijous aquella inquietud. “No ha desaparegut la preocupació perquè aquelles xarxes que voltaven pel país segueixen existint, ens consta —perquè tenim dades— que són grups amb vincles amb l’extrema dreta més política i organitzada”, ha assegurat Majó.

El director de l’ODCP ha manifestat que no pot “demostrar que hi hagi finançament extern d’aquests grups”, però ha constatat que “cada vegada que hi ha hagut un repunt en la tensió política, l’activitat i agressivitat d’aquests grups també ha augmentat”. Ara per ara, però, Majó ha explicat que aquests grups “estan inactius” tot i que no descarta que “en un altre escenari polític es puguin reactivar”. “M’atreviria a dir —ha afegit el director—que si el 2018 actuaven de forma intimidatòria i violència contínua és perquè tenien ordres de fer-ho: això ningú ho pot descartar, que en algun altre moment actuïn d’una altra manera i ens preocupa”.

Majó ha manifestat que quan fa un any van denunciar el perill que representaven aquestes xarxes d’extrema dreta, en el Govern hi havia “cert debat polític sobre si s’havia de fer cas o no a aquestes actuacions” perquè se’ls podia acabar fent “propaganda”. Des de l’oficina són del parer que sí calia denunciar-ho perquè dels atacs amb balins (se n'han registrat 16) es podia passar a “armes de veritat i a la bala", —més difícil perquè no tothom té accés a les armes de foc, ha celebrat Majó—, però sí a la “ganivetada” en lloc del “cop de puny”. “L’extrema dreta té moltes molts acumulades que no han estat provocades amb arma de foc, sinó amb armes més rudimentàries en enfrontaments puntuals”, ha afegit Majó.

El PSC el partit que més fa servir l'oficina

El nou informe inclou una Cartografia de la intolerància política on s’han registrat  des del març del 2017 212 atacs directes contra seus de partits polítics. La majoria d’atacs registrats corresponen al PSC (125), ERC (47), Cs (11), CUP (10), Podem (7), PP (4), PDeCAT (4), Junts per Catalunya (3) i tots (1). Majó ha explicat que el PSC és l’únic partit que de forma sistemàtica fa arribar els atacs a les seves seus, que en gran majoria corresponen a atacants independentistes, però també d’extrema dreta. Tot i així l’informa assegura que ha conclòs que “el gran nombre d’agressions que s’han recollit provenen de l’activitat de grups d’ideologia espanyolista i amb vinculacions amb l’extrema dreta”.

L'extrema dreta i el feixisme es convertirà en matèria important de treball de l'oficina que, segons ha explicat Majó, es vol convertir en un observatori d'aquest fenomen, amb l'elaboració d'informes. "Volem actuar com a observatori del feixisme, l’autoritarisme i les radicalitzacions d’ultradreta i fer reflexió per a fer propostes per intentar plantar cara a aquests fenòmens", ha assenyalat.

 

A banda, Majó també ha dit que una vessant de l'oficina és exercir control sobre la pròpia administració i en aques sentit ha apuntat que hi ha bona relació amb el Departament d'Interior i el de Justícia. A banda, l'oficina ha encarregat informes a organitzacions civils de drets humans com el centre Iridia sobr el dret a protesta i Majó ha anunciat que s'obrirà una línia de subvencions per ajudar a la producció de documentals, exposicions i publicacions sobre drets civils i polítics.

Majó ha destacat durant la intervenció que Catalunya no té cap problema de convivència sinó de tensió no resolta. A més, ha indicat que els problemes es produeixen en el marc de manifestacions, davant la presència de símbols o espais ideologitzats. En canvi, en grans esdeveniments o a les escoles no hi ha conflictes per motius ideològis, com sí passa en altres societats, com pot ser el Líban, on hi ha grups que no poden fer coses junts, ha apuntat. Aquest no és el cas de Catalunya, ha afirmat, i "cal poar-ho en valor".

 

Comentaris