Nou capítol en la polèmica aixecada al voltant del controvertit Institut Nova Història. El Patronat de la institució s’ha vist obligat a emetre un comunicat per aclarir que no reben ni un euro de subvenció pública, tal i com algunes informacions donaven a entendre en el sentit que el Govern hauria ruixat amb una pluja de milions aquesta entitat. Segons sembla, perquè així ho admeten com ho va avançar ahir l’investigador Jordi Bilbeny en declaracions a ‘El Món’, ningú trobarà aquests subvencions, perquè no existeixen.
El diputat del PSC Ferran Pedret va iniciar la polèmica en anunciar que havia presentat una bateria de preguntes al Govern per aclarir si una entitat dedicada a la “pseudohistòria” rebia finançament públic. A partir d’aquí es va aixecar la veda amb un debat intens a les xarxes socials entre partidaris i detractors de l’institut. Entre els crítics, persones de l’entorn d’ERC, fins que el mateix diputat al Congrés Gabriel Rufián va decidir posar-hi cullerada. La xarxa va reaccionar retraient a ERC que critiqués un institut al qual havia guardonat des de les institucions.
L’institut, que admet que es fiança a partir de donacions privades —com les que ha fet pública en un fil a Twitter el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Canadell—, ha volgut també defensar-se dels atacs a la seva tasca d’investigació i de les crítiques rebudes des del PSC i ERC. El patronat de l’entitat ha reivindicat com a vàlid el seu plantejament de treball orientat a “esbrinar tot allò que ens han tergiversat” i advoca per “dubtar de les versions oficials” de la història.
Jordi Bilbeny, investigador principal de l’INH, blanc de totes les crítiques (Captura de viídeo/VIMEO)
De fet, l’institut especifica que la seva línia de treball “situa en una posició rellevant la variable de la censura i la manipulació dels fets i el seu abocament en les fonts documentals per construir un relat històric a favor del poder establert en cada època”. L’institut té com a finalitat l’estudi i revisió d’elements històrics relacionats amb els regnes que componien la confederació Catalano-aragonesa entre els segles X i XVII.
En el text, l’institut afirma que és del seu interès “la història de Catalunya i la seva influència dins d’Europa i la civilització occidental”. Els seus detractors veuen en aquesta fixació una voluntat de trobar vincles catalans en qualsevol figura universal a partir de mètodes d’estudi poc rigorosos. Aquest aspecte és el que en moltes ocasions es fa servir per ridiculitzar la tasca de l ‘institut.
Superar visions “simplistes”
Però el patronat de la institució, malgrat tot, defensa el mètode emprat. Assegura que parteix d’una “perspectiva multidisciplinària, on els conceptes, els marcs teòrics, i les metodologies nascudes de diverses disciplines es fonen en uns procediments d’investigació i interpretació que volen superar les visions simplistes i només descriptives de la història”.
El comunicat afirma que “es poden compartir o no” les teories dels seus investigadors, “però els fets són els fets”. I afegeix: “I per més insults i menyspreus i campanyes en contra, no deixarem de mostrar les investigacions que duem a terme”. En aquest sentit lamenta les “desqualificacions personals” rebudes en el marc del debat original.
Finalment, l’institut insisteix que és una entitat privada sense ànim de lucre que sobreviu a partir de donatius de persones i entitats privades i l’aportació d’esforços de persones voluntàries. La institució convida a qualsevol persona o entitat a tenir una trobada amb el patronat i els investigadors per informar sobre la seva tasca.
