El Món - Notícies i actualitat d'última hora en Català
Ofensiva d’ERC per “desemmascar” els Comuns a Madrid
  • CA

Modificar les Lleis Orgàniques del Poder Judicial, del Tribunal Constitucional, del Tribunal del Jurat i de la llei d’Enjudiciament Criminal. Aquesta és l’arma que ERC a Madrid, però al Senat, utilitzarà per “desemmascar” la connivència de Podem amb el règim del 78. És una reforma àmplia que consta amb l’aval del mateix Oriol Junqueras, de Marta Rovira i del notari major dels republicans, el jurista Carles Mundó. Ara bé, ha hagut de ser la senadora Laura Castel, que prové del desembarcament dels crítics d’Uni,ó que porti les proposicions per modificar punts claus d’aquelles lleis a la cambra alta, perquè els diputats del Congrés no tenen més capacitat.

 

 

La reforma impulsada per ERC, a la que ha tingut accés El Món, es presentarà per fascicles. Fonts del grup al Senat apunten que la primera tongada serà dijous d’aquesta setmana. La intenció de la reforma legislativa és modificacions quirúrgiques d’aquestes lleis per acabar amb els privilegis judicials de la família reial espanyola o per sancionar i apartar de la carrera judicial els jutges i magistrats que la Justícia internacional revoqui més les seves resolucions. També aborda la normalització del català a la judicatura i el recurs previ d’inconstitucionalitat abans de l’aplicació del 155. El paquet de mesures té una clara intencionalitat política per ERC, que és, segons els fonts republicanes,  “evidenciar” i “definir” la postura dels Comuns i Podem en referència la corona, la impunitat judicial o l’ús de les llengües de l’Estat en la magistratura.

 

 

El Poder Judicial i la immunitat de la corona i dels Jutges

 

ERC proposa la modificació de la Llei Orgànica 6/1985 d’1 de juliol i de la Llei d’Enjudiciament criminal per tal de treure la família reial de la protecció jurídica que ostenta. Així preveu que les actuacions, públiques o privades, alienes a la Prefectura de l’Estat, puguin ser jutjades pel Tribunal Suprem prèvia petició del Suplicatori al Congrés de Diputats. És més, un suplicatori que si es concedeix comportaria la inhabilitació immediata.

 

Els canvis plantejats per Esquerra en aquesta llei també inclouen canvis en la designació dels membres del Consell General de Poder Judicial. Un dels més remarcables és l’obligació d’obrir diligències judicials contra els magistrats que hagin dictat sentències que el Tribunal Europeu de Drets Humans consideri que han vulnerat els drets humans. Un procediment que haurà d’acabar a les mans d’un Tribunal del Jurat.

 

També incorpora el pagament d’una indemnització i responsabilitat patrimonial del jutge com a funcionament anormal de la Justícia quan el TEDH declari la violació de drets humans o llibertats fonamentals. Així mateix, es preveu que el magistrat que tingui fins a tres resolucions que amparin violacions dels drets humans no podran obtar a la presidència del Tribunal Suprem, magistrats del Tribunal Constitucional ovocals del Consell General del Poder Judicial sempre que hagin comportat presó o privació dels drets polítics.

 

 

El català, requisit

 

Per altra banda, les modificacions dels republicans suposen convertir el català en un requisit, i no un mèrit, per per tal de poder exercir de jutge, lletrat de l’administració de Justícia o fiscal a Catalunya. En aquesta línia, proposen que l’Escola Judicial faci cursos per homologar el coneixement de la llengua.

 

La gran reforma també comportaria sotmetre al Tribunal del Jurat delictes contra l’administració de Justícia o contra la Constitució, contra les institucions de l’Estat i la divisió de poders i els comesos per funcionaris públics contra les garanties constitucionals.

 

 

Recurs d’empara

 

Pel que fa la reforma de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional, ERC vol que una persona privada de llibertat que demani empara per vulneració de drets fonamentals tingui sentència en 70 dies. Si aquest termini no es compleix, es produiria els efectes estimatoris de la mesura cautelar de la suspensió de la condemna. També la revisió de la llei comportaria que els magistrats que no dictin interlocutòria d’inadmissió o sentència en sis mesos en els recursos on qui el signa es troba empresonat, tindran responsabilitat penal.

 

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa