Núria Parlon: "El PSC ha d'abandonar la mentalitat institucional"

La candidata a liderar el PSC defensa un referèndum posterior a una reforma constitucional i proposa la pregunta "Està vostè d'acord a conviure en un Estat plurinacional?"

 

 

 

 

Núria Parlon (Santa Coloma de Gramenet, 1974) és l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet des de l'any 2009. Vice-primera secretària del PSC, també ha estat diputada al Parlament de Catalunya entre el 2012 i el 2015. Ha decidit fer un pas endavant per intentar liderar un PSC en hores baixes. Haurà de passar per unes eleccions primàries aquest dissabte 15 d'octubre, en què competirà amb l'actual líder del partit, Miquel Iceta.

 

 

 

 

 

 

Quina és la diferència principal entre la seva proposta per al PSC i la de Miquel Iceta?

En la situació en què avui es troba el PSC, amb manca de representativitat molt gran en determinats sectors de la població, especialment els joves, on només el 13% dels menors de 35 anys ens voten. Entre el PSC i la ciutadania s'ha produït un distanciament que es tradueix en una crisi de representativitat. Per poder-ho recuperar s'ha d'aplicar la recepta de la política de proximitat, que ja fem des dels ajuntaments i que ens dóna bons resultats i confiança transversal de molts sectors i col·lectius. Podem liderar amb molta força el canvi social si som capaços de superar aquest posicionament de política de confort que es fa des del Parlament.

 

 

En quin sentit?

Amb la representativitat que ara mateix tenim a Catalunya, no podem fer política pensant que som Govern, perquè avui no som alternativa possible, i si ho volem ser, en tot cas hem de tornar a ser un partit que lideri des de l'oposició els canvis necessaris que s'han de produir al nostre país. I no ho hem de fer des d'un paper més institucional, com passa ara, sinó des de la connexió amb la ciutadania. Hem de recuperar el PSC combatiu dels anys vuitanta, que estava en tots els combats ideològics i de carrer, precisament per representar la gent.

 

 

El PSC no ha assumit que ja no  governa?

El PSC ha de recuperar la mentalitat d'oposició, ha perdut el lideratge d'allò públic i té una crisi de representativitat greu. Si volem recuperar aquest lideratge, hem d'abandonar la mentalitat institucional. El Miquel té una línia continuista, vol aplicar la mateixa línia que quan el PSC governava. Fins i tot practica una excessiva moderació i continuisme davant de la possibilitat de refer els ponts i els vincles amb part de la ciutadania que a dia d'avui creu que el PSC no el representa. 

Parlon vol aportar al partit la seva experiència com a gestora de proximitat | Jordi Borràs

 

 

 

 

Des del punt de vista de l'eix nacional, el PSC ha de canviar plantejaments, al seu entendre?

Hem de formular de manera més clara una proposta sobre la relació Catalunya-Espanya que el PSC vol articular. Tenim un conflicte i el PSC no només no el pot obviar sinó que ha d'intentar aportar una solució. Però el que no podem fer és: com que no tinc majoria suficient per poder-la aprovar, no val la pena que desenvolupi cap proposta. Al final, ens quedem exclusivament tancats en la declaració de Granada i renunciem a fer el nostre paper de partit dirigent des de l'oposició per com a mínim intentar una alternativa.

 

 

Hi ha res que diferenciï la seva proposta de la de Miquel Iceta en aquest sentit?

Pel que jo he sentit, en Miquel Iceta en té prou a quedar-se amb la declaració de Granada. Ell considera que ara mateix, la situació política no ens pot portar a obrir un debat sobre la reforma constitucional perquè no tenim majories clares.

 

 

Fins fa poc, proposava un referèndum a la canadenca després d'una reforma constitucional. Això ha saltat de la ponència d'Iceta. Vostè tampoc no vol explorar aquesta via?

Nosaltres vam plantejar que abans de treure-la o de modificar-la deixéssim passar el període de primàries, i un cop tinguéssim primer o primera secretària, ens donaríem un temps per pactar aquesta esmena dins de la ponència marc que votarà la militància. Sigui com sigui, el que ens fa perdre perfil polític és el fet de tenir una proposta i no posar-la sobre la taula, perquè el document de Granada no és cap proposta que ens permeti dir quin model de constitució tindríem i clarificar les competències i si trenquem el tabú d'Estat plurinacional afirmant que Catalunya és una nació. El PSC ha renunciat a situar-se entre els immobilistes i els rupturistes.

 

 

Si vostè lidera el PSC, defensarà un referèndum pactat amb l'Estat? 

Jo defenso un referèndum, el que no comparteixo és la pregunta que vol fer Junts pel Sí. Els referèndums sempre et porten a una pregunta binària, on els matisos tenen molt poc espai. La solució per a Catalunya i Espanya no vindrà per posicions de màxims, sinó per un punt de trobada que fins i tot permeti avançar en un futur cap a altres escenaris. Aquest punt de trobada podria ser definir Espanya com un estat plurinacional, amb un nou Estatut per a Catalunya on quedi clar un nou marc de finançament, singularitat i plurinacional.

 

 

Quina pregunta faria vostè?

Està vostè d'acord a conviure en un Estat plurinacional?

 

 

Amb tota probabilitat, un govern del PP amb el suport de C's i la connivència del PSOE no entrarà a debatre res. Amb quin termini de temps juga vostè?

El mateix termini que afecta el procés de ruptura. Si algú pensa que podrem arribar a una ruptura pactada en un termini de temps curt, s'equivoca. La unilateralitat ens porta de nou a la judicialització de la política, i que tant ens molesta als demòcrates que pensem que els problemes polítics requereixen solucions polítiques. Hem de ser capaços de pactar un calendari real per trobar una solució.

 

 

Com es pacta un calendari i es fa un debat amb un Govern a Madrid que no vol debatre res?

El que no podem fer és, perquè no tenim una majoria per fer una reforma constitucional, no fer el debat.  Si fem el debat, aconseguirem la majoria social per poder aprovar una reforma constitucional i tornar a ser alternativa de govern a l'Estat. 

Parlon critica que el PSC no ha assumit que ja no és un partit de Govern | Jordi Borràs

 

 

 

 

El PSOE no sembla estar en disposició de voler una reforma constitucional.

El problema del PSOE és que no ha sabut trobar el seu espai diferencial en relació al PP amb la solució per a Calalunya, i el PSC ho ha d'intentar contrarestar. Nosaltres hem de fer de palanca per obrir el debat i aconseguir el suport de constitucionalistes i de gent vinculada a l'activisme social que vulguin implicar-se en el disseny d'un nou model d'Estat.

 

 

Si vostè hagués liderat el PSC al Parlament, també hauria anat de la mà del PP i de C's  a demanar a la Mesa del Parlament que impedís que els diputats votessin la resolució de JxSí i la CUP sobre un referèndum vinculant, o hauria optat per deixar votar els parlamentaris i votar no?

En aquest cas, el PSC va intentar predir el que ha passat, que debats que insinuen situar, no que situen, el debat de les institucions fora de la legalitat, poden donar lloc a obrir vies penals. El PSC va triar el principi de precaució.

 

 

I vostè, quin principi hauria triat?

Els debats s'han de poder donar obertament, però tens una constricció que et situa davant d'una eventual judicialització de la política. Però els debats s'han de donar amb garanties democràtiques, però ara mateix tenim una democràcia retallada que és la que ens ha imposat el PP. Que no ens agradi no vol dir que no ens l'apliquin.

 

 

Perdoni la insistència.  Vostè hauria anat a la Mesa del Parlament per impedir la votació, sí o no?

Una cosa és debatre i l'altre és votar. Perquè quan tu votes, encara que allò que aproves no té derivades jurídiques, sí que marques una posició. Per tant, penso que el debat s'havia de produir sense votació.

 

 

Però es va acabar votant.

Jo sóc partidària que sempre es pugui votar, però tenim un escenari que fa molt difícil que si votes una cosa fora del marc que t'imposen no tingui conseqüències jurídiques. La resposta és complicada...

 

 

Pel que fa a la principal raó de la crisi del PSOE, el no o l'abstenció a Rajoy. Quina conseqüència, més enllà de pagar la sanció per trencar la disciplina de vot, pot tenir per al PSC desobeir el PSOE?

Aquests dies es parla molt que el PSOE ha de garantir la governabilitat. Però quina, la de la corrupció, de la precarietat laboral, de la limitació dels drets sindicals, de les modificacions de les lleis del TC que impedeixen que es puguin produir determinats debats que no tenen conseqüències jurídiques, com és el cas del referèndum? És que no serà un moment puntual en el qual els diputats del PSC se salten la disciplina de vot, perquè estem parlant d'un gir ideològic amb conseqüències greus sobre la nostra capacitat de representativitat. Al final, tot és guanyar temps per a unes terceres eleccions, perquè un govern així no aguantarà ni un any.

 

 

Les relacions PSC-PSOE es van establir el 1978. Ha arribat l'hora de revisar aquells acords?

Sí, de fet, ha coincidit amb aquesta crisi, però ja ho plantejàvem. Conté un tipus de llenguatge que ja no s'utilitza, com la lluita de classes, però a més, per deixar més clara la nostra relació i posar èmfasi en totes les qüestions que ens uneixen. Aquesta lluita de classes es posa en qüestió amb una votació que ajudi el PP. Caldrà afinar molt les nostres futures relacions.

 

 

Si el PSOE acaba fent possible un govern del PP, no creu que el PSC en sortirà molt mal parat?

No, perquè la gent deixarà de confiar en el PSOE, no en el PSC. No és que el PSC vulgui una 'C' més gran, sinó que estem parlant que no volem que caigui la lletra 'S'.  I aquí ens acompanya una part molt important de les bases del PSOE.

 

 

Però ara decideix una gestora, no la militància, que ja havia triat un secretari general.

El PSOE ha obert una esquerda de representativitat entre les seves bases i la seva direcció, que a més és una direcció no escollida per la militància.

 

 

Al PSOE li sobren barons?

Jo no sé com encara hi ha gent que se sent còmoda quan li diuen baró, és del segle XIX.

 

 

Avui el PSOE és un partit d'esquerres?

Fins ara ha estat un partit socialdemòcrata, a partir d'ara, la veritat és que no sé què passarà.

 

 

S'imagina un PSC totalment desvinculat del PSOE?

Espero que no m'ho hagi d'imaginar...

 

 
Les eleccions primàries se celebren aquest dissabte 15 d'octubre | Jordi Borràs

 

Comentaris