Núria de Gispert, presidenta del Parlament amb els vots del PSC i PP

La candidata de CiU, primera dona en ocupar aquest càrrec, ha estat proclamada amb el suport de la majoria de la cambra

La diputada de CiU Núria de Gispert ha estat proclamada aquest matí nova presidenta del Parlament de Catalunya. Es tracta de la primera dona que ocupa aquest càrrec. De Gispert ha estat elegida per una amplia majoria dels diputats, 77 dels 135 diputats que té la cambra catalana, és a dir, 62 de CiU, 6 vots  del PSC i 6 del PP. També hi ha hagut 53 vots en blanc, 4 vots a favor de Toni Strubell, candidat de Solidaritat Catalana, i un vot nul.

Aquesta és la quarta vegada que un membre d'Unió Democràtica de Catalunya ocupa aquest càrrec des de l'inici de la democràcia, abans van ser Miquel Coll i Alentorn (1984-1988), Joaquim Xicoy (1988-1995) i Joan Rigol (1999-2003).

Dona de gran experiència a la política catalana

Núria de Gispert és una política d'ampli recorregut. Advocada de professió, va ser funcionaria de la Diputació de Barcelona entre els anys 1974-1980, secretària general de Justícia i de Governació (1984-1993) i vicepresidenta del Comitè Director per a l'Organització de l'Administració de la Generalitat de Catalunya (1993-1994).

No va ser, però, fins el 1995 que Jordi Pujol la va anomenar consellera de Justícia, càrrec que va ocupar fins el 2001 quan va encarregar-se governació en substitució de Josep Antoni Duran i Lleida. Després va ser un any Consellera de Justícia i Interior. Ha presidit la part catalana de la Comissió Mixta de Transferències Estat-Generalitat i ha estat ponent de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006.

Per la seva tasca com a advocada, va rebre la Creu d'honor de Sant Ramon de Penyafort (1998), la Creu al Mèrit al Servei de l'Advocacia Espanyola (2002) i la Medalla del Col•legi d'Advocats de Barcelona (2004). És col•legiada, sense exercici, del Col•legi d'Advocats de Barcelona. És membre de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya des del 2006 i defensora del mutualista de la Mútua dels Advocats (2005).

 
 

Comentaris