Nuet: "Qui titlli el procés de nacionalisme burgés és que no ha entès res"

Entrevista amb l’impulsor del Fòrum Republicà del Sobiranisme Progressista

Joan Josep Nuet (Reus, 1964). Un comunista. Seguidor d’Andreu Nin. Ha estat diputat d’ICV-EUiA, dels Comuns i ara a ERC en nom de Sobiranistes. Ha impulsat el Fòrum Republicà del Sobiranisme Progressista que se celebrarà a Barcelona el proper 14 de desembre. En aquesta entrevista deixa clar que el republicanisme serà d’esquerres o no serà. Ja cal que el republicanisme de dretes s’afanyi. El republicanisme s’ERC prepara la seva hegemonia.

 

-Una nova plataforma, una nova convenció…

Això ho vam començar el mes de juliol. Li hem trobat el nom de 14D. Destaca la “D” de diàleg i l’acrònim de 14-D que recorda una data històrica: la vaga general de 1988 que se li va muntar al govern de Felipe González.

 

-Amb quina intenció?

La intenció és crear un fòrum de diàleg i no té res a veure amb estris electorals ni partidistes. Hi participa gent de diversos partits, fundacions, associacions, moviments… i està oberta a tres conceptes: republicanisme, sobiranisme i progressisme. Qualsevol persona o entitat política, social o cultural que vulgui fer una reflexió estratègica sobre el futur de Catalunya hi pot participar.

 

-Republicanisme, sobiranisme i progressisme…

El republicanisme en el seu concepte més ampli; el sobiranisme que vol dir persones independentistes i que no ho són, però que coincideixen en el dret a decidir i el món del progressisme, que la lluita social i emancipació social és un concepte essencial per definir el futur del país.

 

-Vostès, però, parlen de tres blocs: llibertats, drets i… amnistia

Sí, però anem a la concreció d’accions. Una reflexió estratègica del nou moment que viu Catalunya, però intentarem aterrar amb propostes concretes de lluita i acció que el món del sobiranisme i del republicanisme l’hauriem de fer actua de manera conjunta i unitària.

 

-És a dir, vostès diuen que tenir una estratègia està molt bé però que és millor concretar-la

Exacte. Vénen temps complexos, el moviment sobiranista i republicà pot ser derrotat. Hem constatat que la força de l’Estat és forta. L’acumulació de forces necessària per derrotar l’Estat i fer sentir la veu catalana arreu del món i a Europa és imprescindible. Anem a crear vincles, relats, paraules, cultures, relacions personals que d’alguna manera el món del sobiranisme li faci més fàcil cooperar, coordinar-se i a operar de forma unitària. El pluralisme del sobiranisme és una riquesa però la descoordinació, el treballar separats allunyats o separats, o enfrontar-nos per establir una estratègia, és una feblesa.

 

-Perdoni, però es pot entendre que no hi ha republicanisme de dretes en aquest país?

Nosaltres vam debatre on posàvem unes primeres fronteres i van quedar que fossin en el món del progressisme. Ara bé,  n’estem molt contents que la Crida Nacional sigui una força política convocant de la Convenció. Podríem dir que la Crida és part de l’espai neoconvergent, tot i que no tot l’espai neoconvergent seria benvingut. El carril central dels temps serà el del catalanisme d’esquerres, sobiranista o el sobiranisme progressista i volem construir propostes des d’aquest vector. Som progressistes i republicans. L’objectiu que volem reforçar és que hi ha un moment diferent a l’anterior que ha de ser enfocat des del progressisme i des de l’esquerra i, evidentment del sobiranisme, perquè no es pot tornar a l’autonomisme o a la negació del dret del poble de Catalunya a decidir el seu futur.

 

-Hi ha una intenció per convertir el projecte de republicanisme en sinònim de progressisme

La idea sobiranista està lligada al progressisme i aquest tipus visió del món. Som crítics amb el capitalisme global i aterrem a Catalunya. I així entenem perquè a Catalunya ha passat el que ha passat: una concreció local d’un fenomen mundial. Que per cert, estem de sort, perquè en altres llocs, com als Estats Units aquesta crisi de globalització s’ha concretat de maneres que no ens agraden gens. Hem donat una resposta democràtica a una crisi democràtica que neix d’una crisi econòmica. Hi ha doncs, un origen en una visió molt d’esquerres del món i que ha fet de la independència de canvi, ruptura i d’alternativa al sistema que ens ha governat durant 40 anys.

 

-Així el centre dreta queda amb el peu canviat

 

S’ha de construir una hegemonia de l’esquerra sobiranista i que aquesta hegemonia pot fer que el sobiranisme sigui prou ampli per ser guanyador. No n’hi ha prou amb el 47% necessitem molt més. I aquest molt més està a l’esquerra, al progressisme, al sobiranisme i des del republicanisme mestís. Són sectors que hem de mobilitzar i ho farem amb presentacions al territori i a Madrid. Volem conectar amb republicans d’arreu de l’Estat que veuen Catalunya com un ariet dels seus propis canvis.

 

-Què vol dir republicanisme mestís?

Les tradicions republicanes a Catalunya i Espanya són diverses. En el món anglosaxó té una lectura diferent, però al sud d’Europa o d’Amèrica Llatina, tenen valors i aspectes diferents. Catalunya està en un moment en què qui vulgui titllar que el que ha passat aquí és de nacionalisme burgés és que no entèn res. L’hem de vincular de moviments que venen de lluny i que són revolucionaris i van acabar entroncant amb el socialisme que és un moviment de canvi qualitatiu. En aquest fil conductor abandonem les conviccions nacionalista del XIX i del XX, aquest fenomen supera el nacionalisme  per anar a un fenomen republicà que entronca amb la Revolució Francesa que genera el concepte de ciutadania qualitativament superior, on tens més drets i llibertats. El poble català se sent amo del seu destí i el vol executar i això és una profunda tradició revolucionària, republicana i socialista. El gran pulmó són les classes populars i mitges del procés; no és la gran burgesia ni els que maneguen les multinacionals catalanes que quan les va telefonar el rei van marxar de Catalunya i van col·laborar amb la repressió.

 

-El concepte Republicanisme s’ho menja tot: sobiranisme, progressisme….

Sí. És un concepte de ciutadania i podem fer un salt qualitatiu en la història.

 

-Trobo que l’amnistia és el centre de l’estratègia

La repressió és un fet central que no podem evitar. De fet, convoca persones que des d’altres punts de vista es dispersarien. No es pot construir res nou si els drets fonamentals estan trepitjats. Hem d’aturar el cop i encara no l’hem aturat, i per tant, l’amnistia és una idea política central. Nosaltres no demanem perdó, sinó que reclamen que es renunciï a la criminalització de les idees i les accions.

 

Comentaris